La sèrie de Netflix Fubar prometia ser una comèdia fresca i innovadora amb l’espionatge com a fil conductor. Arnold Schwarzenegger fumant puros i fent-se el mascle és sens dubte el principal reclam de la funció. La trama gira entorn d’un pare i una filla que treballen a la CIA sense que ningú a la família n’estigui al corrent. Recordeu True lies (Mentiras arriesgadas – 1994)? Una mica això però amb la filla (Monica Barbaro) també ficada en el merder.
Quan pare i fill descobreixen que són espies es troben en situacions ridícules i caòtiques, amb una fórmula que potser diverteix al principi, però que esgota ràpidament la seva novetat i es converteix en un recurs repetitiu i previsible. El primer problema de Fubar és el guió. Les situacions són previsibles i mancats d’originalitat. Només gaudim de tant en tant d’alguna frase mítica de Schwarzenegger i la resta: molt soroll per no res. Els gags es basen principalment en diàlegs grotescos i situacions escatològiques, sense aportar profunditat o intel·ligència a la comèdia.
El festival dels estereotips de Fubar
Especialment desafortunat és el personatge de Fortune Feimster que interpreta una agent de la CIA lesbiana, rondinaire i plena de tòpics tòxics i passats de moda. En general, els personatges són superficials i estereotipats, el que fa difícil connectar emocionalment amb ells. Això sí, si voleu veure l’oncle Arnie arrossegant-se als seus 75 anys disparant a tort i a dret, doncs, endavant. Us agradarà. La resta és palla.
Les seves actuacions exagerades de tot el càsting es veuen forçades fan que les bromes perdin impacte i no generin les rialles que haurien d’haver provocat. En l’àmbit tècnic, tindreu escenes d’acció trepidant i situacions impossibles de les quals sempre els “bons” surten ben parats. Són tan “efectives” com buides de contingut i fetes de cara a la galeria (o al teòric lluïment de Schwarzenegger i Barbaro).
En definitiva, Fubar és una sèrie que no aconsegueix estar a l’altura de les expectatives. Tot i que té alguns moments divertits, en general, és una sèrie oblidable i de consum ràpid i fàcil. El McDonalds de les ficcions d’acció.
Veredicte
Agradarà a: qui vulgui asseure’s al sofà i no pensar durant una estona veient explosions i trets.
No agradarà a: la resta del món mundial que apreciï un mínim de qualitat a les sèries.
Enganxòmetre: 6
Nota: 5
