Trekkie és la paraula que defineix els fans d’Star Trek. Hi ha qui és fan i hi ha qui porta la seva afició per la saga als màxims nivells. En Joan Borras i en Luiggi Lights són dues d’aquestes persones. El primer és el vicepresident del Club Star Trek d’Espanya, soci número 15, i el segon és el membre número 65 . Tot dos han fet de l’amor a la tripulació de l’USS Entrerprise una manera de viure. Actualment viuen en un moment dolç de la seva afició ja que hi ha fins a sis projectes d’Star Trek funcionant en paral·lel a diverses plataformes.
Què té d’especial Star Trek?
JB: Des que sortia de l’escola recordo anar a veure a casa i veure Star Trek a TV 2 en blanc i negre. Vaig tardar anys a saber que tenia color. Sempre m’ha agradat la filosofia, el que t’ensenya la sèrie i la seva filosofia. La d’Star Trek és una societat on tots voldríem viure.
Què té d’especial aquesta societat?
LL: La humanitat en el futur ha d’estar unida per poder sobre viure. Ja portem 50 anys des que va néixer la sèrie i llavors estàvem en plena Guerra Freda. Gene Roddenberry va fer una tripulació multicultural, fet totalment pioner als anys seixanta quan hi havia problemes racials i els russos eren els “dolents”. Uhura, la tercera autoritat de la nau és una dona i és negre. Això era absolutament nou en una sèrie de televisió. Un dels èxits va ser plantejar a l’espai els problemes de la terra.
Hi ha molta crítica social i política entre línies?
JB: Molta. El que passa que posada en un planeta desconegut a l’espai quedava dissimulat. Però els conflictes eren molt similars als que teníem a la Terra.
Aquests valors i filosofia es mantenen al llarg de diverses sèries i pel·lícules?
LL: En teoria es manté. En morir l’autor s’han intentat mantenir el canós tot i que cada sèrie ha tocat el tema de manera diferent.
Tots els trekkies preferiu la sèrie i els personatges originals de 1966?
JB: No del tot. En el meu cas, pels meus records d’infància, jo prefereixo l’original. Però el meu capità preferit és en Picard que és el de la Nova Generació.
LL: Jo sóc una mica més jove però sóc més de la versió clàssica. Té molt de mèrit el que feien fa 50 anys amb els mitjans que tenien. L’essència és la tripulació clàssica. La Nova Generació va ser un nou plantejament, un món més complex, amb més conflictes.
Per què Spock, sense ser capità, és el personatge més icònic?
JB: És mig alien mig humà. Molt lògic, molt recte. No expressa els seus sentiments i ho té tot molt clar. Sap que si alguna cosa està mal feta no s’ha de fer.
LL: Els vulcanians no expressen els seus sentiments però no vol dir que no en tinguin. Van tenir una guerra molt crua fa anys i van decidir canviar per no destruir-se entre ells. Llavors van reprimir els sentiments i els tenen però interioritzats. El conflicte amb Spock és que la seva mare és humana i ell pertany a dos mons a la vegada. Aquesta dicotomia va atraure molt a molts adolescents. A qui hem de seguir la mare o el pare?
Què en pensen els trekkies del reboot de J.J. Abrams?
LL: Els reboots sempre són ben rebuts pels fans perquè fan que un nou públic s’interessi per una saga en concret. Això ha passat amb les noves pel·lícules: molta gent ha descobert l’Star Trek original i s’hi ha interessat a partir d’ara. Als més puristes, la vella guàrdia, hi ha coses que no ens agraden tant…
Moderadament satisfets, doncs?
JB: Hem d’estar-li agraït a J.J. Abrams per haver revifat Star Trek ja que, abans del 2009, estava quedant-se una mica oblidat. Ara s’han actualitzat els personatges i han mantingut, més o menys, l’esperit original.
Nou Kirk i nou Spock! Ha estat molt dur veure’ls amb cares noves?
JB: A mi m’agraden. Sobretot Zacary Quinto (Spock). És una molt bona regeneració del personatge. Està molt aconseguit, fins i tot físicament se sembla al Sr. Spock quan era més jove.
LL: En general agraden força. També el Dr. McCoy que manté el triangle “conflictiu” de la saga original. Sobretot en aquesta última pel·lícula ho hem vist molt clarament. El que passa és que en el fons ells són una família per moltes diferències que tinguin.
A la vostre vida personal Star Trek és un membre més de la família?
JB: Per mi sí. Jo em vaig casar vestit amb el vestit de gala del Capità Picard. La meva dona també és trekkie així que ho vivim molt intensament en el nostre dia a dia.
LL: A la meva boda també va sonar el tema d’Star Trek quan vaig entrar a la sala. A més vaig aconseguir una feina gràcies a Star Trek. Em van preguntar, a tu com et veu la teva família? I jo vaig contestar que em veuen com un trekkie. Dona la casualitat que la cap de recursos humans havia tingut un gos que es deia Spock… Em van contractar a la primera!
Ara ja busco el conflicte… Hi ha més fans d’Star Wars que d’Star Trek!
LL: Jo sempre he portat el meu orgull trekkie allà on he anat. M’és igual si som 50 o 5.000. Ens agrada difondre el que pensem que és més que una sèrie. Star Wars és espectacle, una espècie de culebrot galàctic i per nosaltres no té un rerefons comparable a d’Star Trek. La Força i tot això és espectacular però no t’aporta els valors que té Star Trek.
JB: A més Star Trek va portar un munt d’avenços tecnològics. Va ser pionera en molts aspectes. Als seixanta anaven ja amb mòbil. Molta gent de la NASA s’hi van apuntar inspirats per Star Trek. És un molt bon exemple.
