Les pel·lícules familiars sovint estan infravalorades, ja que sembla ser que si no hi ha darrera una gran producció passen desapercebudes o solen ser criticades. Tot i així, cal esmentar que tots nosaltres ens hem criat veient films d’aquesta índole amb la nostra família els diumenges a la tarda i els gaudíem de tal manera que, avui en dia, encara els recordem amb nostàlgia i felicitat. Qui no recorda el gos Beethoven o la nena amb poders màgics Matilda? Són senzilles, però efectives, arriben al públic al qual estan destinades i encara que s’hagin visionat milers de vegades sempre hi ha un moment per a gaudir-ne amb bona companyia.
Iqbal és un noi de 13 anys que juntament amb el seu germà petit i la seva amiga Sille exploren de manera accidental una part de l’escola. Dos delinqüents volen aconseguir la fórmula misteriosa d’explosius casolans que han fet servir els nois per cometre un acte vandàlic de gran magnitud; però els nens no els la volen facilitar.
A priori pot semblar una producció enfocada clarament als nens i avorrida per als adults, però el seu ritme es prou atractiu com perquè tothom hi faci atenció i es deixi endur per la història. Està ambientada a la capital de Dinamarca, en especial en un dels símbols de Copenhage, el Tivoli Gardens, uns dels parcs d’atraccions amb més antiguitat d’Europa.
Però deixant de banda els fets que hi tenen lloc, és destacable el missatge que transmet vers el terrorisme, ja que els nens protagonistes són d’ètnia hindú i en el moment d’estar jugant comenten una malifeta que els mitjans etiqueten ràpidament de terrorisme, només pel color de la seva pell. Uns prejudicis que malauradament es repeteixen constantment a la societat. Per sort, el film mostra la cara real dels menuts que estan ben integrats en la societat, així com la seva família.
Al llarg dels 90 minuts l’acció i les aventures aniran tenint lloc, així com escenes còmiques molt de manual, però igualment vàlides (al cap i a la fi, en tots els registres es reiteren les mateixes fórmules i solen funcionar). Ara bé, podria oferir molt més sense acabar caient en els mateixos acudits i resolucions que de costum.
El film Iqbal i la fórmula secreta arribarà a les pantalles el proper 15 de setembre i també es podrà gaudir doblat al català. Està inspirat en la saga de novel·les de Manu Sareen (escriptor de llibres per a nens) sota el mateix títol i Dinamarca ja s’ha estrenat la seqüela, gràcies a l’èxit de la predecessora amb més de 200.000 espectadors al seu país.
Veredicte
El millor: La història està ben filada, els nens són carismàtics però, sobretot, els valors que transmet.
El pitjor: En general és un film més típic de veure un diumenge a la tarda a casa amb la canalla que al cinema.
Nota: 6
