Els crims i les conseqüents investigacions policials són ingredients habituals en les pel·lícules i les sèries de televisió. No és cap novetat: el gènere negre i policial ha omplert pàgines de novel·les i hores de producció audiovisual des de fa anys. A més, des de fa una dècada s’han instal·lat amb força a les pantalles les sèries amb presència rellevant de científics forenses, els professionals que apliquen diversos coneixements científics per resoldre delictes o causes legals. CSI i Bones són alguns dels exemples de la proliferació de productes audiovisuals on la ciència forense és present per resoldre els crims que hi apareixen.
Ara bé, tot el que veiem en aquestes sèries es correspon amb els mètodes de treball reals d’aquests professionals? Es pot fer una prova d’ADN en uns minuts com hem vist en alguns capítols? Què és el primer que fa la policia quan arriba a una escena d’un crim? Com es pot saber l’hora aproximada d’una mort amb la precisió que aporten els investigadors? Un insecte pot ser clau per resoldre un assassinat? Continuen creixent els cabells i les ungles d’un cadàver com a vegades se sent a dir? Les autòpsies que apareixen en pantalla s’assemblen a les de la realitat? Pot arribar a explotar un cadàver? El doctor en Bioquímica JM Mulet respon aquestes i altres preguntes al llibre recentment publicat La ciència a l’ombra. Els crims més cèlebres de la història, les sèries i el cine a la llum de la ciència forense (Pòrtic). En un to didàctic i amb dosis d’humor made in JM Mulet, l’obra recorre la ciència forense des dels seus inicis fins a l’actualitat repassant àmbits com la biologia, toxicologia, la química, la genètica i l’antropologia.
Cada apartat està acompanyat per referències constants a sèries i pel·lícules com a exemples de l’aplicació de la ciència forense. Entre casos de ficció i amb explicacions planeres, Mulet ens endinsa en una cadena de capítols addictius que fan entendre als neòfits de la ciència forense les tècniques que s’usen per resoldre crims amb una combinació de les curiositats i les errades més habituals que es reprodueixen a les sèries i als films que tant ens enganxen. Per no quedar-se només amb el món de la ficció, Mulet acaba cada capítol amb un cas real. La història de Jack l’Esbudellador, la mort de Hitler, el segrest del nadó Lindbergh i el fracàs d’una investigació d’Elliot Ness són algunes de les històries que tanquen els apartats.
Potser algú s’espanta i li fa cosa això de llegir un llibre ciència per allò de ser de lletres o no tenir cap punyetera idea prèvia de ciència forense. De veritat, arraconin aquestes prejudicis i comprovaran que amb un mínim d’interès passaran les planes a tota velocitat mentre aprenen i es diverteixen. Aquí rau l’èxit de Mulet: combinar la divulgació científica amb l’entreteniment i el sentit de l’humor. El que va aconseguir a Comer sin miedo i Medicina sense enganys, ho assoleix de nou a La ciència a l’ombra.
Si estan a punt d’agafar vacances, agafin alguna sèrie per veure les nits caloroses d’estiu, però no oblidin de carregar llibres. Si han gaudit amb alguna de les sèries o dels casos citats en aquest article, comprin el llibre de Mulet i comencin a llegir. Un cop acabada la lectura, no tornaran a llegir una novel·la negra ni a veure una sèrie amb científics forenses de la mateixa manera. Era l’objectiu de JM quan va escriure el llibre i podem donar fe que ho ha aconseguit.
