Els germans Coen s’han separat (temporalment) aquest any. Mentre Joel s’ha centrat en The Tragedy of Macbeth, Ethan ha construït el seu particular homenatge a Jerry Lee Lewis, la llegenda viva més carismàtica (i controvertida) del vell Rock’n’Roll. No és el primer cop que el cinema es fixa en aquest músic. L’any 1989 Jim McBride va dirigir Great Balls of Fire un biopic sobre l’estrella protagonitzat per Denis Quaid, però l’aproximació de Coen és força diferent. El Festival de Cannes, a la secció de projeccions especials, ha estat l’escenari d’honor triar per la première de Jerry Lee Lewis: Trouble In Mind. Aquesta producció de A24 ha nascut de l’avorriment del confinament i de l’esgotament i manca d’interès per fer nous films que ha expressat el cineasta.
El cineasta ha recopilat un munt d’imatges històriques de concerts, entrevistes i actuacions del cantant i ha assemblat un documental que és una oda al talent del cantant. No és una peça històrica convencional on se’ns mostri els orígens, èxit i alts i baixos del personatge; el film agafa fragments de la vida de Lewis i els juxtaposa de manera que l’espectador no té més remei que admirar el talent de l’artista. La pel·lícula passa molt per sobre alguns dels escàndols més sonats de la seva vida, però no oblida de mencionar les drogues, l’alcohol i el matrimoni amb la seva cosina quan ella només tenia 12 anys (ell en tenia 22).
Serà difícil que un documental com aquest tingui l’èxit i el ressò al qual estem acostumats quan sentim el cognom Coen associat al cinema. Jerry Lee Lewis: Trouble In Mind és un producte molt personal (i arriscat) del director que tindrà força problemes per connectar amb l’audiència fora dels Estats Units o en places on Lewis no sigui massa conegut. En altres paraules, el segell Coen que tants fans té arreu del món no fa cap mena d’acte de presència aquí. El que veiem a la pantalla són 70 minuts de molt bona música, de talls de veu que mostren el carisma (i còmica arrogància) del cantant i una història sobre l’auge, la caiguda i la transformació d’una figura imprescindible de la música del segle XX. Si tot això no t’interessa més val que t’estalviïs aquest film.
Veredicte
El millor: mostra l’increïble talent de Lewis d’una manera poc convencional i amb un muntatge àgil i distret.
El pitjor: esquiva força la part més “humana” del personatge i els escàndols i polèmiques.
Nota: 6