‘Nomadland’, els nòmades del S. XXI

- Advertisement -
- Advertisement -

Si una pel·lícula està predestinada a convertir-se en la cinta de l’any, aquesta és, sense dubte, Nomadland de la directora nord-americana d’origen xinès Chloé Zhao. I més després de la llarga llista de premis que acumula. Va començar guanyant el Lleó d’Or a la recent edició del Festival de Cinema de Venècia i és una de les grans triomfadores del Globus d’or 2021 ja que s’ha endut els guardons a la Millor Direcció i a la Millor Pel·lícula dramàtica. Per si fos poc està nominada a 6 Oscars dels importants i tot indica que en gunayarà més d’un. La realitzadora ja va sorprendre mig món amb The rider (2017) i ara torna amb una cinta que ha deixat novament crítica i públic amb la boca oberta. 

Un cowboy obligat a posar els peus a terra

En una línia similar a la mencionada The rider, el film és un híbrid entre documental i ficció. Està protagonitzat i produït per la doblement oscaritzada Frances McDormand (Fargo, 1996 i Three Billboards Outside Ebbing, 2017) i es basa en el llibre Nomadland: Surviving America in the twenty-first century de la periodista Jessica Bruder. Es tracta d’un assaig sobre una comunitat itinerant de gent de mitjana edat que es va haver de buscar la vida a les carreteres del Mid West americà, fent feines temporals no qualificades per sobreviure a la crisi del 2008. 

Aquesta atípica road movie de la darrera directora fitxada per Disney/Marvel (dirigirà Eternals, 2021) va formar part de la programació del pròxim Festival de Cinema de Sant Sebastià i el dia 26 de març arriba a les nostres sales. 35 dies més tard, el 30 d’abril estarà ja disponible al Canal Star de Disney +. No oblidem que aquesta és una producció de Searchlight Pictures, filial que 20th Century Fox que ara està sota el poder de Disney.  

La directora revelació de Hollywood

Zhao, que ja va mostrar la seva sensibilitat amb les històries humanes amb la seva anterior pel·lícula, es reafirma com una cineasta que fuig de l’artifici i que aposta pel minimalisme cinematogràfic, tant en l’àmbit narratiu com visual. El més important de la cinta no és la història de la protagonista encarnada per McDormand, sinó les seves vivències amb les persones amb qui es troba en el seu camí, que construeixen un relat el·líptic i fragmentat.

La dona del germà productor dels Coen, Joel, demostra, una vegada més, el seu gran talent interpretatiu i construeix un personatge molt en la línia del seu anterior treball que li va merèixer el seu segon Oscar: una dona feta a ella mateixa, inexpressiva, escèptica i irònica, però coherent i íntegra. Moltes veus ja apunten que aquest paper significarà el tercer guardó de l’Acadèmia de Cinema de Hollywood per a la veterana actriu. 

- Advertisement -
Jordi Sardiña
Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, a part dels blocs 'propassionals' que ha creat (el darrer, coachingcinema.wordpress.com), ja que s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i segueix aprenent veient cinema (o sèries). Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents