El Guille és un nen com molts d’altres: curiós i alegre. Li agrada fer moltes coses, però li van detectar càncer i fa un temps que és a l’hospital. Un dia a l’habitació, troba un ninot de peluix i un diari secret.
Aquesta és la història de No vull ser un heroi, un projecte basat en nens i nenes reals que han patit càncer, i les famílies dels quals han estat involucrades fer-lo realitat. El projecte va néixer el dia en què l’associació contra el càncer infantil MUA Solidaris va presentar a Terrassa el seu conte original que portava el mateix títol i que era una de les seves campanyes més grans per recaptar diners per la investigació del càncer infantil. Allà van coincidir el Lluís i l’Anto Sanromà, de MUA i el director de cinema terrassenc Joan Paüls, que va veure potencial en la història i va apostar per portar-la al cinema. Quasi tres anys més tard, el projecte s’ha convertit en una realitat i l’adaptació del conte s’ha rodat durant tres dies aquest últim cap de setmana d’abril.
Un dels grans al·licients del projecte és que s’ha pogut rodar al nou Pediatric Cancer Center (PCCB), que obrirà les portes en un mes i que es convertirà en el centre d’oncologia infantil més gran d’Europa. L’Hospital Sant Joan de Déu ha col·laborat en tot moment amb el projecte i ha servit de casa d’acollida a tot l’equip de rodatge, que ha pogut accedir al nou centre en obres talment com si fos un plató.
Els protagonistes de la història són nens i nenes i aquest ha estat un dels grans reptes del projecte. Es va fer una busca extensiva, veient al voltant de 100 infants. Els protagonistes provenen d’escoles de teatre diferents, com la Laura Jou de Barcelona o Les Pisanes de Terrassa, i amb la voluntat d’envoltar els nens de gent molt experimentada, els acompanya un elenc actoral adult de luxe.
I especialment per al curtmetratge s’ha composat la cançó original ‘Hi ha dies’, de la compositora i cantant Marta Peralta Geis, integrant i trombonista del grup de música terrassenc ‘Sense Sal’. És una cançó pensada perquè pugui arribar a tothom, tant a petits com als més grans, i per això s’ha buscat una lletra fàcil de recordar i que transmeti el què els infants ens deien de les seves vivències amb el càncer. Igual que a la història del curtmetratge, també té el final obert en homenatge als que no poden superar la malaltia.
El projecte compta amb subvenció de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), amb el suport de tres espònsors com la Fundació Manuel Lao, Carreras Dental i Lasenor Emul, i també amb la col·laboració de moltes altres associacions relacionades amb el càncer. Tots plegats, són el que han permès que aquest ambiciós projecte pugui tirar endavant.
