Una filla desapareguda i una mare destrossada que intenta tornar a recuperar la rutina diària són els dos ingredients principals de la sèrie de suspens Kastanjemanden, una nova aposta internacional de Netflix. Un thriller psicològic d’origen danès que adapta la primera novel·la homònima del guardonat escriptor i guionista Søren Sveistrup, també creador de The Killing (2011-2014). Kastanjemanden (The Chestnut Man) té tres guionistes: Dorte Warnøe Høgh (Når støvet har lagt sig —When the Dust Settles—, 2020), David Strandreuter (Tatort, 2021) i Mikkel Serup (The Killing). Aquest últim també s’encarrega de la direcció de la meitat dels episodis, mentre que els altres tres els signa Kasper Barfoed (Sommeren ’92, 2015) A més, l’equip creatiu d’aquesta intensa sèrie de suspens, que consta de sis episodis de 50 minuts que passen volant, va comptar amb el suport de la productora SAM Productions, responsable de Ragnarok (2020).
En aquest drama criminal amb tints de thriller s’explica una història bastant sinistra, on queden escampades les peces d’un intrigant misteri per resoldre. Kastanjemanden transcorre a la tranquil·la perifèria de Copenhaguen, on la policia descobreix alguna cosa terrible un tempestuós matí d’octubre, i a partir d’aquest instant, un barri acaba submergit en la boira i la foscor, donant peu al fet que succeeixin els crims més temibles i despietats que els seus habitants puguin imaginar. En un parc infantil, apareix una jove brutalment assassinada a la qual li falta una mà, i al seu costat, a la macabra escena del crim, hi troben un petit ninot fet de castanyes. Aquesta figura amaga un secret i, encara que al principi sembla ser fruit de la més pura casualitat, les víctimes s’aniran acumulant i aviat la connexió serà més i més evident. Un assassí camina solt i segueix estenent la por per tot arreu.
És la història d’una família, Steen Hartung (Esben Dalgaard Andersen, —Bedrag, 2016-2019—) i Rosa Hartung (Iben Dorner —Borgen, 2011—), que tenen dos fills. La filla de 12 anys fa un any que ha desaparegut, sense que s’hagi trobat el cos, i a la que consideren morta. El matrimoni intenta passar pàgina i deixar enrere el seu dolor, no obstant això, el seu món donarà una volta completa i tornaran a la casella d’inici, a partir del moment en què es descobreix una misteriosa prova sobre l’home de castanyes que la relaciona amb la nena desapareguda.
Des de l’inici tenim clar que estem davant d’una història fosca, i amb una atmosfera lúgubre i bastant brutal. Sempre es diu que el passat marca el nostre present, i uns fets esdevinguts el 1987 són els que marcaran el cas sobre què gira la sèrie. Però no es tracta d’una successió d’episodis en els quals tan sols hem de descobrir qui és l’assassí, si pot ser, fins i tot abans que la policia, sinó que hi ha molts secrets interconnectats que esperen ser aclarits. Manté la tensió i el misteri durant els sis capítols, es pren el seu temps, i perquè no desconnectem aviat, i ens mantinguem sempre alerta, no veurem com s’aclareixen els secrets més ocults fins al final.
El cas s’assigna a l’ambiciosa i jove detectiu de policia Naia Thulin (Danica Curcic —Equinox, 2020—) i al seu nou company, Mark Hess (Mikkel Boe Følsgaard —The Rain, 2018-2020—), que ha estat enviat per la Interpol per treballar a la seu de Dinamarca durant un temps. Hess ens recorda en moltes ocasions a Sherlock Holmes, amb la seva forma de pensar tan peculiar, i en especial en una escena amb un porc mort. Thulin i Hess tenen una química perfecta, estan molt preparats i són capaços de tirar endavant la investigació d’aquest cas tan complex. Malgrat això, des del principi no confien l’un en l’altre, i veiem com evoluciona la seva relació professional, segons avança la investigació. Aquest tàndem investiga les pistes que es van trobant d’una manera clàssica, examinant a les víctimes, analitzant els possibles motius dels seus assassinats, així com les persones implicades a la vida d’aquestes.
Com sol passar en qualsevol investigació, comencen les presses quan apareixen noves víctimes, i aquí és on aconsegueixen atrapar-te del tot per esbrinar la connexió entre els estranys assassinats que tenen lloc i qui pot estar darrere d’ells. Encara que ho sembli, no és precisament una història complexa, i no requereix que ens esforcem massa a cada capítol, però l’horripilant i la complexitat amb què l’assassí tria les seves víctimes fan que ens preguntem moltes coses.
En general, si alguna cosa caracteritza els thrillers nòrdics, entre d’altres, és una atmosfera freda i lúgubre, marcada per les temperatures d’aquestes zones, així com de l’absència de dies resplendents. Kastanjemanden segueix el rastre de les seves predecessores, i està perfectament ambientada amb escenaris que reforcen aquesta sensació de ciutats fosques, interiors poc il·luminats, boscos sinistres, on tenen lloc els encara més sinistres assassinats. Però, amb el contrast de les fulles seques i els paisatges de tardor que aporten una mica de color a la seva paleta cromàtica, aquesta sèrie llueix una mica millor. A la seva ambientació cal sumar alguns detalls cridaners, com els homenets fets de castanyes que no fan més que reforçar la foscor de la història.
No només té una bona història per atrapar-nos, sinó que ha sabut incorporar personatges realistes interpretats per un repartiment idoni i, sobretot, familiar. Normalment és estrany que reconeguem molts dels rostres de les produccions de certs països si no es té molt costum de veure sèries i pel·lícules d’aquestes zones, però aquest no és el cas. Aquesta és la tercera sèrie danesa que produeix Netflix, i els dos protagonistes principals de la sèrie estan interpretats per actors que van protagonitzar les dues anteriors, The Rain, amb Følsgaard i Equinox, amb Curcic. A més en el repartiment ens trobem a Lars Ranthe (Druk, 2020) i l’icònic actor de cinema de terror i thrillers nòrdics Anders Hove (Nymphomaniac: Vol.1, 2013), i hem de fer una menció especial a David Dencik, a qui també veiem ara en la nova pel·lícula de James Bond, No Time to Die (2021), fent doblet alhora en cinema i televisió amb dues produccions d’èxit assegurat.
Utilitzar la novel·la negra per explicar altres coses, com problemes socials o sentimentals, és un bon motor que, en aquest cas, se centra sobretot en el procés per superar la pena. Deixeu-vos portar pels foscos secrets que s’amaguen entre les víctimes de l’assassí dels homenets de les castanyes, tan sols són sis episodis de fosca investigació, bon ritme narratiu i bellesa audiovisual. Una digna candidata per veure de tirada aquesta tardor.
Veredicte
Agradarà: no se la poden perdre els amants del nordic noir, de la sèrie Millennium d’Stieg Larsson o de les novel·les de Jo Nesbø.
No agradarà: si no et va aquest gènere, no perdis el temps veient-la.
Enganxòmetre: 8
Nota: 8
