Un dia qualsevol pots salvar el món

- Advertisement -

Ja fa un temps que es parla dels multiversos fílmics. Principalment, han estat relacionats amb Marvel i no deixen de ser una manera de connectar línies argumentals i personatges que no coincideixen ni en temps ni espai i, mitjançant portes de comunicació, es produeix el miracle. Un recurs ja usat a films com Spiderman: No way Home, però que ha estat totalment potenciat a Doctor Strange in the Multivers of Madnessfilm aquest que ens ha ensenyat a entendre el transvasament entre tots els universos.

Todo_a_la_vez_en_todas_partes

- Advertisement -

Al cap i a la fi, no deixa de ser un recurs narratiu (que Marvel/Disney sabrà explotar econòmicament) però que també ha donat curioses pel·lícules com Everything Everywhere All at Once (Todo a la vez en todas partes), un títol que ja és una declaració de principis. Aquí, la pel·lícula de Dan Kwan i Daniel Scheinert (els ‘Daniels’ com s’anomenen ells mateixos) usa aquest recurs narratiu per explicar una història molt allunyada dels superherois.

- Advertisement -

Evelyn, la seva protagonista, és una immigrant xinesa que haurà de lluitar per salvar el seu matrimoni, el seu negoci i, gràcies a la ficció multiversal, salvar el món al mateix temps. A partir d’una visita a hisenda per una reclamació d’impostos, Evelyn descobrirà que res a la seva vida és el que sembla. Que hi ha personatges que arriben d’altres mons per ajudar-la. Però que ha d’aprendre, primer de tot, a controlar els seus moviments que podrien provocar desastres en universos paral·lels. Cal destacar, en aquest sentit, la complicitat interpretativa de Michelle Yeoh, impassible davant tota la responsabilitat que sobtadament recau a sobre seu. I, com a antagonista, una divertida i canviat Jamie Lee Curtis que la persegueix implacablement.

Todo_a_la_vez_en_todas_partes_2

No és el primer cop que es fa servir el gènere fantàstic com a suport per explicar històries humanes o socials. Uns exemples podrien ser Monsters (Gareth Edwards, 2010) que explicava un amor impossible amb el rerefons de criatures fantàstiques o part de la filmografia de Kornél Mundruczó. El que passa és que el dispositiu creat pels Daniels a Everything Everywhere All at Once és espectacular.

Els directors no dubten a barrejar, amb la llibertat creativa que donen els multiversos, el present passat i hipotètics futurs de la protagonista, escenes d’animació o mons habitats per pedres parlants, per posar uns quants exemples. Un muntatge vertiginós ens trasllada per tot arreu perseguint Evelyn i els seus problemes casolans alhora que assistim a reflexions profundes sobre el sentit de la vida. De la mateixa manera, el film passa de la crònica d’una família xinesa immigrant a ser un film d’espies, de lluita, de viatges en el temps o a altres planetes o una història romàntica d’una dona que es busca a ella mateixa. Tot passa alhora i a tot arreu dins aquest film boig.

Veredicte

El millor: l’enorme creativitat dels autors.

El pitjor: que el triomf al festival SFSW l’ha convertit en ‘hype’ i pot decebre una mica.

Nota: 7

- Advertisement -
Jesús González Notario
Mestre i historiador de l’art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l’Associació Catalana de la Crítica i de l’Escriptura (ACCEC). Ha cobert nombrosos festivals de cinema catalans i ha participat a com a jurat FIPRESCI a festivals internacionals com Motovun (Croàcia) i Odessa (Ucraïna). També ha estat jurat de festivals com el D’A Film festival, BCN Film Fest o el Barcelona International Gay & Lesbian Film. A l’actualitat està molt interessat en el cinema Queer/LGTB i la crítica amb perspectiva de gènere.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents