Denzel Washington: la mirada del foc

- Advertisement -

Per Àlgel Brave

“Qui ets?” Crida Teddy, desesperat, abans de rebre el cop de gràcia a The Equalizer (Antoine Fuqua, 2014). Qui ets? S’inquieta Gary Oldman a The Book of Eli (Albert i Allen Hughes, 2010). Tothom li pregunta el mateix. No obstant això, tothom ho sap. Això és perquè amb un cognom així, estava destinat a ser algú capital. Denzel Washington és qui et somriu un dia i no saps què et farà l’endemà. Imprevisible com el foc, fa vint anys que diu que va ser Man on Fire (Tony Scott, 2004) i als seus 70 encara crema amb hipnòtica violència.

- Advertisement -
(Man on fire: Tony Scott, 2004)
“Un desig? M’agradaria que tinguessis més temps.” (Man on fire: Tony Scott, 2004)

Fill d’un predicador i de la propietària d’un saló de bellesa, Denzel Washington va néixer a Mount Vernon, Nova York, el dia dels Sants Innocents de 1954, i no és broma allò que es diu que aspirava a ser metge, després que els seus pares el portessin a una acadèmia militar per allunyar-lo de males companyies. Capricis del destí, va ser doctor en una de les seves primeres aparicions televisives a la sèrie St. Elsewhere (1982), A Cor Obert en la versió doblada al català. El primer Denzel Washington, però, el trobem als escenaris teatrals novaiorquesos, primers graons d’una trajectòria èpica, i circular perquè tornarà a passar-hi de nou amb Jake Gyllenhaal per interpretar l’Otel·lo de William Shakespeare. Tot torna.

- Advertisement -
Cry Freedom: Richard Attenborough, 1987
Ja poden pegar-me, tancar-me o fins i tot matar-me, que no seré mai qui vostès volen que sigui.” (Cry Freedom: Richard Attenborough, 1987)

Des del primer frame de la seva filmografia, Denzel Washington és, abans de res, un dels actors contemporanis que més ha reflectit i s’ha compromès per a la justícia racial. Després del seu debut en un rol protagonista a la comèdia Carbon Copy (Michael Shultz, 1981), on un pare blanc accepta adoptar el seu fill negre conscient dels problemes de perjudicis socials que li pot suposar, aviat li arriba l’oportunitat de participar a Cry Freedom (Richard Attenborough, 1987). En aquest film biogràfic, Washington es posa a la pell d’Stephen Biko, un dels líders més importants antiapartheid de la segona meitat del segle XX, i rep la seva primera nominació als Òscars de Hollywood. Aconsegueix, però, la primera estatueta dos anys més tard com a millor actor de repartiment a l’epopeia Glory (Edward Zwick, 1989), que destaca el paper dels voluntaris afroamericans a la Guerra de Secessió dels Estats Units. Finalment, un altre dels rols més celebrats de l’actor en aquest aspecte és, sens dubte, el del Malcom X (Spike Lee, 1992), on encarna el famós líder radical del Black Power que li permet a més nova nominació a l’Òscar.

Glory: Edward Zwick, 1989
“Vaig intentar ser president, però vaig perdre les eleccions.” (Glory: Edward Zwick, 1989)

Igualment, molt sovint la resta dels papers filmogràfics de Denzel Washington són les “històries d’un soldat”, en al·lusió a un altre dels seus primers films, on la lluita personal del personatge no pot alienar-se de la del seu col·lectiu. Segurament per això, el 2022, amb Joe Biden a la presidència, rep la Medalla Presidencial de la Llibertat per la seva contribució a la igualtat i als drets civils. 

Training Day: Antoine Fuqua, 2001
“Ni King Kong, no pot amb mi!” (Training Day: Antoine Fuqua, 2001)

Denzel Washington sovinteja papers d’agent de l’autoritat, sigui retirat o en actiu, que li permeten explotar aquesta mena de potència continguda que tant el caracteritza, i que fa desbordar sols quan cal. 

Aquest talent interpretatiu va superar totes les expectatives amb el paper antagonista de Training Day (Antoine Fuqua, 2001), que va fer justícia amb el justicier recompensant-lo amb l’Òscar al millor actor en un rol ja icònic en el gènere policíac. Washington interpreta el detectiu Alonzo Harris, un veterà policia corrupte que alliçona un novell Ethan Hawke pels carrers nocturns del narcotràfic. 

Crimson Tide: Tony Scott, 1995
“Que Déu l’ajudi si s’equivoca. / Si m’equivoco és que estem en guerra: que Déu ens ajudi a tothom.” (Crimson Tide: Tony Scott, 1995)

Fins i tot a Training Day, Alonzo llueix un vistós penjoll amb la creu cristiana, i això no és intranscendent en la filmografia de l’actor, malgrat les contradiccions que puguin tenir els seus personatges. El mateix Denzel Washington és una persona profundament religiosa que afirma haver connectat amb Déu. Fa pocs dies, fins i tot, es va deixar veure públicament mentre es batejava i el nomenaven ministre a una església pentecostal de Nova York. Així mateix, molt sovint els personatges “washingtonesos” no oculten tampoc una profunda fe. La ja citada The Book of Eli, sense anar més lluny, fa referència a la sagrada bíblia que el protagonista pretén difondre a la humanitat en un món post-apocalíptic. A la comèdia The Preacher’s Wife (Penny Marshall, 1996), l’actor és directament un àngel baixat del cel per ajudar una parella en crisi, i a Fallen (1998), una aposta sobrenatural de Gregory Hoblit, és un agent que s’enfronta a un àngel, en aquest cas caigut, que xucla les ànimes de les seves víctimes. 

Amb un caire menys religiós però carregats també d’esperança i d’afany de justícia, es fa difícil obviar altres personatges de Denzel Washington: són els casos de l’advocat de Tom Hanks a Philadelphia (Jonathan Demme, 1994) que defensa un col·lega de professió malalt de SIDA, el periodista que col·labora amb Júlia Roberts a The Pelikan Brief (Alan J. Pakula, 1993) per destapar la corrupció a la Casa Blanca, o el pare de família a John Q. (Nick Cassavetes, 2002) que fa l’impossible en un sistema sanitari elitista per aconseguir un trasplantament de cor per al seu fill. Amb unes més emmarcables interpretacions, cal destacar també el cas real del boxejador The Hurricane (Norman Jewison, 1999), acusat injustament d’assassinat que clama entre reixes per la seva llibertat, i, òbviament, l’heroi protagonista de la trilogia d’acció The Equalizer (Antoine Fuqua, 2014, 2018 i 2023), un justicier sanguinari motivat per uns valors incontestables de venjança i protecció a la gent més necessitada. 

The Equalizer: Antoine Fuqua, 2014
“Vaig prometre a algú a qui estimava que mai tornaria a ser aquella persona, però per tu faré una excepció.” (The Equalizer: Antoine Fuqua, 2014)

Dirigida per qui ja el va entrenar com a “poli dolent”, The Equalizer és un triple espectacle adrenalític que converteix aquest cop Denzel Washington en un action man crepuscular. Capaç d’anticipar a la perfecció els moviments dels seus enemics, Robert McCall és un exagent secret apassionat per la lectura que no escatima en violència per impartir la seva pròpia justícia. Per mitjà d’un magnetisme carregat de fúria i contenció a parts iguals, l’actor aconsegueix resoldre amb solvència una obra emblemàtica de l’acció més nua i crua.

American Gangster: Ridley Scott, 200
“En aquest món sols es poden ser dues coses: o ets algú, o no ets ningú.” (American Gangster: Ridley Scott, 2007)

Com s’ha apuntat suara, gran part de l’encant de Denzel Washington és la seva capacitat d’encarnar personatges duals, que espanten i atrauen en igual mesura, com el foc. L’ambició, el desig i la violència batega oculta sota una ànima sensible, metòdica i cavallerosa. Aquesta ambivalència es fa molt evident sota la pell de Frank Lucas a American Gangster (Ridley Scott, 2007), un altre dels seus papers més icònics: meitat home de família, meitat criminal despietat. Compartint cartell amb un esplèndid Russell Crowe com el detectiu que el pretén capturar, i dirigit precisament per qui després el repescaria a la seqüela de Gladiator, Denzel Washington es posa a la pell d’un dels narcotraficants d’heroïna més poderosos i temuts del Harlem dels anys setanta. Una crònica inoblidable.

- Advertisement -
Gladiador II: Ridley Scott, 2024
“El teu do és la ira.” (Gladiador II: Ridley Scott, 2024)

Així doncs, com ja feren directors reincidents amb Denzel Washington com Antoine Fuqua, Spike Lee o Tony Scott, el germà gran d’aquest darrer repesca el bo i malvat de l’actor a la que és per ara la seva darrera pel·lícula, Gladiator II (2024). La prodigiosa interpretació de Macrí, un traficant, aquesta vegada d’esclaus, amb els deliris de grandesa habituals, l’han portat a estar nominat de nou al Globus d’Or a falta encara de veredicte. 

És evident que Denzel Washington continua vivint un “temps de glòria” cinematogràfic. Tot i que afirma que acabarà les cinc pel·lícules ja començades abans no plegui veles, avui dia encara està entre els deu actors i actrius més ben pagats de Hollywood. Amb dos premis Òscar a les seves prestatgeries, és l’únic artista afroamericà en aconseguir-ho fins ara, precedits a més de vuit nominacions i tres Globus d’Or que veurem si són quatre. I per si no s’ha dit prou, ha dirigit quatre llargmetratges (Antwone Fisher, 2002, The Great Debaters, 2007, Fences, 2016, i A Journal for Jordan, 2021), que reiteren amb bon pols l’obsessió de l’actor per les històries de personatges carregats de saviesa amb ganes de ser escoltats d’alguna manera. Sembla que té sentit: té quatre fills i tots ells, ja ficadets en la indústria. Ave, Denzel. Llarga vida a l’imperi. 

Fences: Denzel Washington, 2016
“Quina llei diu que m’has de caure bé?” (Fences: Denzel Washington, 2016)

- Advertisement -
Redacció
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents