Aquests dies he estat de vacances, gairebé com la majoria de la gent del país. Bueno, a veure, que jo estic jubilada i de vacances en faig durant tot l’any, oi? Però el que vull dir és que he trencat la rutina habitual de llevar-me d’hora, anar al mercat d’Igualada i fer el dinar i la migdiada per després esperar l’hora d’anar a dormir, per fer aquestes mateixes activitats en un bonic poble de la Costa Daurada, que no diré per evitar que el proper any les càmeres dels paparazzis em converteixin en l’Ana Obregón catalana. Això sí, he trobat moments per anar a posar els peus en remull, que l’aigua de mar és molt bona per a la circulació de les cames.
I sabeu què he vist a la platja, a part de dones desvergonyides ensenyant les metes a qualsevol? He vist una cosa que m’ha cridat l’atenció, més encara que un socorrista molt guapo que voltava per allà vigilant que les onades no s’emportessin a ningú mar endins, fins a Mallorca. He vist tovalloles, galledes i tot de coses relacionades amb el cinema i la televisió! Sí, sí! La gent ja no s’estira damunt d’una tovallola de coloraines, sinó damunt d’un tros de roba amb el dibuix de l’Spiderman, del Mickey Mouse o les germanes de Frozen. Les pilotes ja no són les que regala Nivea, ara són plenes d’imatges de la Patrulla Canina o Los Vengadores!
Sí, perquè ara gran part de les penícules que podem veure a les sales de cinema, o la majoria de les sèries que emeten per televisió, sobretot les de més èxit, venen acompanyades de tot d’objectes de més o menys utilitat, destinats a buidar les butxaques als seguidors més fidels, i més malgastadors! Podria semblar que majoritàriament aquest marxandatge va destinat als més petits de la casa, i tot i que en bona part així és, també hi ha tasses, samarretes, clauers o d’altres andròmines dedicades al públic adult. Adult, i friki, tot s’ha de dir, que aquests són els que més gasten en aquesta mena de productes.
D’aquesta manera, podem trobar, sobretot a internet –que en el fons no és més que un cau de gent estrafolària i amb poca feina–, un grapat de llocs on poder comprar tot un reguitzell de coses relacionades amb el cinema i les sèries. N’he agafat una, la primera que m’ha ofert Google, i he donat un cop d’ull a tot el que ens ofereix. He quedat esgarrifada! Si tots aquests productes tenen la seva corresponent llicència i paguen drets d’autors a qui els han de pagar, el negoci del cinema arriba molt més enllà de les sales de projecció.
Evidentment, les penícules i sèries de més èxit són les que ofereixen una gamma més àmplia de productes. I qui diu productes, diu tonteries! Juego de tronos, Star wars, Harry Potter… Demaneu qualsevol títol mínimament exitós i podreu omplir casa de vostra de centenars de pòsters, tasses, figures, clauers i un llarg etcètera de coses poc útils però la mar d’atractives si sou seguidors d’aquella sèrie o penícula. Podreu vestir-vos amb samarretes, gorres, mocadors i fins i tot calces o calçotets dels vostres personatges favorits per demostrar a la resta de conciutadans que teniu un bon criteri a l’hora d’escollir com gastar el vostre temps lliure. I si tot això encara us sembla poc, també podeu trobar jocs, videojocs o figuretes i jugar a reproduir les vostres aventures preferides. Tot un món inesgotable!
I quina utilitat tenen tots aquests productes, us estareu preguntant. Bé, potser no us ho esteu preguntant perquè potser vosaltres mateixos en sou consumidors, que us veig a venir! Doncs a banda del suposat col·leccionisme –qui no es mor de ganes de tenir a casa seva cinquanta fidels reproduccions de les espases de Juego de tronos o de les naus de La guerra de las galaxias?–, també hi ha la gran part de reconeixement social. A la gent li agrada lluir aquestes andròmines, i això és el més greu de tot, per demostrar a la resta de la societat, que ja em diràs tu quin interès hi té, quin és el seu superheroi preferit, o amb quina casa de Westeros simpatitza, o a quina de les escoles màgiques de l’univers Harry Potter li agradaria haver estat matriculat, però s’ha de conformar en anar a l’Autònoma.
Tot plegat és una mica com demostrar que ets del Barça o de l’Espanyol per atraure les rialles còmplices dels altres aficionats al futbol però traslladat al món cada cop més complex de la ficció audiovisual. Estem creant un món –i no dic que sigui dolent, ni de bon tros–, en què demostrar els gustos culturals està a l’ordre del dia, com per crear afinitats o grups socials. No n’hi ha prou amb confessar-se amant d’Star Trek, sinó que també cal demostrar-ho lluint una samarreta com les dels tripulants de l’Enterprise! I per fer-ho, senyores i senyors, cal gastar-s’hi uns quartos!
Ara, que això també ens ofereix coses bones a la gent normal, com ara una servidora. Sobretot en època de regals com Nadal o aniversaris només cal saber quina és la saga preferida del receptor i buscar una mica en botigues especialitzades o en línia. Que la neta surt amb un noi que no se’n perd cap de la Marvel? Doncs uns punys de Hulk que el faran gaudir una estona! Que tens un compromís i has d’agrair alguna cosa a l’advocat? Una samarreta dels Soprano, així com amb segona intenció, i ell tot cofoi. Que la teva millor amiga arriba als noranta tan jovial i alegre com sempre? Una disfressa d’Elsa de Frozen i estarà preparada per sortir a cantar Libre soy, libre soy al casal.
En fi –em sembla que la majoria dels meus articles acaben amb un paràgraf que comença d’aquesta manera–, que si mai em dedico al cinema, cosa que em faria molta il·lusió, espero fer una d’aquelles penícules anomenades blockbuster que, a més de recaptar no sé quants milions el primer cap de setmana, són capaces d’inundar les ciutats amb samarretes, gorres i qui sap quines bajanades més amb la imatge dels protagonistes, perquè segur que això aportarà a les arques un extra d’allò més considerable.
