today-is-a-good-day

‘Klaus’, el clàssic modern del Nadal (a Netflix)

- Advertisement -

Amb Klaus, Netflix va trencar els motlles del Nadal. La pel·lícula es va estrenar el 8 de novembre de 2019 quan la plataforma encara no feia pel·lícules de dibuixos i es va convertir en un èxit instantani. El seu director, Sergio Pablos, era un veterà treballant en animació. Havia col·laborat dissenyant personatges en films com Space Jam, Tarzan o Ferdinand, per posar alguns exemples però mai havia tingut la responsabilitat de dirigir un llarg.

Klaus, la seva òpera prima, va estar nominada a l’Oscar i al BAFTA a la Millor Pel·lícula d’animació. Ara, en només tres any s’ha guanyat el cor de milions de famílies d’arreu del món. Era un cinta sobre l’origen del Pare Noel que portava quasi 10 anys preparant al seu The SPA Studios però que cap gran estudi s’atrevia a comprar. El 2015, finalment Atresmedia va apostar-hi. Més tard Netflix en va adquirir els drets de distribució a tot el món i es va convertir en el primer original animat exclusiu de la plataforma. I ho va va petat. Ho va petar moltíssim.

- Advertisement -

Un Santa ‘Klaus’ diferent a Netflix

- Advertisement -

Podem buscar i intentar endevinar les “Klaus” del seu èxit, però com molt sovint passa al cinema, el secret és només un: l’emoció. El guió, els personatges i la manera com es va desplegant poc a poc el tòpic (necessari) de l’esperit del Nadal i la seva figura estrella commouen a qualsevol espectador. Els regals, L’arbre. La historieta d’amor. El corprenedor passat d’en Klaus. La remota i nevada localització… Són un còctel explosiu (i lacrimogen perfecte). Si a més la veu del panxut i barbut protagonista és JK Simons i el protagonista aporta humor i carisma tot plegat és un regalàs (de Nadal) per a qualsevol espectador.

Encara hi ha més elements que mereixen ser destacats. La nostàlgica animació 2D, la de sempre, n’és un. I la immensa banda sonora també. I no podem oblidar un tema central, Invisible de Zara Larson, que ressonarà per eternament als nostres caps recordant-nos que el més important a la vida no és sempre el que podem veure amb els nostres ulls.

Bé, per si no havia quedat clar fins ara, Klaus s’ha convertit en un imprescindible de les festes nadalenques i ho ha fet per mèrits propis. Intenteu veure-la i que no us salti la llagrimeta. Intenteu avorrir-vos. Intenteu odiar el Nadal… Aquesta pel·lícula ÉS el Nadal. És un antídot al cunyadisme i als esclafa-guitarres que no els agrada la sopa de galets i els canelons. I no només la gaudeixen grans i petits de la casa, l’aprecien i lloen els crítics i cinèfils d’arreu del món. Senyores i senyors. Klaus És cinema en majúscules i per a mi un film que cal veure cada any per aquestes dates (com Die Hard o Home Alone).

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents