La decisió de Disney d’estrenar i exhibir Mulan només a la seva plataforma i no als cinemes ha afectat la indústria del cinema i els afeccionats. És un fet que canviarà radicalment les regles de joc de la exhibició. M’imagino que ja coneixeu la notícia: Disney ha decidit no estrenar als cines la nova versió de Mulan, remake amb personatges reals del seu clàssic d’animació del 1998. Es podrà veure a la seva plataforma Disney +, però pagant una tarifa extra (29.99 $ als Estats Units). A Espanya encara no hi ha notícies però s’estima que la quota serà equivalent. Els abonats de Disney + ja han començat a queixar-se. El preu és massa alt.
https://elcinefil.cat/2020/07/23/mulan-la-guerrera-xinesa-es-prepara-per-la-lluita/
Els motius de la decisió? La situació actual d’incertesa de les sales de cinema, diuen, però poden haver-hi altres factors. Cal pensar que aquesta era una de les seves pel·lícules estrella que, com sol fer-se sempre, necessita una estrena mundial simultània, per aprofitar la sinergia de la publicitat. L’anomenat mainstream cinema de les multinacionals fa temps que es regeix per aquesta regla. No poder fer aquesta estratègia obliga a buscar-ne d’altres.
La primera reacció –també a escala mundial– ha vingut del sector de l’exhibició: els cinemes se senten perjudicats per no poder exhibir la pel·lícula, una de les taules de salvació en què confiaven per salvar parcialment aquesta nefasta temporada. És un fet que trenca, a més, totes les regles establertes, per exemple la de l’anomenada finestra obligatòria d’exhibició, primer als cines i després a la televisió en totes les seves variants. Fa un parell d’anys, Netflix ja va començar a canviar-les amb Roma, però aquest cas és diferent, molt més radical. Alguns gremis d’exhibidors ho han qualificat de cop mortal al cinema i les reaccions han estat molt diverses, una és de l’amo d’un cinema nord-americà que destrueix un cartell de la pel·lícula amb un bata de beisbol i es fa viral.
La Federació de cinemes espanyols ha publicat un comunicat que diu que és un atemptat contra el dret de l’espectador de veure les pel·lícules en pantalla gran i que el sistema d’exhibició existent (primer cinemes i després teles) s’ha demostrat com el millor per fer del cinema un negoci rendible.
Però un exhibidor no ho té massa clar, va més enllà, i diu: “Disney ho ha calculat tot molt bé: si només el 10% dels seus subscriptors lloga la pel·lícula, Disney obté 181 milions de dollars i si és el 50% en fa 906, i com que són diners que es queda totalment (sense haver de compartir-lo amb els exhibidors i eliminant despeses) el negoci és encara més rodó que el tradicional”. Un analista afegeix: “Què passaria si estrena Mulan als cinemes i l’han de retirar per un brot de la pandèmia? A més, la situació farà que es prenguin més mesures i que no puguin assistir-hi el nombre d’espectadors habituals”. És lògic que Disney no vulgui córrer riscos. Pensem que la situació als Estats Units (mercat principal) cada vegada sembla pitjor. A més, el film servirà per revitalitzar la plataforma que no sembla anar gaire bé, almenys les seves accions han baixat. Aquest no és cap fet puntual, l’exhibició està canviant i el seu futur tradicional és incert. El cas Mulan pot representar una modificació radical. Esperem que quan vingui la normalitat social torni la normalitat cinematogràfica. A mi m’agrada veure el cinema a les sales de sempre, però també sé que sempre ha estat un negoci.
