Ja fa un temps que es parla dels multiversos fílmics. Principalment, han estat relacionats amb Marvel i no deixen de ser una manera de connectar línies argumentals i personatges que no coincideixen ni en temps ni espai i, mitjançant portes de comunicació, es produeix el miracle. Un recurs ja usat a films com Spiderman: No way Home, però que ha estat totalment potenciat a Doctor Strange in the Multivers of Madness, film aquest que ens ha ensenyat a entendre el transvasament entre tots els universos.
Al cap i a la fi, no deixa de ser un recurs narratiu (que Marvel/Disney sabrà explotar econòmicament) però que també ha donat curioses pel·lícules com Everything Everywhere All at Once (Todo a la vez en todas partes), un títol que ja és una declaració de principis. Aquí, la pel·lícula de Dan Kwan i Daniel Scheinert (els ‘Daniels’ com s’anomenen ells mateixos) usa aquest recurs narratiu per explicar una història molt allunyada dels superherois.
Evelyn, la seva protagonista, és una immigrant xinesa que haurà de lluitar per salvar el seu matrimoni, el seu negoci i, gràcies a la ficció multiversal, salvar el món al mateix temps. A partir d’una visita a hisenda per una reclamació d’impostos, Evelyn descobrirà que res a la seva vida és el que sembla. Que hi ha personatges que arriben d’altres mons per ajudar-la. Però que ha d’aprendre, primer de tot, a controlar els seus moviments que podrien provocar desastres en universos paral·lels. Cal destacar, en aquest sentit, la complicitat interpretativa de Michelle Yeoh, impassible davant tota la responsabilitat que sobtadament recau a sobre seu. I, com a antagonista, una divertida i canviat Jamie Lee Curtis que la persegueix implacablement.
No és el primer cop que es fa servir el gènere fantàstic com a suport per explicar històries humanes o socials. Uns exemples podrien ser Monsters (Gareth Edwards, 2010) que explicava un amor impossible amb el rerefons de criatures fantàstiques o part de la filmografia de Kornél Mundruczó. El que passa és que el dispositiu creat pels Daniels a Everything Everywhere All at Once és espectacular.
Els directors no dubten a barrejar, amb la llibertat creativa que donen els multiversos, el present passat i hipotètics futurs de la protagonista, escenes d’animació o mons habitats per pedres parlants, per posar uns quants exemples. Un muntatge vertiginós ens trasllada per tot arreu perseguint Evelyn i els seus problemes casolans alhora que assistim a reflexions profundes sobre el sentit de la vida. De la mateixa manera, el film passa de la crònica d’una família xinesa immigrant a ser un film d’espies, de lluita, de viatges en el temps o a altres planetes o una història romàntica d’una dona que es busca a ella mateixa. Tot passa alhora i a tot arreu dins aquest film boig.
Veredicte
El millor: l’enorme creativitat dels autors.
El pitjor: que el triomf al festival SFSW l’ha convertit en ‘hype’ i pot decebre una mica.
Nota: 7