Entrar a l’univers cinematogràfic de Hong Sang-soo és tota una experiència. I no precisament perquè es tracti d’un prodigi de l’originalitat o perquè ens faci viatjar a mons imaginaris, sinó tot el contrari. De forma senzilla, subtil i, sovint, un punt desconcertant, el director sud-coreà aconsegueix convertir les seves pel·lícules en un sorprenent reflex de nosaltres mateixos; concretament, de tot allò que ens fa imperfectes. A Lo Tuyo y Tú, Sang-soo s’endinsa a la complexitat de les relacions de parella i al perill que suposa la voluntat d’idealitzar-les, i de nou ens torna a plantejar el seu ja habitual “i si…?”; un concepte que ja va posar a la pràctica, i de forma brillant, a la seva anterior pel·lícula Ahora Sí, Antes No. En el cas de Lo Tuyo y Tú, redueix una mica l’abast i també l’extensió (amb prou feines 85 minuts), però fa gala d’una ambigüitat que torna a activar la nostra capacitat interpretativa i reflexiva. I ho fa sense l’aparent necessitat de fer massa soroll.
La història engega amb un parell de llargs plans estàtics. Dos diàlegs que ja serveixen per plantejar tota la problemàtica del film: el jove pintor Youngsoo és advertit que la seva xicota Minjung va emborratxar-se i es va barallar amb un home en un local de la ciutat; seguidament, ell li demana explicacions i li exigeix que compleixi la seva promesa de deixar la beguda. A partir d’aquí, i sense que sapiguem realment si el rumor és cert, la parella se separa temporalment i comença un avanç paral·lel de les evolucions dels dos personatges. És llavors quan Hong Sang-soo posa en marxa la seva maquinària i desenvolupa la seva profunda visió humanista d’aquest conflicte. Hi ha una diferenciació entre la mirada masculina i femenina, però en general Lo Tuyo y Tú parla dels problemes que genera per a ambdues bandes la necessitat d’estar en una relació; i concretament la necessitat que aquesta sigui “perfecta”. És força significatiu que en tots els diàlegs de flirteig que hi ha es parli contínuament de si l’un és idoni o no per a l’altre.
“Tots els homes que conec són uns nens o uns trastocats”, afirma el personatge de Minjung (si és que és ella) en un moment de la pel·lícula. I realment Hong Sang-soo ens els mostra d’aquesta manera: o bé amb una actitud més pròpia d’un nen que no sap com dir-li a una companya de classe que li agrada, o demostrant una alarmant falta de delicadesa fruit de certa desesperació interior. En aquest sentit, queda clara la posició de la dona com qui acabarà movent els fils de la situació, però tampoc és que en surti del tot ben parada: Lo Tuyo y Tú dibuixa un personatge femení manipulador, que juga sempre amb la incertesa, i que en realitat està igual de perdut que la resta. En realitat, el mateix director juga a despistar durant pràcticament tota la història, de manera que és cada espectador qui decideix creure’s, o no, el que ens expliquen les imatges. És més, Lo Tuyo y Tú conté una imatge final que, segons com s’interpreti, ben bé podria canviar tota la naturalesa de la pel·lícula.
Com ja passava a Ahora Sí, Antes No, el director Hong Sang-soo no actua per capritx, sinó que busca una narrativa completament oberta. Davant una situació o una conversa concreta, el guió introdueix el punt de dubte suficient perquè cada espectador creï les seves pròpies versions alternatives de la història; i totes poden ser igual de vàlides. De la mateixa manera que el personatge de Youngsoo construeix mentalment la seva versió ideal de la realitat (qui no ha imaginat converses senceres dins el seu cap abans que aquestes es produeixin de veritat?), nosaltres estem autoritzats a fer-ho amb les imatges que ens ofereix Lo Tuyo y Tú. I dubto que el director ens vingués a dir que la nostra interpretació és incorrecta. Les circumstàncies de cada persona són les que porten a una explicació o una altra, i és precisament aquesta condició tan humana i tan imperfecta la que reivindica Hong Sang-soo amb aquesta pel·lícula: Lo Tuyo y Tú, el títol no podia ser més clar.
Convé digerir-la, repassar-la i no quedar-se tan sols amb l’errònia idea que el director ens ha fet anar amunt i avall per res. Perquè Lo Tuyo y Tú és una pel·lícula plenament conscient –molt més que l’enorme majoria– que a l’altra banda hi ha un espectador assegut que processarà i buscarà entendre la història. En el fons, les situacions que ens presenta són força properes, en major o menor mesura, per a tothom que ha estat o ha buscat una relació sentimental. És evident que la narrativa de Hong Sang-soo no resulta assequible per a qualsevol tipus de públic, i que la seva direcció a base de plans estàtics i de moviments bruscos de càmera pot impacientar a més d’un. No obstant això, el director sud-coreà no deixa de presentar credencials per reivindicar la seva mescla tan particular de senzillesa i complexitat.
Veredicte
El millor: La possibilitat que cada espectador interpreti la història a la seva manera, sense que n’hi hagi només una de vàlida.
El pitjor: Els zooms de la càmera són massa ortopèdics en més d’una ocasió.
Nota: 8
https://www.youtube.com/watch?v=A_8nIEBdyjw
