Aquest setembre de l’any 2016 es celebra el 50è aniversari de l’emissió televisiva del primer capítol d’una sèrie que, si bé no va tenir un èxit rotund durant els seus inicis, avui dia és un dels referents mundials de la ciència ficció audiovisual. La seva qualitat, els tabús que va trencar i l’univers que va generar el seu creador, Gene Roddenberry (literalment, a més), van marcar tota una època, i que, de fet, perdura fins als nostres dies: una nova franquícia cinematogràfica nascuda l’any 2009 gaudeix d’una salut de ferro amb l’estrena aquest any de la tercera entrega, i a més una nova sèrie preparada pel 2017. Estic parlant, és clar, de la saga Star Trek, de la qual JR Armadàs ens en va fer una guia pràctica farà unes setmanes (https://elcinefil.cat/2016/09/07/star-trek/).
Al llarg d’aquests 50 anys, un gran nombre de compositors han fet anar la seva batuta per orquestrar els viatges espacials que la tripulació d’una nau estel·lar d’exploració, la USS Enterprise, ens oferia a cada capítol, o a cada pel·lícula. Perquè us en feu una idea, en 13 films que hi ha fins el moment, hi ha hagut sis compositors diferents. Tot un collage sonor que en les següents línies intentaré desgranar.
I el més curiós és que cada compositor ha dotat a la saga del seu propi tema principal, trencant estils i portant la música al seu terreny. De fet, el tema de Star Trek: The Original Series (1966-1969), compost per Alexander Courage, perdia quasi tot el protagonisme a les pel·lícules. Fixem-nos que el tema de Courage adoptava una instrumentació clarament cinètica, amb una melodia molt lírica d’una veu operística captivadora sobre una percussió molt ràpida, que donava la sensació d’un viatge trepidant i alhora en pau (cosa molt important a la sèrie; tot i que va equipada amb armament, aquest és defensiu: la missió de Kirk a bord de la nau Enterprise és exploradora, no militar):
No obstant això, aquesta bellesa sonora xocà frontalment l’any 1979 amb el tema principal que va compondre Jerry Goldsmith (The Omen, Planet of the Apes, Supergirl, Alien…) per la primera de les pel·lícules de Star Trek, 10 anys després de la cancel·lació de la sèrie. Aquí el lirisme deixa pas a l’èpica dels metalls i la percussió més simfònica, adoptant una forma més propera al què es coneix com una fanràrria, o fanfare en anglès: els metalls ofereixen la melodia principal, per després rematar amb el sorgiment dels violins per omplir-lo de majestuositat.
El gir musical no és casualitat. És més, m’atreviria a dir que és premeditat. I és que dos anys abans s’havia estrenat una pel·lícula anomenada Star Wars, on un compositor anomenat John Williams va compondre el tema principal sota la mateixa premissa musical. I va ser precisament l’èxit de Star Wars el què va fer que la Paramount engegués la preproducció del primer film de Star Trek.
Però com deia, cada compositor va donar la seva visió particular a l’univers Star Trek. En detriment de Goldsmith, un aleshores jove James Horner va compondre la música pel segon i tercer film, Star Trek II: The Wrath of Khan (1982) i Star Trek III: In search of Spock (1984). Horner usà intel·ligentment el tema d’Alexander Courage i el va fer evolucionar a l’estil Goldsmith, però alhora dotant-lo d’una naturalesa menys potent i més romàntica, pròpia de Horner, com demostraria a futurs scores com Titanic, Legends of the Fall, o Braveheart.
Per a la quarta entrega, Star Trek: The Voyage Home (1986), la Paramount es va tornar a canviar de compositor (i ja van tres en 4 pel·lícules), cosa curiosa tenint en compte que tancava una trilogia engegada amb The Wrath of Khan. El veterà Leonard Rosenman, responsable de la música de Rebel Without a Cause, East of Eden, A Man Called Horse o la versió animada de The Lord of the Rings, i amic personal de Leonard Nimoy (actor que encarna a Spock, i director del tercer i quart film), es va encarregar de la música. El que seria la penúltima banda sonora del mestre (la darrera seria per Robocop 2) oferiria un “pas enrera” musical cap als anys 60 de Stuart Copland i Alex North:
Tot i l’harmonia i bellesa musical pròpia d’un dels grans compositors de l’època daurada de Hollywood, les propostes anteriors eren sens dubte molt més modernes que aquesta, a mig camí entre Courage i Horner. No obstant això, el film succeeix en el passat, als anys 80 del segle XX, amb la qual cosa una regressió musical era més que adient. Almenys l’Acadèmia també ho va entendre així, ja que és la segona i última composició per Star Trek que va estar nominada als Òscars (l’altra va ser la de Jerry Goldsmith pel primer film).
La cinquena entrega, Star Trek V: The Final Frontier (1989), me la saltaré expressament. La música va recaure de nou, deu anys després, en Jerry Goldsmith, i aquest va tornar a usar el tema que hem sentit abans pel primer film. Tema que, per altra banda, acabaria sent el tema insígnia de tota la franquícia, en detriment del d’Alexander Courage, a causa que dos anys abans s’estrenava la sèrie Star Trek: The Next Generation, que va durar 7 anys en pantalla (1987-1994), i on varen usar el tema de Goldsmith com a principal.
Aquí teniu el tema de la sèrie Star Trek: The Next Generation arranjat per Dennis McCarthy, el compositor de la sèrie, que usaria la fanfare de Courage per enllaçar-la amb el tema de Goldsmith, fent la simbiosi ideal entre la sèrie original i el primer film.
A més, Goldsmith acabaria sent el compositor de les tres entregues fílmiques de la next generation amb Picard i companyia, i com faria a la cinquena pel·lícula, seguiria usant el mateix tema: Star Trek VIII: First Contact (1996), Star Trek IX: Insurrection (1999), i Star Trek X: Nemesis (2002).
Però estic avançant esdeveniments. Ens queden dues pel·lícules entremig, la primera és Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991), que havia de ser la darrera pel·lícula amb la tripulació original del capità Kirk. Resulta curiós com la sèrie ja avançava amb la tripulació de Jean Luc Picard però els films seguien oferint-nos aventures de la tripulació original. El músic escollit aquest cop va ser un altre talent emergent, Cliff Eidelman, qui va fer com Jerry Goldsmith: va prescindir de tot lligam previ i va generar la seva pròpia temàtica musical. Aquí Eidelman ens porta el tema més fosc i tens aparegut fins ara, tot un exercici musical sense precedents a la saga, amb l’ús del cor i en conjunció amb els metalls de forma esplèndida. Sincerament no m’explico per què Hollywood no ha comptat més amb ell, el seu treball aquí és fantàstic:
I acabem la saga principal amb la pel·lícula que enllaçava les dues tripulacions: Star Trek VII: Generations (1994), que es va llençar l’any en què la sèrie de Picard curiosament va deixar d’emetre’s. La música va recaure en el propi compositor de The Next Generation, Dennis McCarthy, i el resultat en referència al tema principal també trencava amb tot l’establert, oferint-nos una fanfare amb un ritme quadrat d’estructura més militar que la resta, i que acabaria convertint-se en el tema de la nova sèrie Star Trek Deep Space Nine (1993-1999), de la qual McCarthy també en faria la banda sonora:
https://www.youtube.com/watch?v=8iKK3WKcPyo
Però la tripulació de Kirk no estava acabada. 7 anys després de Star Trek X: Némesis, JJ Abrams es va treure de la màniga un passat per la tripulació original de Star Trek, i a qui el seu compositor de capçalera, Michael Giacchino, se li encarregaria donar-li música en les tres pel·lícules que s’han fet fins ara: Star Trek (2009), Star Trek: Into Darkness (2012), i Star Trek: Beyond (2016). El resultat és un tema èpic i poderós per a la nova saga, on els metalls són el principal protagonista, però també on el tema principal de la sèrie original d’Alexander Courage cobra un protagonisme inèdit fins ara, amb un arranjament totalment actualitzat al segle XXI, simbolitzant un retorn als orígens absolut. Observeu la música de la seqüència de crèdits finals, on el tema clàssic es va transformant en el nou de forma natural, per tornar al clàssic a mode de final:
https://www.youtube.com/watch?v=_-W6XIWOiMA
Bé, i fins aquí, de moment, la música de l’univers Star Trek. Per acabar, i a mode de bonus track amb què de ben segur us agradarà acabar l’article, aquí teniu un medley de la música de la saga tocat en directe a Vienna l’any 2013, on els temes que hem escoltat prèviament de Courage, Rosenman, Goldsmith, Eidelman i Giacchino s’entrellacen a la perfecció, junt amb el tema principal de la sèrie Star Trek Voyager (1995-2001), obra del mestre Goldsmith. Llarga vida i prosperitat a Star Trek!