El 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona va tenir com a eix temàtic l’aeronàutica en el còmic. En Carles Santamaria, director del saló, i jo mateix som els comissaris de l’exposició “Còmics en vol” que feia un recorregut per diferents títols de la historieta amb els pilots i els avions com a protagonistes. Amb aquest motiu dedico diversos articles a pel·lícules d’avions, en aquest el dedicarem a la temàtica fantàstica o quan els pilots esdevenen fantasmes, coincidint amb les vacances de Pasqua.
La primera pel·lícula que vull destacar està protagonitzada per Spencer Tracy, amb el paper de pilot d’un bombarder de la Segona Guerra Mundial, el qual al morir en un accident es converteix en l’àngel de la guarda del seu company, interpretat per Van Johnson, a qui a més de protegir-lo en el combat l’ajudarà amb la seva relació sentimental amb la seva núvia, interpretada per Irene Dunne. La pel·lícula és Dos en el cielo (Guy Named Joe, 1943), dirigida per Víctor Fleming, rodada a les acaballes de la guerra amb tot el significat que pot tenir aquesta circumstància i pel mateix director de Lo que el viento se llevó (Gone with the Wind, 1939).
La pel·lícula tindria una versió moderna dirigida per Steven Spielberg que es va estrenar amb el títol de Para siempre (Always, 1989), on els papers estaven interpretats per Richard Dreyfuss, Brad Johnson i Holly Hunter, amb la col·laboració de John Goodman i Audrey Hepburn, aquesta última a la seva darrera aparició en una pel·lícula interpretant un àngel. La història canvia lleugerament, aquest cop els pilots són d’una base aèria de bombers forestals, i el fantasma farà companyia a la seva núvia fins que entén que cal deixar-la per sempre.
Sense deixar a Spielberg i sense que surtin exactament fantasmes, volia recordar dues obres amb motius fantàstics: la sèrie Cuentos asombrosos (Amazing Stories, 1985-1987) i la pel·lícula basada en la sèrie original En los límites de la realidad (Twilight Zone: The Movie, 1983).
El cinquè episodi de Cuentos asombrosos portava per títol La Misión (The Mission, 1985) i estava dirigit per Steven Spielberg, amb Kevin Costner i Kiefer Sutherland en els papers protagonistes. Un bombarder americà a la Segona Guerra Mundial queda molt danyat en una incursió, i perd el tren d’aterratge d’un dels costats de l’avió, just el costat on queda atrapat el soldat a la cabina de la metralladora. La seva mort és irremeiable, només un miracle el pot salvar a l’aterratge sense rodes. No cal dir res més per saber com se salva el jove soldat.
A la darrera de les quatre històries que formen la maleïda pel·lícula En los límites de la realidad, George Miller dirigia una nova versió a mode d’homenatge d’un episodi de la mítica sèrie La zona desconeguda (The Twilight Zone, 1959-1964), en concret a l’episodi Nightmare at 20,000 Feet (1963), dirigit per Richard Donner amb guio de Richard Matheson i Rod Serling, on un passatger contempla atònit com és l’únic capaç de veure a un monstre destruint un dels motors de l’avió. A l’episodi original el protagonista era William Shatner i a la pel·lícula el mateix paper estava interpretat per John Lithgow. Si hi ha una cosa que ens han ensenyat aquestes pel·lícules és a no mirar per la finestra de l’avió… per si de cas.
