Formar part del Jurat d’un Festival de caire tan important com és el de Sitges, ha estat per a mi un somni fet realitat. Però per arribar a ser-ho no ha estat fàcil, darrere, hi ha un procés molt llarg i acurat de selecció. Molta gent desconeix quins són els passos que cal seguir per tal de ser jurat en un Festival, jo us puc explicar quins he anat realitzant i com ha estat la meva experiència una vegada ha finalitzat aquesta edició del Festival de Sitges.
Tot va començar l’any passat quan se’m va passar pel cap que voldria formar part del jurat, després d’una positiva experiència, però breu, com a Jurat Jove a TerrorMolins. La sol·licitud la vaig enviar molt ràpid i gairebé sense pensar-hi per a l’edició anterior i, com era d’esperar, no vaig estar escollida. Això no va ser un afer que em fes renunciar, al contrari, em va motivar a començar a treballar a fons per la següent edició. Així durant tot aquest any he estat treballant i esforçant-me per tal d’assolir el meu objectiu. La convocatòria es va obrir i tenia un temps primordial per preparar tot el que demanaven. Hi ha un seguit de requisits que es demanen com ara ser posseïdor del Carnet Jove, tenir entre 18 i 30 anys, omplir un qüestionari amb preguntes personals sobre cinema i motivació envers Sitges i ser Jurat, el currículum personal i 3 crítiques de pel·lícules: una de gènere recent, una de gènere de qualsevol època i una actual que no sigui gènere. En el meu cas vaig escollir High Rise (2015), Gattaca (1997) i Hail, Caesar! (2016). Una vegada ho tenia tot enllestit, després de diverses (milers) de revisions ho vaig enviar i restava esperar tot l’estiu per tenir una resposta. Van ser uns mesos de nervis, però poc s’hpodia fer.
Cap a principis de setembre, em dirigia cap a la feina, quan de sobte em van trucar per telèfon, eren de l’Agència Catalana de Joventut, i m’informaven que havia estat una de les 7 finalistes del Jurat Carnet Jove. L’alegria i la sorpresa van esclatar de cop, així com una sensació de nervis que varen romandre durant setmanes. Em quedava superar la darrera fase, una entrevista amb diversos integrants de la selecció i dels 7 candidats només 5 passarien a ser finalment jurat, els altres 2 serien suplents. No sabia què era millor, si haver passat la fase i quedar finalista amb el conseqüent que podria ser suplent o quedar com l’any passat sense cap noticia. Per descomptat, una vegada havia arribat fins a aquest punt no em quedava altre remei que seguir treballant i preparant l’entrevista. A més, la sort estava del meu costat, ja que dos dels membres que havien estat finalistes els coneixia i eren bons amics i la il·lusió per a arribar tots junts a Jurat era cada vegada més forta.
El dia de l’entrevista va arribar, tota jo era un sac de nervis, vaig entrar a la sala i allà hi eren tots, esperant. La presència del subdirector del Festival de Sitges, en Mike Hostench, em va relaxar ja que era l’únic que coneixia. L’entrevista va ser molt completa, fent un repàs per la meva experiència com a voluntària al festival així com la tasca que he dut en diversos mitjans de comunicació, coses curioses com les de treballar com a venedora i alhora estudiar la carrera de Biologia i que la darrera pel·lícula que havia comprat era SPL2 (2015). Una vegada finalitzada, vaig sortir prou contenta, ja havia passat el pitjor i en 24 hores ja tindria una resposta tant per bé com per malament.
L’endemà no em vaig separar del meu telèfon esperant la trucada, la qual va arribar a migdia i el cor se’m va girar quan em van informar que formaria part dels integrants del Jurat Jove 2016! Ràpidament vaig trucar a la meva parella i als meus pares per a informar-los. També em vaig assabentar que els meus amics també hi serien. Tot començava a rodar.
Els dies van transcórrer ràpidament, varem assistir tots a una reunió prèvia per rebre instruccions, així ens varem conèixer i posar-nos d’acord per anar fent un planning, ja que la nostra tasca era la de veure 30 pel·lícules de la Secció Oficial a Competició i 14 de la Secció Midnight X-Treme, i compaginar els horaris era molt complicat, això implicava dormir i menjar poc i preparar-se per anar de cinema en cinema veient de tot. A més, tots volíem veure films a part dels que ens pertocaven. Després de moltes hores més o menys tots teníem un horari fet, però moltes coincidien d’horaris o les feien després de la deliberació i no hi havia manera de quadrar-les, per sort ens van informar que ens ajudarien amb aquest tema.
La mateixa setmana que començava el Festival, varem anar al nostre primer acte institucional, la roda de premsa que donava el tret de sortida, després d’unes quantes presentacions i fotografies ja varem quedar per trobar-nos tots plegats al mateix hotel de Sitges. Un altre dels avantatges de ser Jurat Jove és el fet que les manutencions i allotjament hi estan inclosos també.
