Jaume Balagueró és un dels directors més prolífics del cinema català. Aquest divendres 10 s’estrena Summer Camp, un film d’Alberto Marini i produït per Balagueró. Xerrem amb ell una estona per saber com ha anat el rodatge i quins plans de futur té.
Com ha estat l’experiència de posar-se en el rol de productor?
Bé, la veritat és que molt bé. Ha sigut més un tema d’apadrinar i d’estar com a suport de la feina de l’Alberto Marini. Sempre escullo projectes, com a productor executiu, quan hi ha aquesta bastant de padrinatge, que hi hagi un vincle. En aquest cas hi ha el vincle de l’amistat amb l’Alberto i que hem treballat junts durant molts anys. Aquesta seria una raó i després, sempre ha de ser un projecte en què jo confiï, que hi hagi alguna cosa que m’entusiasmi, que m’agradi i que em faci voler-hi estar. Amb Summer Camp em va semblar un guió molt original, molt fresc, molt diferent i sí que hi havia alguna cosa que m’interessava.
Des d’aquesta posició, quin “control” has tingut sobre la pel·lícula?
Cap control, tot el contrari, era més un tema d’acompanyar. Sempre amb un control per saber que les coses funcionen i que es puguin dur a terme. Però sobretot, era això, una cosa més de donar suport a l’Alberto i d’estar allà si hi havia dubtes o donar els consells que jo creia adients, però més que controlar la pel·lícula, era això, acompanyar.
En aquest sentit, què diries que hi ha de Balagueró en el film?
No ho sé jo, la veritat és que no ho sé. Igual haurien de ser els espectadors els que haurien d’esbrinar-ho però no ho sé, és molt difícil de saber. Ni tan sols sé què hi ha de Balagueró en les meves pròpies pel·lícules.
Com ha estat treballar amb Marini al capdavant?
Molt bé. Ja tenia l’experiència prèvia d’haver treballat amb ell, havia estat guionista d’una de les meves pel·lícules i també havia estat en producció a pràcticament tota la saga Rec i treballar amb ell sempre és magnífic.
Seguim amb el gènere del terror, què té que t’agrada tant?
Jo crec que el gènere de terror o fantàstic tenen en comú que et donen una sèrie d’elements molt interessants per poder jugar, narrativament i estèticament i això és interessant. Per això hi ha tants directors que els hi atrau.
Existeix el problema de quedar-se sense històries noves que explicar.
Sí, però al final fer una pel·lícula és explicar una història i tot depèn. Si jo li vull explicar una història a algú possiblement ja la coneix, però al final tot gira al voltant de com expliquem aquella història. El narrador és el que t’apassiona més que la història en si, podem tenir una història innovadora però el narrador és un tio coñazo i et canses i estàs mirant a un altre lloc. En canvi, una altra cosa que és un no res, ve un tio que sap explicar-ho bé i és l’hòstia. És com el que sap explicar acudits.
Tens previst tractar altres gèneres, sigui com a productor o director?
Sí i de fet ho he fet, al final m’encanta explicar i jo tinc coses que no tenen res a veure amb el terror. Vaig fer un documental sobre OT del qual estic molt content i molt orgullós i no té res a veure amb el terror. De fet Mientras duermes, que justament és la pel·lícula que vaig fer amb el guió d’Alberto Marini, no és realment una pel·lícula de terror. És més un thriller que sí que té elements però no és de terror.
https://youtu.be/koQObnYvUS4
Perquè pel·lícules com Summer Camp i altres de terror català/espanyol sembla que tinguin més tirada fora del país?
És difícil saber-ho. Aquí el que tenim és un gran problema d’exhibició, la gent aquí no va al cine. Aquí l’única manera de poder tenir èxit és o tenint un gran suport mediàtic darrere, que moltes vegades va relacionat amb qui està a la pel·lícula, és a dir, si tens una gran tele amb la capacitat de promoure-la. Però ara mateix, les pel·lícules petites ho tenen molt difícil perquè la gent no va al cine. A altres països encara sí.
Has rebut ofertes de Hollywood?
He rebut moltes ofertes, de fet constantment però tots els directors amb una trajectòria més o menys amb una bona situació, les reben.
I és l’objectiu?
El meu no, sé que és l’objectiu de molta gent però personalment no.
És més un premi o un reconeixement a la teva feina?
Diria que és una cosa normal i tu has de valorar cada projecte que t’ofereixen i veure si realment és interessant o no. En el meu cas hi ha moltes coses que he de tenir en compte. Per mi poder rodar una pel·lícula a prop de casa, això és un premi per mi. Per què? Per un tema familiar, personal, hauria de ser una cosa brutal perquè jo decidís marxar fora un any o dos i deixar aquí la meva família. Tinc nens i per mi seria tremendo, hauria de ser alguna cosa bestial perquè prengués aquesta decisió o agafar tota la meva família i emportar-me-la. De manera que per mi el premi és poder rodar coses, que puguin tenir repercussió internacional, que es pot, però intentar fer-ho el més proper a casa possible.
Què podries dir-nos sobre el nou projecte com a director, Muse?
És una pel·lícula basada en una novel·la de José Carlos Somoza. És un thriller amb components fantàstics i terrorífics i té components molt diferents i originals. És un projecte que fa molts anys que estic fent, és complicat i complex.
És una adaptació fidel al llibre?
Bé, una adaptació literal no existeix mai perquè el llenguatge literari és un altre però bé, és una adaptació que hem intentat que sigui força fidel, evidentment amb els canvis que necessita una novel·la que té una complexitat tan gran.
Quines han estat les dificultats amb les quals us heu trobat?
Per una banda, la novel·la és molt complexa i necessita una adaptació a cine però al mateix temps sense perdre el que realment és i la fidelitat que necessita la novel·la i que jo volia donar. I d’altra banda, és un projecte que té una llarga trajectòria a la meva carrera, arranca fa com 10 anys. Vam estar treballant en aquest projecte però aleshores va aparèixer de manera espontània Rec, es va abandonar, Rec va ser el que va ser, després va aparèixer Rec2, després Mientras Duermes i aquest projecte va quedar oblidat i finalment, vam voler recuperar-lo.
Perspectiva de futur?
Doncs tinc més projectes en marxa, després de Muse tinc un thriller que no té res a veure amb el terror. És un thriller més festiu, un thriller de pur entreteniment. És una pel·lícula de robatoris, de bancs. Robatoris i aventures. Si haguéssim de posar-li un gènere seria thriller d’aventures i és una pel·lícula que farem a Madrid i que ja està en marxa.
