El passat 5 d’octubre donàvem el tret de sortida a la quarta i última temporada de la sèrie ambientada als anys seixanta Velvet. Durant la tercera temporada, la protagonista Ana Ribera (Paula Echevarría) va començar una relació amb el pilot d’avió Carlos, a qui dóna vida l’actor Peter Vives. En aquesta nova temporada torna a les galeries per seguir fent de les seves.
A tres capítols vista, com es presenta la temporada per a Carlos?
Doncs bé, fa quatre anys que porta aguantant una mentida que es va veure a la temporada número tres i al principi sembla força insostenible però a priori sembla que això de comprar el carter ha funcionat i ara, el Carlos està vivint al dia i té una certa pressa per establir un vincle fix amb l’Ana perquè si l’Alberto torna no li pugui robar la dona. El seu objectiu serà casar-se amb ella.
Has vist una evolució en el teu personatge?
Jo crec que ara està més estable, ha aconseguit portar una vida pràcticament de matrimoni amb l’Ana però vaja la seva relació és com aquests matrimonis que estan més per conveniència que per amor. Sí que li fa de pare al fill de l’Ana i així el nen té aquesta figura paterna que li va molt bé, perquè és un pare que hi és i que no hi és (pels seus viatges) però que com a mínim té aquesta figura. El Carlos també viu molt la seva vida, jo m’imagino que ell també deu tenir les seves coses a Londres, a Nova York, Los Angeles…
Vols dir? Se’l veu molt enamorat de l’Ana…
És la manera que jo justifico que estigui tant de temps allà i que li estigui bé que l’Ana el rebutgi, perquè es veu que no hi ha estima per part d’ella. Et planteges perquè un pilot, un tio que es pot emportar a la que vulgui, segueix allà tirant-se pedres. Jo crec que ja és una mica per ambició, deu pensar “ara pels meus collons que aquesta acaba amb mi”.
Ja sabem que finalment el secret d’en Carlos serà descobert, com reaccionarà?
Això ja es veurà, caldrà esperar fins al final de la temporada per descobrir-ho, no voldria xafar-te el final…
Què té Peter Vives de Carlos?
Això quan fas de dolent té molta gràcia que t’ho preguntin (riu) Entenc perquè el Carlos es comporta així i de fet, és la meva feina entendre’l i empatitzar amb ell però, el Carlos no té res a veure amb mi. Si em posessis en aquesta mateixa situació, en els anys 60 i això, podria justificar d’alguna manera les seves accions. Entenc el seu punt de vista.
Quina reacció et trobes amb els fans?
De cop et trobes amb què ets molt dolent, molt dolent però sempre et demanen la foto igualment.
Algun fan boig?
Per sort ho entenen, encara no m’ha tocat cap fan boig que em digui Carlos i que em tiri el casc pel cap… això passa més amb sèries diàries.
Centrant-nos en el teu projecte més recent, com ha estat participar en el film Mil coses que faria per tu?
Ha estat brutal fer aquesta pel·lícula, ha estat molt intens, 12 hores al dia i aquí sí que tenia totes les seqüències i sense descans. Pràcticament estava cada dia de rodatge sense parar, així que ha estat una immersió brutal i ha estat esgotador però també ha estat meravellós poder fer una comèdia.
Què tal amb els teus companys?
Genial, és un repartiment de luxe i fan tots moltíssima gràcia, cadascun més que l’anterior. El Boris Ruiz és tot un personatge, el Jordi Bilches també i el Peyu també.
Com t’has sentit en el terreny de l’humor?
No havia fet mai un paper protagonista en aquest gènere i sentia certa pressió perquè si el personatge principal no fa gràcia… però després també pensava, si tu agafes Notthing Hill per exemple, Huhg Grant tampoc està tant en clau comèdia, és a dir, ell i la Julia Roberts no fan gràcia, no tanta com el company de pis del Hugh Grant.
Cert.
Molts cops les comèdies s’aguanten pels actors secundaris que són els que clarament tenen un registre més pujat i més còmic que el protagonista, tot i que, en el meu cas no, jo, al meu personatge el vaig acabar pujant força. Realment he enfocat exactament igual el projecte que com si fos un drama.
El fet de ser el protagonista ha afegit pressió?
No, perquè a República Dominicana vaig estar fent de protagonista en una pel·lícula i ja va ser molt intens i aquí m’ho vaig plantejar com el fet de repetir l’experiència i millorar-la. La pel·lícula de República Dominicana, aquí no s’ha estrenat encara però és com de ciència-ficció, surrealista… és una pel·lícula molt rara.
Perfil Festival de Sitges?
Potser és més friki i tot, imagina’t.
Com es presenta el futur?
Doncs pendent d’anar veient Velvet i d’estrenar aquestes dues pel·lícules que comentàvem i també hi ha algun projecte de teatre, a finals d’any, però ara mateix estic a l’espera, a veure si em surten coses més aquí o a Madrid. Estic en un moment una mica com de vacances perquè no n’he fet. Tinc ganes de marxar unes setmanes i fer net.
Algun director amb el qual t’agradaria treballar?
A nivell nacional, amb el Rodrigo Sorogoyen perquè diversos actors me n’han parlat molt bé. Amb el Raul Arevalo m’agradaria treballar-hi perquè ha de ser molt divertit i amb el Bayona, amb ell fliparia, crec que és el millor director que hi ha actualment a Espanya i un dels millors del món.
I fent volar coloms?
Doncs, amb Scorsese o amb Tarantino seria del millor o un Jessie Adams també, posats a somiar…
