today-is-a-good-day

No és país per a professionals honestos

- Advertisement -

L’hongarès István Szabó probablement ha dirigit la seva darrera pel·lícula amb 82 anys, i ho ha manifestat al mateix títol de la pel·lícula: Informe final (Zárójelentés a l’original). El seu testament cinematogràfic té forma d’al·legoria, El medico de Budapest (Zárójelentés, 2020) és una crítica mordaç de la societat actual, en general, i l’hongaresa, en particular. El seu alter ego l’encarna el seu actor fetitxe Klaus Maria Brandauer, que interpreta al metge Ivan Stephanus (amb el mateix acrònim que el director, sembla una clara al·lusió, a més tenint en compte que el pare de Szabó també va ser metge de poble).

El Dr. Stephanus, amant de l’òpera com a cantant aficionat, melòman col·leccionista i marit d’una soprano, és un prestigiós cardiòleg d’un vell hospital de Budapest (Hongria), dedicat a la seva professió i sacrificat pels seus pacients… fins que una decisió política tanca l’hospital, desmantellant l’equip humà, repartint el material aprofitable i jubilant als que ja tinguin l’edat corresponent, com és el seu cas.

- Advertisement -

Essent una persona activa i en bon estat de salut, després d’una successió d’esdeveniments casuals, es planteja no jubilar-se i tornar a obrir la consulta local del seu pare, al seu poble natal, el que li permetria viure amb la seva mare, vídua i delicada de salut, a més de recuperar la consulta per a la comunitat, malgrat la distància que li suposarà de la seva dona (la seva filla, casada amb un japonès, vivia a Alemanya i, a l’inici de la pel·lícula, anuncia que es canvia de residència a Sydney, donant una idea de família cosmopolita i universal).

- Advertisement -

El medico de Budapest

Ja tenim diversos paral·lelismes més amb el director: professional jubilat en el moment de més expertesa i potencial per a la comunitat, a més de l’afició per l’òpera com a metàfora del cinema. I diferents perfils entre el personal mèdic i d’infermeria: persones ambicioses, persones amb capacitat d’adaptació als canvis i persones que no comprenen per què es tanca un hospital que funcionava i donava un servei a la societat.

L’acollida com a metge de poble és ben dispar: del reconeixement inicial al nou servei mèdic i la seva proximitat i disposició, al desaire i menyspreu final de la seva estada. Al mig, podrà comprovar a la seva pell l’avarícia i la falta d’honradesa dels polítics, encarnat en l’alcalde (curiosament, antic director de l’escola), que planeja crear tot un complex turístic al voltant d’un nou projecte de construcció d’un balneari… sabent que l’aigua de la font no és medicinal realment.

També podrà comprovar la desídia d’un metge jove de guàrdia a l’hospital més proper, el tracte burocràtic i deshumanitzat a la família d’un pacient mort i el corporativisme professional, aparentment per a protegir una mala praxi del resident. Tot plegat, traspuant nepotisme (l’alcalde li recorda que el director de l’hospital és el seu cosí), i endogàmia, posant-li totes les traves possibles per a poder continuar amb la seva activitat (l’alcalde vol derruir la consulta per a construir en aquest indret el nou hotel del balneari).

El medico de Budapest

Ara bé, el pitjor de tot serà patir el rancor de la seva mare, amb un profund ressentiment arrelat i tenaç, i el xafardeig del poble, parlant de forma indiscreta, amb malícia i desdeny i, sobretot, fent mal de forma intencionada a la vídua professora de la coral de l’escola, diana de la frustració col·lectiva d’un poble envejós i inculte, amb la que el Dr. Stephanus havia establert una sincera amistat, reconeixent la seva resplendor entre tanta amargor.

L’acarnissament de l’alcalde contra el metge del poble, l’ús instrumental del diari local per a tacar la seva honorabilitat i la simplicitat del veïnatge és el contrapunt de dos aspectes fonamentals que identifiquen al personatge íntegre del Dr. Stephanus: la seva professionalitat (sempre representada pel jurament hipocràtic), i la seva passió per la cultura (en especial per la música clàssica i l’òpera). El reconeixement que les persones execrables i corruptes acostumen a sobreviure anys i anys ens deixa un cert sabor agredolç al final de la pel·lícula, si és que, de veritat, la societat actual és així, a Hongria i, potser a tot arreu (no som europeus?).

En tot cas, és ben cert i d’agrair el reconeixement i la importància de la cultura per desenvolupar els nostres valors i convertir-nos en ciutadans honestos… Ens veiem a les sales de cinema.

- Advertisement -

El medico de Budapest

- Advertisement -
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents