Vilallonga del Camp (Tarragonès) és sinònim de cinema, ja que compta, des de fa 60 anys, amb una gran sala de cinema i, des del 2017, d’un Museu del Cinema, únic a la província. El responsable de mantenir viva la flama del Setè Art al municipi, des de fa 50 anys, és el Josep M. Vallès, el Totò de Vilallonga.
El Josep M. s’ha passat la vida entre pel·lícules, primer veient-les i després projectant-les, o viceversa. De ben petit, ja es projectava les seves pròpies cintes a casa amb el Cine Nic, l’antecessor del Cinexin.
I és que el Josep M., quan era un marrec, gaudia tant veient cinema com projectant-lo. Les pel·lícules que li agradava més veure a ell i als seus amics eren les de “romanos o pistoleros”, que diu ell. Cada cap de setmana tenien un ritual: anar als dos cinemes que hi havia al poble a veure què projectaven per decidir quina pel·lícula anirien a veure. Ara, al final qui decidia eren els pares. I el Josep M. anava sempre el diumenge a la tarda, fessin el que fessin, després de missa i de dinar, i quan el pare havia acabat de fer el cafè, la copa i el puro al bar del poble, mentre la mare acabava d’endreçar la cuina. Eren altres temps…
El Totò de Vilallonga
Però, el Josep M., tant li feia la pel·lícula. El simple fet d’anar al cinema ja el feia feliç. Sempre que entrava a la sala mirava cap a la cabina de projeccions i es preguntava: “Què hi deu haver allà dalt?”. Un dia, el seu somni de pujar a la cabina es va fer realitat i va tenir l’oportunitat d’entrar-hi i descobrir com es feia la màgia del cinema. Va quedar al·lucinat i aquell mateix dia va decidir que de gran volia ser projeccionista, convertint-se en l’ajudant del maquinista, com el Totò de Cinema Paradiso, amb caixó i tot per arribar a la màquina.
El Josep M., amb només 12 anys, era tan bo amb el projector que quan portava pocs mesos d’aprenent, el maquinista li va cedir el relleu darrere el projector. La sessió, la de la Nit de Reis de 1974; la pel·lícula, Con faldas y a lo loco. Va ser el millor regal de Reis que li podien fer. Si hagués pogut, hauria demanat que els Reis li portessin a la Marilyn Monroe a casa…
Fent riure i plorar a molta gent
I aquella sessió màgica va ser el tret de sortida de l’extensa carrera de 50 anys del Josep M. com a projeccionista del cinema de Vilallonga. Tal com diu ell: “Mig segle fent riure i plorar a molta gent”.
A la cabina del cinema, el Josep M. va passar de la infantesa a l’adolescència, i de l’adolescència a la maduresa. Es va fer gran com a persona i com a professional, i això el va portar a fer de projeccionista, no només a Vilallonga, sinó a altres cinemes de la província com el cinema Monterrosa o el Cosmos, els dos a Reus, o el cinema Las Vegas de Vila-seca. Es va convertir en el projeccionista més famós del territori.
La seva passió per fer arribar el Setè Art al gran públic, alimentada al llarg dels anys, va fer que muntès una empresa de projeccions de cinema a l’aire lliure. Durant més de cinc anys, va voltar per una munió de pobles de dins i fora de la comarca, i va fer riure i plorar encara a més gent.
Amb tantes projeccions a l’esquena, el Josep M. està ple d’anècdotes. Com el dia que va reestrenar el clàssic del cinema bèl·lic El día más largo. Allò no va ser el dia més llarg, va ser La sesión más larga, ja que la cinta estava plena d’‘empalmes’ i la pel·lícula saltava tota l’estona. La solució? Mullar la pel·lícula amb sifó. Sort que ho va fer amb sifó i no amb vi o cervesa, si no allò hagués estat La proyección más ebria.
Una altra anècdota que sempre explica el Josep M. és de l’època en què els pobles propers projectaven la mateixa pel·lícula el mateix dia. Per fer-ho, es dividia la cinta en dos rotllos, i quan un poble acabava una part, l’altre començava l’altra. Un dia, un rotllo que havia de venir de La Selva amb la segona part d’una pel·lícula no arribava, ja que el cotxe que el portava va tenir un accident i va sortir de la carretera. Fins que no van trobar el rotllo perdut entre els avellaners, el públic de Vilallonga va fer temps al bar del Centre Recreatiu. Aquell dia es va fer caixa.
Davant i darrere les càmeres
Però, el Josep M. no només ha estat darrere les màquines de fer cinema, també ha estat davant. En una ocasió, va tenir l’oportunitat de participar en el rodatge de la pel·lícula Centenari del desaparegut director català Antoni Ribas, amb qui el va unir una gran amistat durant anys. Gràcies a ell va tenir l’oportunitat de conèixer a grans celebritats del món del cinema com Paco Martínez Soria, Sara Montiel, Carmen Sevilla o el mateix Anthony Quinn. Com diu el Josep M.: “Això eren artistes i no els d’ara”.
I tota aquesta passió i devoció pel món del Setè Art, acumulada al llarg dels anys pel Josep M., la va canalitzar fent realitat un altre somni cinèfil. El 2017 va obrir les portes del Museu del Cinema de Vilallonga del Camp, el primer i únic de tota la província. Al museu es poden trobar projectors de totes les èpoques, cartells o programes de mà, que el Josep M. ha anat restaurant, recuperant i col·leccionant al llarg de la seva vida. En poques paraules: Un paradís d’un cinèfil per als cinèfils. I si no un no ho és, en visitar-lo, se’n torna.
I fins aquí, el breu repàs als 50 anys del Josep M. Vallès, el Totò de Vilallonga, projectant emocions a través de la pantalla del cinema. Moltes felicitats i per molts anys més a la cabina de cinema fent riure i plorar a tots nosaltres!
* El Premi Honorífic de la darrera edició del FIC-CAT se li va concedir al Josep M. Vallès per la seva trajectòria i la vinculació directa amb l’eix temàtic del festival del 2023: “El cinema, als cinemes”. Més informació:
El 15è FIC-CAT homenatja les projeccions a la sala de cinema
