Apocalipsis Z, cinta dirigida per Carles Torrens (Sky Rojo) i presentada al darrer Festival de Sitges, està basada en la novel·la homònima de Manuel Loureiro, i destaca per presentar una història de zombis diferent, centrada en la quotidianitat i en la psicologia del protagonista. La trama segueix un advocat gallec que, com molts, porta una vida tranquil·la, estructurada i fins i tot monòtona. Tot canvia quan, de manera inesperada, esclata una pandèmia que converteix les persones en zombis i arrasa amb la societat tal com la coneixem. El protagonista, de sobte, es veu forçat a sobreviure en un món en què les regles han desaparegut.
L’adaptació cinematogràfica intenta mantenir l’essència introspectiva de la novel·la, mostrant com un home normal, allunyat del perfil d’heroi clàssic, s’enfronta a l’abisme del caos. Al contrari de moltes altres històries del gènere, Apocalipsis Z no se centra només en escenes d’acció frenètica i matances de zombis. En lloc d’això, ens ofereix una mirada més pausada i humana sobre el que suposaria un esdeveniment tan devastador. Veiem com el protagonista manté un diari on explica els seus sentiments, les seves pors, i com intenta conservar la seva humanitat enmig de la barbàrie.
Història apocalíptica atrapada entre l’atmosfera i el ritme
Apocalipsis Z
La pel·lícula sobresurt en l’ambientació. A través de paisatges desoladors i una fotografia tènue, s’aconsegueix transmetre una sensació d’opressió i desesperança. Els escenaris, sovint buits i silenciosos, són una mostra visual de l’estat mental del protagonista, aïllat i abandonat en un món en ruïnes. El so i la música, utilitzats amb subtilesa, reforcen aquesta atmosfera, creant una tensió constant que acompanya l’espectador durant tot el metratge.
Malgrat això, alguns dels defectes de la pel·lícula també són visibles. Els moments de tensió estan molt ben construïts, però a vegades es dilaten massa, fent que el ritme sigui irregular. Hi ha escenes en què sembla que la història no avança, cosa que podria frustrar l’espectador que busca un desenvolupament més àgil. Aquesta decisió de centrar-se en la quotidianitat de la supervivència és arriscada i ofereix una perspectiva interessant, però no sempre resulta dinàmica en pantalla.
Un altre aspecte que pot restar força a la pel·lícula és la manca de profunditat en alguns personatges secundaris. A diferència de la novel·la, on la narració en primera persona permetia aprofundir en la relació del protagonista amb els altres supervivents, la pel·lícula no sempre aconsegueix transmetre aquesta connexió emocional. Alguns personatges semblen simplement funcionals per a la història, sense un desenvolupament psicològic sòlid, fet que limita la càrrega dramàtica de certes situacions.
Relat de supervivència emocional diluït entre llacunes narratives
Apocalipsis Z
Amb tot, Apocalipsis Z esdevé una pel·lícula recomanable per als qui busquen una visió diferent del gènere zombi. És una història introspectiva, amb una gran càrrega psicològica, que posa l’accent en la condició humana i en com una persona normal podria reaccionar davant una situació tan extrema. No és una cinta que s’emmotlli a la típica fórmula d’acció i terror, sinó que tracta de mostrar com la supervivència afecta l’ànima i la ment de les persones.
En definitiva, és una pel·lícula que es pren el seu temps per desenvolupar els personatges i l’ambient, una aposta que pot ser tant un encert com un risc. Per als amants del cinema de zombis més introspectiu, Apocalipsis Z serà una experiència satisfactòria. Però per als que busquin acció constant i adrenalina, potser la trobaran una mica lenta i contemplativa. En qualsevol cas, representa una visió honesta i humana d’un món postapocalíptic, on la lluita per la supervivència no només es fa amb armes, sinó també amb la força de la voluntat.
Veredicte
El millor: l’elecció de centrar-se en la quotidianitat i en la lluita interna del protagonista és un enfocament innovador dins del gènere.
El pitjor: el guió cau en repeticions i no explota del tot el potencial dels moments de tensió, fet que pot acabar amb una sensació de desgast per part de l’espectador.
Nota: 6
