La de Miquel Porter i Moix és una figura que no és molt coneguda pels cinèfils de menys de 40 anys… Ara bé, els que ja porten uns quants anys dedicant-se a la matèria o són amants de la memòria històrica cinèfila del nostre país coneixen molt bé una de les figures clau del setè art a Catalunya. I curiosament no és clau pel seu cinema (ben poc va dirigir) sinó per la seva divulgació i ensenyament en aquesta matèria.
Amb el llarg títol de Miquel Porter i Moix, La república de la llibertat i el bon humor. Aquest dimecres 28 de novembre a les 22.00h es preestrena als Cinemes Girona aquest documental per Anastasi Rinos i produït per Paco Poch i TV3 que arribarà a la TV el dia 1 de desembre. El documental està plantejat en forma de converses entre personalitats destacades de la vida cultural catalana. Fins a 35 convidats parlen de Miquel Porter, posant de relleu la seva aportació així com el context social i polític i tots els seus protagonistes. Vicenç Altaió, Miquel de Palol, Josep Maria Espinàs, Isona Passola, Josep Lluís Carod-Rovira, Agustí Villaronga, Rosa Vergés, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra es combinen amb coneguts i familiars creant un mosaic col·lectiu que ho il·lustra de la millor manera. Entre els participants també hi ha els nets de Porter: la seva neta Manuela Porter (la guia per la vida del seu avi) i el seu net Tariq Porter que a banda d’aportar-hi el seu testimoni exerceix de guionista juntament amb Anastasi Rinos Martí.
A banda de descobrir detalls de la vida del professor de la Universitat de Barcelona (espai on s’ha rodat quasi tot el metratge) descobrim la part més interessant que és l’efecte que les seves classes de cinema van tenir en tota una generació de cineastes que va des de Agustí Villaronga a Rosa Vergés passant per Isona Passola i Vicenç Altaió. A través d’aquestes entrevistes és on descobrim perquè un “simple” professor pot causar un impacte tant gran en una disciplina tan diversa i àmplia com el cinema. També destaca la seva faceta com a gran impulsor del cineclubisme, un dels fets que no passa per alt el documental.
Una altra part cinèfila és la manera com la protagonista accidental del film, la seva neta Manuela Porter, es va passejant literalment pels racons importants de vida del seu avi o els espais on va crear la influència: la UB. En resum, aquest és un documental que tot cinèfil hauria de veure per conèixer els orígens de la cinefília en aquest país. No és un document pel “gran públic” però sí un testimoni clau per entendre qui som i d’on venim en matèria de cinema.
