“‘Cites’ ha estat com un regal, m’ha omplert moltíssim”

- Advertisement -

L’Alba Ribas, actriu de televisió, cine i teatre, va debutar en el món del cinema l’any 2008 amb la producció Diari d’una nimfòmana. Tres anys després va passar-se a la pantalla petita amb la sèrie d’Antena 3, El barco. Actualment, acaba de rodar la segona temporada de Cites, on interpreta la Sara, una noia de caràcter fort que no vol complicacions de parella.

Veies la primera temporada de Cites, n’eres seguidora? I la seva precursora, la versió anglesa Dates?

- Advertisement -

Vaig veure puntualment el principi de la temporada quan va arrencar però després per feina no vaig poder veure-la tota…  però l’he vist després, a posteriori. I Dates no la vaig veure però sí que ho vaig fer quan vaig saber que es feia Cites, purament per curiositat professional, vaig buscar per internet i vaig veure les càpsules, volia veure el format i comparar-lo.

- Advertisement -

Com definiries el teu personatge?

Doncs la Sara és una noia que aparentment sembla que té les coses molt clares, amb un caràcter fort. Ella es fica a l’aplicació per torbar “folla amics”. Purament. Res més. A més, té un decàleg de normes molt clares com que un noi ha de complir per estar amb ella i allò no es quedi simplement en un “folla amic”. Però la vida no és tan fàcil i a poc a poc, es va descobrint que darrere totes aquestes normes i de la paret que ella té, doncs hi ha un escut per protegir-se de certes coses que li han passat.

Sara i Marcel Cites

Quins records tens del rodatge? Alguna anècdota en especial?

Ens ho hem passat molt bé. Jo he tingut la sort que les meves cites sempre han estat amb el mateix noi, amb el Marcel Borràs i he tingut la súper sort que el director que m’ha dirigit és el Paco Caballero que a part és amic i, per mi, l’anècdota més forta és això que m’hagi pogut dirigir ell d’entre tots els directors que hi havia. Ens coneixem de fa molts anys, és la primera persona que em va fer com de coach per preparar-me per les primeres proves que vaig anar a fer de tele i, que ara de cop ens trobéssim i a més per fer una cosa així tan divertida va ser genial.

A Cites es plantegen les relacions que s’inicien a través d’Internet. Com creus que han afectat les noves tecnologies a les relacions amoroses?

Jo al principi ho veia com una cosa molt rara però és veritat que ara s’ha normalitzat el fet que la gent es pugui passar la tarda parlant pel mòbil en comptes de sortir, anar al cine o anar a fer una copa. Tot i així, crec que es deshumanitza molt, el que el seu nom indica: són les relacions humanes. Sigui per quedar amb algú per fer un cafè i que no hagi de passar res més o per començar a conèixer a algú a través d’una pantalla, jo entenc que és l’ara i l’aquí, és molt fàcil, és el poder de protegir-te de tot allò que no pots fer davant d’una persona però crec que no és el camí.

A televisió et vas estrenar amb El Barco d’Antena3 i ara tornes a TV3 amb Cites, hi ha diferència a l’hora de rodar per una cadena o una altra?

- Advertisement -

No, la diferència més aviat està en si rodes una diària o una setmanal. Jo venia de rodar una setmanal, aleshores, el ritme és molt semblant, la diferència és que aquí estàs a casa i això és bien.

Alba Ribas El barco

Veiem que estàs involucrada en nous projectes, tant de cine (100 metros) com de tele (El Ministerio del tiempo). Què t’agrada més?

És diferent, és diferent… La tele et dóna moltes taules perquè és anar cada dia amb els deures fets i si estàs fent una sèrie continua, doncs és cada dia un ritme de treball que et dóna molta experiència. Per mi, però, com el cine i el teatre no hi ha res. El teatre, tot i que és la més pura, és la cosa més meravellosa que jo he experimentat fins al moment com a actriu. Per l’ara, l’aquí què dèiem i pel procés lineal real que pots fer com a personatge aixíc com pel feedback amb el públic. Per mi és el més adrenalínic que hi ha. I el cine també m’agrada molt perquè el gaudeixo molt i crec que si no estigués davant les càmeres, estaria darrere.

Tens com a objectiu final arribar a Hollywood?

