Estem a agost, mes d’estiu i vacances per excel·lència, i pensava en quina banda sonora centrar-me per l’article d’aquest mes. La música d’una pel·lícula de platja, o de clima calurós, era bona idea. I si era d’animació encara millor, doncs a l’estiu és quan s’estrenen la majoria de pel·lícules més adequades pels nens. I llavors, com una mena de senyal del destí, rebia per correu l’àlbum Walt Disney Legacy Collection: The Lion King, el doble cd de l’edició commemorativa de la banda sonora de la famosa pel·lícula protagonitzada per Simba. Animació, sabana africana, i Hans Zimmer. No se m’ocorria cap idea millor.
Sí, és cert, les famoses cançons del film, que tots coneixem i cantem, són d’Elton John (amb lletra de Tim Rice), però l’score, la partitura musical de marcadíssim accent africà, és l’obra que va donar a conèixer a Hans Zimmer al gran públic (estem parlant del 1994, fa 22 anys!), i a més és l’obra que li ha fet guanyar l’únic Oscar a la millor banda sonora que té fins ara.
Però no es pot parlar de la música de Hans Zimmer per The Lion King sense esmentar la importantíssima col·laboració que va tenir, a la qual no se li dona mai la importància que hauria de tenir; Lebohang Morake (també conegut com Lebo M), 100% africà, arranja compon i executa els cants solistes africans de TOTA la banda sonora, incloent el famosíssim cant swahili del començament de la pel·lícula, “Nants ingonyama bagithi baba” (“Vet aquí un lleó, Pare”), i que es fusiona perfectament amb la cançó “The Circle of Life” d’Elton John:
És curiós perquè en aquell any 1994, Hans Zimmer encara no ha compost les bandes sonores que el farien el líder de la música èpica i d’acció (“Crimson Tide”, “The Rock” i “The Peacemaker” són totes d’anys posteriors), però ja podien entreveure’s els trets característics de la seva visió musical amb l’escena de l’estampida. Observeu el vídeo de l’escena amb únicament la música de Zimmer, com ja usa la percussió d’aquesta manera tan típica seva:
Per tant, d’aquí podria sorgir un dubte raonable: si Zimmer no era un compositor conegut, com és que Disney el va triar/descobrir?
Sens dubte, el fet que la mateixa Disney considerés aquest film una opció secundària (sent Pocahontas la seva aposta econòmica i tècnica per aleshores) devia influir, ja que Alan Menken era el compositor de capçalera de la casa. Però a part, ja era remarcable el gran domini de Zimmer de la música africana; primer per la seva participació al film anti-apartheid del 1988 A World Apart, i després el 1993 per la composició la música per The Power of One, un film rodat a Zimbabwe, i en què va començar la seva col·laboració amb Lebo M pels cants africans (col·laboració que tindria una tercera partitura el 2003, amb Tears of the Sun); aquí podem escoltar una petita mostra de The Power of One, que parla per sí mateixa:
https://www.youtube.com/watch?v=ApUFZNNzexk&feature=youtu.be
Però tornem al film de Disney. Lebo M va contribuir amb els cants africans, i Elton John amb les cançons. No obstant això, les cançons de John estan arranjades per Zimmer i el seu equip a Media Ventures per adaptar-les al so que requeria la pel·lícula. Per exemple, Mark Mancina (qui va gaudir de molt èxit als anys 90 per les seves bandes sonores de Twister, Bad Boys i la saga Speed) arranja la famosa cançó “I Just Can’t Wait To Be King” per treure-li el so rockero de John i adaptar-la a l’atmosfera de la pel·lícula, afegint-t’hi percussió i cors africans:
D’aquí, un pot pensar que les cançons d’Elton John són el punt temàtic fort de la pel·lícula, però en termes musicals, res més lluny de la realitat. L’aportació de Hans Zimmer és indubtable, sobretot amb l’aportació d’una dotzena de leitmotifs, dels quals els tres dels més importants es poden sentir a la peça “We are All Connected”, disponible únicament a la versió de 2 cds Legacy Collection:
- el tema de Simba, un tema alegre que amb el transcurs de la pel·lícula es torna més i més èpic per adequar-se al creixement del personatge;
- el tema de la manada, amb un marcadíssim toc africà;
- el tema de la figura del Rei (de fet podria extrapolar-se a “tema de Mufasa i Simba”), un tema amb una dosi brutal d’èpica i nostàlgia difícilment igualable, amb un cor que fa posar la pell de gallina;
A continuació, podeu escoltar la peça, de 3 minuts de grandíssima bellesa musical. Els leitmotifs poden sentir-se concretament, i en ordre, als instants 0:00, 0:58, i 2:23:
Un quart leitmotif importantíssim el trobem reflectit en el primer minut de “I Was Just Trying to Be Brave”, i és precisament el tema de la valentia, del pas de Simba a ser un adult:
I entre tota la multitud de temes de “menys” importància, uns dels més característics són els dos que hi ha per les hienes, que es poden sentir a “We Got A Bone To Pick With You”, el mateix tema al segon 0:20, i el seu tema d’acció al segon 0:49:
Realment Hans Zimmer va ser un revulsiu musical pel cinema d’animació, almenys per qui escriu aquestes línies. Encara recordo veure la pel·lícula al cinema amb 11 anys i quedar-me totalment cohibit per la potència d’aquella música gens convencional. Sobretot comparant-la amb la música més clàssica, assequible i ensucrada que sol emprar Walt Disney Pictures a les seves pel·lícules, i de la que Alan Menken n’és un expert, ja que aconsegueix grandíssimes composicions, com a Beauty and the Beast, The Litltle Mermaid o Aladdin.
Però no volia acabar aquest anàlisi de la part potser més desconeguda de la música de The Lion King sense fer referència al final de la pel·lícula, escena que crec que la majoria dels que heu vist el film teniu gravada a la memòria.
No obstant això, ara l’oient i lector podrà entendre que la gran emotivitat de l’escena recau quasi tota sobre Hans Zimmer i Lebo M: com els principals leitmotifs de Hans Zimmer i un arranjament final de Circle Of Life entren tots en una conjunció musical i argumental de forma impecable, i com la figura de Lebo M. és indispensable per dotar-los d’aquesta personalitat africana inigualable que tots tenim dins el nostre cap, i que ens acompanyen fins a l’èpic final. Antològic és poc.
En definitiva, torna a demostrar-se que quan una pel·lícula passa a la història del cinema recent, sol anar acompanyada d’una gran banda sonora. The Lion King és una joia dins de Disney, encara després de 22 anys, i Hans Zimmer i Lebo M. hi tenen, crec, molt a veure.
