El segon film escrit i dirigit per Brian Duffield (Spontaneous, 2020), No One Will Save You, és una proposta arriscada, original i certament desconcertant; amb un resultat final correcte, però lluny de les enormes possibilitats que oferia.
Ens trobem davant d’una pel·lícula diferent. Tenim una única protagonista (convincent i notable tour de force de l’actriu Kaitlyn Dever) que viu aïllada de la societat i que no té cap línia de diàleg en tot el guió. Tot i aquest sorprenent tret diferencial, transmet bé el seu estat i el perquè de la seva inexistent relació amb els habitants d’un poblet proper. Es veurà sola davant d’una invasió alienígena, l’arribada i presa de contacte amb el primer extraterrestre compon el millor tram del film amb diferència.
Reinventant les abduccions
A partir d’aquí la protagonista s’anirà enfrontant amb diverses criatures: potser l’estructura peca de repetitiva i algun alienígena menys hagués dotat de més ritme i tempo als seus, ja de per si breus, 88 minuts de metratge. Per compensar-ho, i molt encertadament, cada criatura amb què es troba té característiques i formes diferents de l’anterior, tot i pertànyer a la mateixa espècie. El desenllaç perd força en el moment que veiem l’abducció de la resta d’habitants del poble i la seva conclusió resulta una mica freda i senzilla després de tot el que s’ha vist.
Sense ser una gran pel·lícula, No One Will Save You és una proposta refrescant i diferent; una agradable dosi d’originalitat en el gènere de ciència-ficció i invasions extraterrestre en què habitualment les variacions són mínimes i veiem la mateixa història, tòpics i estructura un cop i un altre. La voluntat de risc i d’intentar sorprendre i diferenciar-se, sigui millor o pitjor el resultat, sempre és meritori i s’ha d’aplaudir i reivindicar.
Veredicte
El millor: el seu risc i originalitat.
El pitjor: l’estructura repetitiva en certs passatges.
Nota: 6
