today-is-a-good-day

Muntanya russa de deduccions

- Advertisement -

La sèrie Sherlock està produïda per la cadena britànica BBC i va començar l’any 2010, amb Benedith Cumberbatch (Dr. Strange o The Imitation Game) al paper del detectiu protagonista i Martin Freeman (sèrie Fargo o la trilogia The Hobbit) com a l’inseparable company d’en Sherlock, el doctor John Watson. Cada temporada consta de tres capítols d’un 90 minuts de durada, la qual cosa els converteix gairebé en pel·lícules. Com que entre la tercera i la quarta va transcórrer molt temps abans de l’estrena, al Nadal del 2016 es va fer un capítol especial on es podia veure en Sherlock en el temps victorià i original de les novel·les (1895), però també feia salts a l’actualitat.

Com a curiositat es podria comentar que un any abans d’estrenar la sèrie, es va crear un episodi pilot l’any 2009, d’uns 60 minuts, que mai va arribar a estrenar-se ja que no interessava el format i finalment va ser reescrit i convertit al que sí va arribar a ser el primer capítol de la sèrie, A Study in Pink, que va arribar un any més tard. Aquest capítol es va incloure a l’edició en DVD com a extra.

- Advertisement -

- Advertisement -

Aquesta adaptació de les mítiques novel·les d’en Sir Arthur Conan Doyle està ambientada al Londres del segle XXI i mostra tot un món modern de les aventures del detectiu. Les impressionats habilitats de deducció i el seu arrogant caràcter emocional el converteixen en el perfecte detectiu juntament amb el seu acompanyant, Watson.

Des de la primera temporada, cada capítol s’ha caracteritzat per ser una història amb principi i final, incorporant algun detall de la trama important, en especial els darrers capítols, que sempre hi ha afers que han trastocat als fans, ja que han hagut d’esperar molt temps per veure la continuació. Però, aquesta darrera temporada, la quarta, ha seguit per una altra via. Aquest fet podria significar que la sèrie ha arribat a la seva fi, i aquests tres capítols han servit de teló per tancar trames o bé perquè la fórmula utilitzada en un principi va ser innovador i sorprenent i el seguit de conseqüències han acabat cansant al públic al veure que sempre tot acaba sortint correctament. Cal destacar, que cada capítol està inspirat en una novel·la en concret de les escrites per Conan Doyle i porten el nom igual o fent-t’hi una referència.

Analitzant aquesta temporada, ràpidament hom s’adona que hi ha molta fluctuació, que tot és una muntanya russa amb pujades molt bones, però baixades molt vertiginoses, alternant-se de manera correcta però que tractant-se d’una sèrie amb molt nivell no està a l’alçada del què s’ha anat veient fins ara.

En el primer capítol, paral·lelament a una investigació, es van afegint detalls importants de la trama principal, però tota la barreja denota un estil impropi i poc acurat, amb un desenvolupament lent i fluix, previsible, amb incongruències, deixant de banda tota la lluïdesa anterior. La resta d’elements segueixen impecablement perfectes com la música, l’estètica, els plans i, sobretot, les actuacions. El final és prou impactant i ajuda a remuntar un desenvolupament agafat amb pinces.

El cas oposat està el segon capítol, on cada escena en sí mateixa és brillant, simplement té un guió sublim, amb diàlegs ben elaborats, un vertiginós muntatge, que conformen un entortolligat trencaclosques que es va construint de mica en mica i no en l’ordre que cal seguir, amb un final on totes les deduccions i fets encaixen perfectament i, fins i tot, pot anar bé un segon visionat per acabar de tenir les peces ben clares al cap. Aquí es dóna a conèixer la part més fosca, seriosa, melancòlica i humana del protagonista, però alhora és fresc, està alliberat i preparat per dur a terme les millors deduccions. S’ha de tenir en compte que el capítol anterior es van donar les eines per construir aquest i era necessari fer-lo.

El darrer capítol no és dolent, simplement, el seu final és previsible pel fet que sempre les coses surten bé per per als protagonistes i la fórmula està desgastada. En aquesta ocasió és una història diferent, que recorda bastant a una pel·lícula de Saw i enllaça directament amb el final de l’anterior. En general, és adrenalític, crea tensió, té força i va per molt bon camí, fins que el desenllaç passa d’allò més ràpid i deixa de donar explicacions a tot el què ha passat, simplement s’acaba. Després hi ha un post-final, que donaria a entendre que és el final de la sèrie. El que és evident, tot i que no ha estat la millor temporada, segueix sent de les millors sèries que es poden veure avui en dia, el que l’espectador està mal acostumat, i esperem que hi hagi més Sherlock per estona, ja que el seu autor va deixar obres de gran qualitat que esperen ser adaptades.

- Advertisement -

Per ara es desconeix si arribarà una cinquena temporada, el que està clar que el final de la quarta ho deixa tot tancat i alhora amb opcions per seguir les aventures. Caldrà esperar una resposta per part de la productora. A més, els actors tenen les agendes molt atapeïdes, en especial, la de Cumberbatch, ja que també treballa a la saga de Marvel, The Avengers, interpretant el doctor Strange.

Veredicte:

El millor: Sherlock és Sherlock Holmes en essència pura, i sempre s’agraeix veure’l en escena deduint. A més el nou dramatisme incorporat i mostrar el veritable personatge dels llibres de Conan Doyle és un punt molt positiu.

El pitjor: És una temporada molt irregular, que comença fluixa, fluctua a un segon episodi brillant, mentre que el darrer va perdent força constantment.

Enganxometre: 8

Nota: 7

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents