George A. Romero va crear, sense pretendre-ho, amb la pel·lícula de culte La Nit dels Morts Vivents, un subgènere dins el terror cinematogràfic, que no és un altre que el cinema de zombis. La seva ombra és tan allargada que les produccions sobre els no-morts no s’han deixat de succeir al llarg dels anys, amb més o menys fortuna.
L’emissió del fenomen televisiu The Walking Dead, (lliure) adaptació del còmic de Robert Kirkman, ha fet que aquest gènere de sèrie B per antonomàsia hagi pujat a Primera Divisió i hagi arribat així al gran públic. Daybreak no és filla directa d’aquesta, però sí que el seu èxit ha propiciat la seva aparició, com altres sèries com Z Nation o Black Summer, per citar-ne només un parell.
El que en primera instància podria semblar una altra comèdia sobre adolescents amb els seus habituals problemes de personalitat resulta ser una sèrie postapocalíptica en què tots els adults s’han convertit en una espècie de zombis, i els joves s’han de reinventar dins aquesta nova societat i adoptar rols pels quals encara no estan preparats… O sí.
Amb ecos d’El Club dels Cinc o Tot en un dia (no és casual que Matthew Broderick hi aparegui com a secundari estrella) i influències directes de les sagues Mad Max o Terminator, Daybreak vol fer un pas més enllà dins el ja citat subgènere, oferint una versió ‘canalla’ i esbojarrada de la fi del món. La quarta paret, quan l’actor interpel·la directament a l’espectador, és trencada constantment pel seu protagonista, Josh Wheeler (Colin Ford) per explicar-nos el seu dia a dia postapocalíptic i la recerca obsessiva del seu amor perdut, Samaira ‘Sam’ Dean (Sophie Simnett), al costat dels seus nous col·legues, la nena piròmana superdotada, Angelica Green (Alyvia Alyn Lind), i el samurai pacifista, Wesley Fists (Austin Crute), que s’han d’enfrontar a tota mena de tribus urbanes.
La sèrie produïda per Netflix i creada per Aron Eli Coleite, també està basada en un còmic com The Walking Dead, en aquest cas de Brian Ralph, i recull el seu testimoni irreverent i transgressor per oferir un producte molt cuidat, en què combina multitud d’estètiques i llenguatges cinematogràfics. Sí que és cert que aquesta amalgama d’estils pot arribar a saturar i cansar a un públic més convencional, acostumat a narracions més lineals, però farà les delícies dels que busquin quelcom diferent.
https://www.youtube.com/watch?v=2P9U41e75tE
Està clar que Daybreak no passarà a la història de la televisió, tot i batre rècords d’audiència el cap de setmana de la seva estrena als EUA, però no se li pot negar la intenció, que no ambició, de ser diferent, dins la gran oferta seriòfila actual, en què abunden productes mediocres i insubstancials.
ATENCIÓ SPOILER CATALANISTA: si arribeu al final de la temporada, tindreu com a premi un moment impagable: Matthew Broderick cridant “Desperta Ferro!” per arengar a les seves tropes.
Veredicte
Agradarà: als fans dels zombis i les distopies postapocalíptiques, cansats ja de l’esgotada i esgotadora The Walking Dead i prescindibles spin-off.
No agradarà: als que els provoqui urticària ocular les comèdies adolescents americanes i succedanis.
Enganxòmetre: 5
Nota: 6
