Els sogres… Un tema recurrent del qual se’n pot treure molt de suc. I si el sogre (exsogre en aquest cas) és algú com JK Simmons (Whiplash, Saga Spiderman ) tot és molt més fàcil. La de Una nit amb el meu exsogre és una història que malgrat la seva senzillesa entrarà bé a l’espectactador que busqui una comèdia de gags destructius (model The hangover). Noia coneix noi. Noia presenta al noi el seu pare que és un bon malparit. Noia talla amb noi. Exsogre es presenta a casa del noi buscant la noia. Com dèiem una formula simple però amb resultats satisfactoris perquè la química còmica entre el noi perdedor i derrotat (Emil Hirsch) i el sogre estricte i setciències funciona.
Aquesta és una d’aquelles comèdies que tenen rerefons i a vegades és millor aquesta teòrica lliçó que hi ha al darrere que no pas els gags de vòmits, drogues i cops de puny. De fet, el film té moments que recorda (salvant les distàncies) a 500 days of Summer però en massa ocasions acaba derivant a l’slapstick i rebaixant el nivell. Si no fos per aquesta irregularitat la pel·lícula seria una molt bona comèdia, d’aquelles que et fa pensar i tot. En alguns moment el guió es torna una mica massa poc creïble però en una comèdia d’aquest estil se li permet la llicència. En qualsevol cas, el ritme és bo i la seva moderada duració fan que el conjunt sigui una bona experiència. Una experiència que, per cert, es pot veure també doblada al català.
Les actuacions són el que fan que aquest no sigui un film mediocre. Els dos protagonistes compleixen i els secundaris s’encarreguen d’aportar la part més banal que, no ens enganyem, per molt que en ocasions grinyoli és necessària en un producte com aquest. Per sort, la pel·lícula acaba amb non sabor de boca. Amb la sensació que per molt perdedor que siguis i per molt malament que hagis fet les coses, sempre hi ha llum al final del túnel. Una història de canvis personals amanida amb bon humor.
Veredicte
El millor: JK Simmons: sempre és un plaer veure’l i tot que no es lluiex com en altres ocasions el seu rol funciona.
El pitjor: alguns gags excessivament histriònics que trenquen amb l’humor delicat d’altres escenes.
Nota: 6,5
