Ningú pot negar que Past Lives (Vidas pasadas), òpera prima de Celine Song, ha estat una de les sorpreses més agradables de la temporada. Recentment, ha estat nominada a dos premis Oscar, a la Millor Pel·lícula i Guió Original, però també ha optat als Globus d’Or i ha guanyat els premis de la crítica de Los Angeles, Nova York i Chicago, que no és poc. No podem obviar que la cinta ha estat produïda per A24, una de les productores emergents (i una mica de moda, però ens encanta) que està apostant per dotar al cinema americà de noves idees i propostes imaginatives. De les seves oficines han sortit films com Midsommar, Moonlight, The Whale o Everything Everywhere All At Once, la gran triomfadora dels Oscar de l’any passat.
El film de Celine Song està estructurat en tres moments temporals separats per intervals de dotze anys. S’inicia fa 24 anys a Korea del sud. Allà Na Youn (o Nora, com la coneixerem posteriorment) forma parella adolescent de Hae Sung, que sempre es deixa guanyar per ella, però quan ella perd no ho accepta i plora. La seva família planeja emigrar als EUA. 12 anys després, a Amèrica, Nora recupera el contacte del noi, amb qui comença a parlar per xat. Tot i la distància el vincle és gran. Ella tanca la relació i coneix el seu marit actual, l’Arthur. Past Lives explica què passa quan, 12 anys després, els antics amants tornen a coincidir un fugisser cap de setmana a Nova York.
El sentit de la vida i l’amor
Tot i que viu al Canadà, Celine Song és sud-coreana d’origen. Aquest fet fa que la seva pel·lícula estigui impregnada de la filosofia budista i, en especial, d’aspectes relacionats amb el temps i la reencarnació. Això ja ho hem pogut viure de primera mà a El tío Bunmee recuerda sus vidas pasadas (Apichatpong Weerasethakul) on, accidentalment, coincideixen en el mateix pla temporal totes les reencarnacions d’un home a punt de morir o Largo viaje hacia la noche (Bi gan) on la darrera hora del metratge és la dilatació temporal d’un viatge que només dura un segon a la vida real. Song ha sabut inspirar-se (o jugar) amb aquestes idees per explicar una profunda història sobre el sentit de la vida i l’amor.
A Past Lives, Nora explicarà el concepte coreà d’In Yun o destí. Ens explica que quan dues persones es freguen pel carrer vol dir comparteixen una vida anterior i que, per arribar al matrimoni, tenen en comú més de 8.000 vides passades. I aquesta és la idea que embolcalla els protagonistes del film quan, en una de les seves converses, es pregunten si es tornaran a trobar la pròxima vida i si, en aquella futura ocasió, serà la definitiva. Past Lives ens parla sobre el destí i els encreuaments de la vida, alguns d’ells, tal com es diu el film, es paguen tota la vida.
Veredicte
El millor: la química entre els tres actors protagonistes.
El pitjor: el seu ritme lent que exigeix atenció per part de l’espectador.
Nota: 8
