El popular joc de taula de crims i intriga Cluedo (Clue, en anglès), ha creat un gran número d’adeptes i apassionats dels processos detectivescs. El joc va néixer l’any 1948 de la mà de l’empresa Waddington Games, però el cap pensant darrere d’aquest gran reclam va ser Anthony Pratt, un assalariat d’un bufet d’advocats. El joc ha crescut tant en popularitat al llarg de tots aquests anys s’ha hagut d’anar reinventant. L’encarregada de totes aquestes actualitzacions ha estat l’estatunidenca Hasbro.
L’objectiu del joc es tradueix a una sola paraula, un ‘whodunit’, paraula que ja hem tractat més d’una vegada en aquesta revista. L’objectiu és descobrir qui ha matat el Dr. Black (Dr. Negro a la versió espanyola), amb quina arma i a quina habitació d’una mansió victoriana. Molt estil Agatha Christie. Les actualitzacions d’aquest joc han comportat diferents variants com canvis d’escenari, d’armes, de personatges, etc. però sempre amb la mateixa dinàmica.
L’any 1985, el director nord-americà, Jonathan Lynn va decidir portar el popular joc al cinema. La versió anglesa va mantenir el mateix títol del joc, Clue, en canvi en espanyol ens va arribar amb el títol El juego de la sospecha. Malauradament en català no ens ha arribat mai.
L’argument del film és tant simple com el joc. Un assassinat en una mansió i tots aquells que hi ha a dins passen a ser sospitosos. Cal, doncs, dur a terme una investigació per endevinar qui ha estat el culpable del crim. Tots recordarem els mítics personatges del joc: Miss Scarlett (Senyoreta Amapola), Colonel Mustard (Coronel Rubio), Mrs. White (Senyora Blanco), Reverend Green (Pare Prado), Mrs. Peacock (Senyora Celeste) i Professor Plum (Professor Mora). En canvi, en el llargmetratge tenim un canvi de noms, segurament per fer-los una mica més atraients i veraços per a la pantalla: l’actriu Eileen Brennan és la Senyora Faisán, Tim Curry és el majordom Wadsworth, Madeline Kahn és la Sra. Blanca, Chritopher Lloyd és el Professor Pomelo, Michael McKean és el Senyor Verd, Martin Mull és el Coronel Mostassa, Lesley Ann Warren és la Srta. Escarlata i Colleen Camp és la serventa Yvette.
Tot i que la podem catalogar com una pel·lícula negra, de crims i misteri, també podríem fer servir, en algun moment, l’etiqueta de comèdia. La història té lloc a una mansió victoriana apartada de la civilització (tòpic, podríeu dir). Allà, una sèrie de personatges, tots una mica pintorescos i especials es reuneixen per sopar a través d’una misteriosa invitació que reben dies abans amb un remitent desconegut. Tots els personatges tenen una cosa en comú; tots tenen un secret i algú que els fa xantatge des de fa anys per revelar-lo. En un moment de la vetllada, la casa es queda a les fosques per un moment, i quan la llum torna, el xantatgista apareix assassinat a la sala d’estar. A partir d’aquí comença una investigació per descobrir qui ha estat el culpable, però evidentment no serà tant fàcil ja que tots els presents tenien prou motius per voler-lo mort.
A tots aquells que gaudiu de les històries clàssiques de misteri al més pur estil And Then There Were None (Diez Negritos, 1945) o les mítiques aventures de Poirot (la sèrie 1989-2013), no us podeu perdre la pel·lícula que va inspirar Cluedo.
