Sense fer tant de soroll com ho havia fet en la seva carta de presentació, The Bear s’ha acomiadat amb l’estrena dels seus darrers vuit episodis a Disney+, completant així un excel·lent menú de cinc plats que ens ha ofert cada any sens falta, format per un entrant potent, un segon plat deliciós, un tercer més amarg i reposat, un quart més dolç i un cinquè que és la cirereta del pastís per fer-ho baixar tot i quedar totalment panxacontent.
Una temporada diferent
Igual que els seus protagonistes a la cuina, capaços d’improvisar “brioche” en un minut o fondre el caramel de les postres dins l’espelma dels clients, The Bear és una sèrie que sempre s’ha caracteritzat per arriscar, trencar les convencions i apostar per la creativitat. I aquí ho ha tornat a fer situant tota la temporada final (excepte el darrer episodi) en un únic dia, una decisió valenta que no sempre surt bé, i sinó que li preguntin a How I Met Your Mother i aquell cap de setmana de casament fallit entre la Robin i el Barney…
En aquest cas, es tracta d’un dia de tempesta en què l’staff del restaurant ha de fer el que possiblement sigui la seva última jornada de servei, superant tota mena d’entrebancs com la falta de menjar o l’excés de comensals, que els obligarà a estar més units i resilients que mai. Tot plegat, l’endemà que el Carmen (Jeremy Allen White) hagi anunciat que plega i que la Sydney (Ayo Edebiri) s’hagi convertit en la xef principal.
La conclusió dels arcs
I potser el miracle més gran que aconsegueixen Christopher Storer i el seu equip en aquesta última temporada és que tot i centrar tota l’acció en aquest darrer servei, tanquin de forma satisfactòria els arcs de tots els personatges, que creixen gràcies a la força del col·lectiu i de les relacions interpersonals, alhora que gaudeixen de moments individuals per brillar on es nota l’amor dels guionistes pels seus personatges, un amor que trapassa la pantalla i arriba a l’espectador.
El Carmen era pura angoixa i caos, i ha trobat la calma i la pau; la Sydney no tenia autoestima, i se l’ha guanyat; el Ritchie era un inútil que ara se sent i és de gran utilitat (i el mateix, a petita escala, amb el Neil Fak); la Tina s’ha convertit en una xef brillant, igual que el Marcus amb les postres; la Sugar odiava allò que ara sent com casa i fins i tot té bona relació amb la seva mare, la DD, que ha deixat de ser disfuncional. Tots han completat una extraordinària evolució treballada amb cura al llarg dels anys.
A més, molts dels actors que interpreten aquests personatges eren poc coneguts a l’inici de la sèrie i ara són estrelles mundials. Especialment, el trio format per Jeremy Allen White, Ayo Edebiri i Ebon Moss-Bachrach, que crec que ja hem elogiat extensament en cada crítica de cada temporada de The Bear, però no ens en cansarem de fer-ho, perquè, de nou, estan espectaculars.
L’excel·lència de ‘The Bear’
L’altre aspecte que s’ha mantingut (també com sempre) espectacular és el de la direcció i el muntatge. La bellesa dels plans del menjar intercalada amb les converses dels personatges, trossejades o allargades quan cal, segueix funcionant de meravella. I, a més, per afegir-li un polsim de nostàlgia, l’edició també ofereix flaixos d’imatges del passat per remarcar el creixement dels personatges i reforçar un dels temes principals de la sèrie, el del llegat.
Tot això amanit amb una banda sonora plena de ritme i dinamisme, produïda pel gran Hans Zimmer, que ajuda a generar tensió i sensació d’urgència a l’estil thriller d’acció que t’empeny cap endavant durant els capítols fins a arribar al setè, apoteosi d’accions i emocions que passarà a la història com un dels millors episodis de la sèrie i de la televisió, en general.
El vuitè, menys reeixit, es dedica a situar la conclusió dels personatges perquè sapiguem quin futur els espera. Podríem dir que és la cirereta del pastís de la cirereta del pastís que ja era la temporada. Una temporada que ens ha permès un últim ball a la cuina amb aquests meravellosos personatges per gaudir un cop més de l’estrès dels fogons, però amb la satisfacció de veure’ls molts més competents (sobretot, a nivell emocional), que quan vam començar aquest viatge amb ells. Ha estat ple d’alts i baixos, d’apostes arriscades i d’idees brillants, i el resultat final ha estat, sense cap mena de dubte, una de les millors sèries que hem pogut gaudir mai.
Veredicte
Agradarà: als qui desitgin el millor pels personatges de The Bear.
No agradarà: als qui la seva trama preferida era la relació del Carmy amb la Claire, desapareguda aquesta temporada.
Enganxòmetre: 9,5
Nota: 9,5