Ui! No, gens. Jo de fet em conformaria en poder estar vivint en aquesta ciutat (Barcelona) que és la meva i poder tenir projectes de teatre cada any, combinant-ho amb alguna altra cosa si cal perquè econòmicament no pots viure només del teatre. Per desgràcia… Sí que si miro portes cap enfora, em ve molt de gust. Un projecte que tinc i en el qual em vull centrar ara és començar a conèixer el cinema francès. És una cosa amb la qual vull posar-hi  molta energia però Hollywood no, quina mandra ara haver de creuar el charco, ui no, no, no (riu).

Si poguessis escollir, amb quin director t’agradaria treballar?

M’agradaria molt molt treballar a França, passar una temporada allà i poder treballar amb el Guillaume Canet, en algun projecte d’aquests que fan, el matrimoni Cannet-Cotillard, m’agradaria moltíssim. I si pogués triar realment, el que m’agradaria és començar a animar-me a desenvolupar coses que tinc escrites i provar què és això de la direcció o de la co-direcció, perquè tampoc em veig capacitada.

Cotillard Canet

Amb quin gènere et sents més còmode: comèdia o drama?

És veritat que m’han fet creure que allò que més bé se’m dóna és el patiment i el drama però també és veritat que he empalmat molts projectes. Feia dos anys que entre el que vaig fer de teatre i audiovisual, era tot molt intens. Inclús hi va haver un moment en què vaig pensar, “ostres no podré fer un paper de noia normal que queda en una cafeteria i fa un cafè amb un noi?” Per això Cites ha estat com un regal. M’ha omplert moltíssim per això justament. Quan m’arriba un projecte no em plantejo si és d’un gènere o d’un altre. No m’ho plantejo, m’agrada saber què explica la història i sobretot m’agrada saber a mi aquell personatge on em col·loca i sempre que hi ha coses difícils… millor! Per mi El cadàver de Anna Fritz al principi era una muntanya i una bogeria però m’ho vaig prendre com un repte de “vinga anem a fer això”.

Què és el que et fa dir sí a una proposta de projecte?

Per mi és molt important la història que s’explica, si l’equip que hi ha m’agrada i després a nivell personal com a actriu, doncs, el personatge, on em col·locarà, si serà un repte, si serà difícil o una cosa nova…

Has participat en diversos projectes de curtmetratge, com l’últim Elígeme que està tenint molt de ressó internacional. Creus que és un gènere que està infravalorat?

És que és una arma de doble tall. És com el cine low-cost. Tothom ha de començar fent curtmetratges perquè quan surts d’estudiar cinema val més començar per una cosa petita i després fer l’estructura d’un llarg. M’encanta el món dels curts perquè crec que si ets capaç d’explicar una història que sigui potent amb poc temps serà molt més fàcil que després et donin una hora de metratge. Crec que és una eina meravellosa i m’agraden molt però sí que és veritat, que és una llàstima que econòmicament el món del cine estigui on està i hi hagi directors que hagin d’estar tants anys explicant històries només a través de curtmetratge. Realment no hi ha una industria pròpia, sí que hi ha festivals però no hi ha una industria realment potent que permeti viure del curt mentre no pugui fer un llarg.

Fins fa uns anys parlar de cinema o televisió espanyola era sinònim de mala qualitat però la tendència està canviant i es fan més projectes molt ambiciosos. Quin creus que són els motius d’aquesta millora?

Jo crec que és el talent. Quan viatges te n’adones i no només en el món del cinema, pintors, poetes, escultors, ballarins… Hi ha un planter en aquest país brutal. Aleshores, si el talent hi és (i és una cosa que no es pot comprar amb diners) això és impagable. Llavors quan hi hagi diners, un bon suport, un Govern amb una cultura social i una concepció que l’art i la cultura són necessàries per a la vida, i no són un hobbie, deixarem que això aflori i surti.

On et podrem veure en un futur? Amb quins nous projectes estàs treballant?

Doncs ara pendents que surti Cites i ben aviat també sortirà el que vaig fer en El ministerio del Tiempo. A finals d’any s’estrena (al novembre) 100 metros. I ara estic descansant, instal·lant-me en un nou pis al qual acabo d’entrar. També estic esperant alguns projectes que ara estan a l’aire i que si sortissin seria meravellós: un de tele i l’altre de teatre. També estic preparant un projecte d’escriptura que espero que ara de cara a la primavera comencem el procés de tancar certa publicació, que em fa moltíssima il·lusió perquè és un projecte que tinc guardat al calaix des que tinc 13 o 14 anys. Així que res… Ara amb ganes que s’estreni tot això i veure els resultats.

- Advertisement -
Luana Valls
Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents