Dirk Gently és un investigador holístic (sí, sí heu llegit bé) que necessita l’ajuda de Todd Brotzman per rescatar a Lydia Spring dels seus segrestadors i resoldre al mateix temps l’assassinat del seu pare, en Patrick Spring. Tot això succeeix mentre els persegueixen la policia, els militars i una assassina implacable.
Què és un investigador holístic? És aquell que es basa en la interconnexió de les coses i no en les pistes per resoldre els casos. Aquest seria el tret característic respecte a qualsevol altre tipus d’investigador. Aquesta sèrie creada per Max Landis, qui amb el seu currículum ja ens deixa clar que l’element sobrenatural és una constant (guionista d’American Ultra (2015), Victor Frankenstein (2015), Chronicle (2012) i la nova pel·lícula de Will Smith per Netflix, Bright (2017)), es basa en les novel·les de Douglas Adams i ens trobem davant d’una comèdia absurda amb tocs de ciència ficció.
Repartiment
En el paper principal, el de Dirk Gently, ens trobem a Samuel Barnett. A aquest actor el podem haver vist anteriorment a la sèrie Penny Dreadful (2016). Ell interpreta a aquest histriònic investigador amb accent anglès que sembla que sempre aconsegueixi la resposta a qualsevol enigma de forma casual. I aquí resideix el seu poder, no creu en les pistes sinó en la interconnexió de les coses i les persones. Per la qual cosa no podem esperar un desenvolupament lògic en la seva investigació. La seva verborrea, el fa a vegades insuportable.
Elijah Wood, a qui tots recordarem com a Frodo (The Lord of the Rings, 2001), és el patètic ajudant d’en Dirk, en Todd Brotzman. A mesura que el coneixem ens adonem que és un mentider compulsiu que utilitza la bona fe del seu entorn per aprofitar-se’n. És un loser en tota regla (al primer episodi perd la feina i el volen fer fora del pis), però aquesta és la seva oportunitat per ser un heroi i endur-se la noia de la pel·lícula, que en aquest cas és la Farah Black, interpretada per Jade Eshete. En Todd fa valer aquella frase d’estar en el lloc equivocat en el moment equivocat, però potser això és el que ell pensa. Si tot està interconnectat, no serà casualitat que en Dirk l’esculli com a company.
Fiona Dourif interpreta a Bart Curlish. Ella és una assassina que no té cap motivació, mata pel simple fet de matar i això la fa implacable. Té possiblement els moments més hilarants de la sèrie. El seu únic objectiu és matar en Dirk Gently.
Jade Eshete interpreta la Farah. És la companya d’aventures d’en Dirk i en Todd a partir de l’episodi 3. Ella és una espècie de guardaespatlles de la Lydia Spring i, és per aquesta raó, que s’uneix a la seva cerca. En aquesta sèrie els personatges femenins tenen molta força i en el cas de la Farah és ella qui sap lluitar i té juntament amb en Bart Curlish les millors escenes d’acció. Serà ella qui rescati en Dirk i en Todd quan les coses es posin difícils i no a l’inrevés.
Influències
Evidentment, si tenim a dos personatges masculins dins d’una sèrie d’investigació i un d’ells és un anglès estirat, el nostre referent sempre serà Sherlock Holmes. En Dirk és el nostre Sherlock i en Todd en Watson. Però amb una diferència, aquí qui encaixa totes les peces del trencaclosques és el nostre Watson particular.
Les pel·lícules de col·legues, o buddy movies també són una clara influència: dos personatges en principi antagònics que degut a les circumstàncies que els envolten han de fer pinya i que poc a poc es fan amics i entenen que un sense l’altre no són res. Els exemples típics d’aquest tipus d’estructura els trobem a 48 hours (1982) Lethal Weapon (1987).
També a Mad Max (1979) hi és present. A l’episodi 3 quan Bart Curlish i el seu company Ken són atacats pels amics d’un motorista a qui han assassinat ens recorda a l’estilisme de la banda que perseguia a Mel Gibson a la mencionada pel·lícula.
Per últim, la violència explícita i en moments gore ens recorda al cinema zombie que tant agrada. Ja en el plànol seqüència d’obertura veiem un home tallat per la meitat. La sèrie no s’està d’ensenyar-nos hemoglobina sempre que fa falta.
Valoració
És potser la sèrie que més em costa de criticar. El problema que li trobo es que té massa trames obertes i que, tot i estar interconnectades, pot fer difícil que l’espectador continuï la trama. El nivell de bogeria és tan gran (al principi de la sèrie res té ni cap ni peus), que a vegades costa entrar a la sèrie. Però reconec que un cop entens les premisses i formes part del joc, és molt entretinguda i precisament el fet que tingui tantes trames obertes evita que ens avorrim en la visualització. Elijah Wood està convincent com a heroi circumstancial (aquest tipus de paper li van com anell al dit). Ell no vol formar part de tot el que està succeint però es veu empès a actuar com a conseqüència que la seva vida se’n va a norris. Samuel Banett està correcte com un personatge que sembla aliè a la realitat. És massa ingenu i innocent per ésser real. Ell és el punt paranormal que fa que la vida d’en Todd canviï. La química entre els dos actors aconsegueix que ens introduïm en una de les històries més estranyes que hem vist mai i que tot i la seva inversemblança acabem empatitzant amb els personatges. Potser els moments més divertits i esperpèntics els signa el personatge de Bart Curlish, que és una màquina de matar a qui no fereixen mai. És impressionant veure als primers episodis com se’n surt en enfrontar-se amb enemics en principi més forts que ella.
És molt difícil classificar la sèrie ja que té elements del cinema d’acció (a l’últim episodi hi ha un tiroteig en una mansió digne de qualsevol pel·lícula del gènere), de thriller (la trama principal és la investigació d’un assassinat i d’un segrest) i de ciència ficció (té elements i personatges irreals que la fan única). Però tot i això la utilització de diferents gèneres cinematogràfics està perfectament justificat i el salt que fa d’un gènere a un altre no ens sobta ni ens grinyola en cap moment.
Veredicte
Agradarà a: qui es deixi atrapar per aquesta esbojarrada trama i qui busqui un producte totalment original.
No agradarà a: qui no passi dels primers episodis degut a la confusió que poden produir les diferents subtrames.
Enganxòmetre: 7
Nota: 7
