“Ainda estou aqui”: El triomf de la memòria

- Advertisement -

La pel·lícula brasilera “Ainda estou aqui” no és només un èxit. És un símbol de resistència. En un temps de polarització política, després del mandat d’un líder d’extrema dreta i la divisió, encara present, de la societat, la pel·lícula fa un clam per la memòria històrica i democràtica del país.
La pel·lícula, dirigida per Walter Salles (Diarios de Motocicleta), ha estat celebrada al Festival de Venècia (on va guanyar Millor Guió) i als Globus d’or (Millor actriu dramàtica per Fernanda Torres). Actualment,  encara ara la seva recta final amb direcció cap als Oscars, on hi ha rebut tres nominacions.

Un necessari al·legat contra l’extrema dreta

La pel·lícula ens narra la història de Eunice Paiva (Fernanda Torres),una dona, mare de cinc fills, a la recerca del seu marit, desaparegut durant la dictadura dels militars de Brasil (1964-1985). El guió, de Murilo Hauser i Heitor Lorega, adapta les memòries d’un dels fills, Mauricio Rubens Pavia, on hi explica l’activisme polític al que es veié obligada la seva mare per tal de trobar les restes del diputat d’esquerres Rubens Paiva, assassinat durant la dictadura.

- Advertisement -

- Advertisement -

La pel·lícula arriba en un moment en què la societat brasilera, després del govern de l’ultradretà Jair Bolsonaro, continui fortament dividida. De fet, varis sectors de l’extrema dreta brasilera van promoure per xarxes un boicot a la pel·lícula. Tot i així, aquest boicot no va sortir de l’àmbit digital i la pel·lícula va resultar ser tot un èxit al país, amb més de 358.000 espectadors només el primer cap de setmana.

Una carrera triomfal

A més de l’èxit obtingut al país d’origen, la pel·lícula també ha estat celebrada per la crítica internacional. La primera d’aquestes parades fou el Festival de Venècia, on fou guardonada amb el premi a Millor Guió. La crítica internacional, amés, també destacà la potent interpretació de la seva protagonista, Fernanda Torres. L’actriu rebria el seu reconeixement als Globus d’or, emportant-se el guardó a la Millor Interpretació Dramàtica. La pel·lícula també ha rebut nominacions als Premis Goya i al Festival de San Sebastián, a més de les nominacions als Oscar a Millor Pel·lícula, Millor Pel·lícula internacional i Millor actriu per a Fernanda Torres.

Les nominacions als premis de l’Acadèmia de Hollywood, de fet, suposen una gran fita pel cinema brasiler. Si bé el director Walter Salles ja havia tastat el gust del glamour quan Diarios de Motocicleta rebé la nominació a Millor Guió adaptat el 2005, en aquesta ocasió és la primera vegada que una pel·lícula brasilera arriba a la nominació de Millor Pel·lícula. Per altra banda, en quatre ocasions pel·lícules d’aquest país han estat nominades a Millor Pel·lícula internacional, però totes sense èxit. Serà aquesta la oportunitat definitiva?

A Catalunya la pel·lícula serà distribuïda per Vértigo Films, i s’estrenarà a sales el proper 21 de febrer de 2025. 

 

 

 

- Advertisement -
Joan Miquel Mas Salom
Joan Miquel Mas Salom
Graduat en Història i periodista vocacional en formació, és un enamorat de la fantasia, el terror i la ciència-ficció. Amb una vida professional caòtica i eclèctica, està sempre pendent de trobar una escletxa de temps per endinsar-se en una bona història, bé sigui entre pàgines com entre pantalles. Pot passar-se hores divagant i sobreanalitzant sèries, pel·lícules i novel·les, una qualitat que explota col·laborant amb 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents