‘Whodunit’: busques un culpable? ‘Whodunit’: busques un culpable?
Ens agrada i molt descobrir qui és el culpable abans que la pel·lícula ens ho reveli ‘Whodunit’: busques un culpable?

El cinema negre i policial és un cinema molt explotat i estimat pel públic a diferents nivells. Els personatges detectivescos són atractius; les trames, enganxoses; les morts, morboses; i els finals sorprenents, impactants o inesperats. Un còctel amb totes les emocions que qualsevol espectador agraeix i assaboreix amb els agredolços de les trames.

Els whodunits o whodunnits (de l’anglès “Who [has] done it?” o “Who did it?”, en català “Qui ho ha fet?” o “Qui ho va fer?”) són precisament aquest tipus de pel·lícules. Es caracteritzen per unes trames policials molt ben definides i plenes de detalls petits que donen pistes a l’espectador per tal que pugui endevinar qui és el culpable; el qual es disfressa i barreja entre la multitud perquè creguem que és un personatge més sense sospitar-ne. Són pel·lícules que pretenen interactuar amb el públic i oferir-los petites picades d’ullet perquè ens sentim audaços quan descobrim qui és el culpable abans que es reveli. 

Un dels màxims exponents d’aquest subgènere en literatura seria Agatha Christie amb una gran multitud de novel·les, moltes de les quals traslladades al cinema. Segurament els exemples més destacats serien Murder on the Orient Express (Assassinat a l’Orient Express), de les quals n’existeixen dues versions: la primera de 1974 i on Ingrid Bergman va guanyar l’Oscar a la millor actriu de repartiment i una altra de 2001. Seguint en la línia Christie també trobem And Then There Were None (del llibre Ten little niggers),  Y no quedó ninguno (1945), en espanyol, dirigida por René Clair. També existeixen altres versions, com ara la de 1965 la qual es va rodar en els Alps  austríacs i està dirigida per George Pollock. I segurament en trobaríem més.

Diez negritos (1945)

‘And Then There Were None’ (1945, Diez negritos)

 

Però si aparquem la vessant literària i ens centrem en el cinema també en trobarem molts exemples. El 1957 es va estrenar al cinema Twelve Angry Men (Doce Hombres sin Piedad). Un film que succeeix sencer dins una sala d’un jutjat on un jurat popular format per 12 homes, dels quals ni tant sols en coneixem el nom, discuteixen sobre la innocència o culpabilitat d’un acusat per homicidi. Tota l’acció passa en una mateixa sala amb els mateixos dotze personatges, i el pes de la pel·lícula recau sobre el guió i els petits detalls que es van mostrant al llarg del film.

Tres anys més tard ens va arribar Psycho (Pisocsis, 1960), de la qual ja n’hem parlat en altres entrades. Però també agafa un fil argumental on el culpable és un dels personatges recurrents durant tot el fil argumental. Seguint la cronologia, ens plantem el 1995 amb la insuperable Seven. Somerset (Morgan Freeman), és un tinent del departament d’homicidis a punt de jubilar-se. Però el jove i brillant detectiu David Mills (Brad Pitt) el reemplaçarà. No obstant això, sorgeix un crim que els uniex per última vegada en actiu; es tracta de la investigació i consegüent resolució d’una sèrie d’assassinats comesos per un psicòpata que es nodreix dels set pecats capitals: gola, mandra, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. L’enigma que l’assassí planteja als dos policies serà l’argument i la clau d’aquest clàssic homenatjat l’any 2015 al Sitges Film Festival en el seu spot publicitari.

Si ens traslladem al nou mil·lenni, l’any 2000 ens delitàvem amb la magnífica pel·lícula del director  Christopher Nolan, Memento. En aquest film es narra la història personal de Leonard, qui va patir un trauma cerebral el qual li provoca una amnèsia anterògrata, és a dir, que té incapacitat per emmagatzemar els nous records, però és capaç de dur a terme les accions quotidianes amb normalitat. Leonard dissenya un estil de vida basat en notes i fotografies que l’ajuden a recordar allò que malauradament oblida. Però l’acció va més enllà, ja que malgrat l’amnèsia, Leonard investiga la mort de la seva dona i es tatua les noves pistes que va trobant.

Arribem a l’any 2007 i ens traslladem a Catalunya, concretament als escenaris del Pantà de Sau, almenys durant les primeres escenes. Estem parlant de La habitación de Fermat (2007). Aquesta pel·lícula, no només forma part de la llista de whodunits sinó també dels anomenats crims en habitacions tancades. De nou l’escena transcórrer en una sola sala dissenyada perquè cada cop que es falla una de les endevinalles matemàtiques que el sistema dissenya es fa més petita amb l’ajuda d’unes bombes hidràuliques. Òbviament, i per tenir més suspens, tenim quatre personatges atrapats a l’interior enganyats per un amfitrió fals.

La habitación de fermat (2007)

La habitación de Fermat (2007)

 

Ja més recentment, i personalment una de les obres mestres de Martin Scorsese i també un dels millors personatges de Leonardo DiCaprio, tenim Shutter Island. Els agents de la policia Teddy Daniels (Leo DiCaprio) i Chuck Aulë (Mark Ruffalo) els envien a una petita illa habitada només pels pacients i personal d’un hospital psiquiàtric on hi ha desaparegut una perillosa pacient amb antecedents criminals. Quan arriben descobreixen els secrets que amaga l’illa i el centre.

Shutter Island (2010)

Shutter Island (2010)

 

Els whodunits són films molt recurrents a la gran pantalla, films que massa sovint es confonen amb els anomenats thrillers ja que tenen molts aspectes en comú i les fronteres d’un gènere i altre són confusos, però cal destacar la figura detectivesca que els caracteritza, ja no només d’una presència professional del terme sinó també personatges de caràcter inquisitiu i curiós.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

  • rosa maria monclus

    29 d'abril de 2016 #1 Author

    un bon recull de pelis, a quina millor, jo sempre intento esbrinar qui es l assasi!!!!

    Respon

  • Marta

    30 d'abril de 2016 #2 Author

    Molt bon article, Irene! A qui no li agraden les intrigues i endevinar whodunnit? 🙂

    Respon

  • Irene

    Irene

    3 de maig de 2016 #3 Author

    Moltes gràcies, noies! M’alegro molt que us hagi agradat 🙂

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*