Segurament recordareu el clip de veu de Marta Torrecillas que serveix de base pel doumental Rebel dirigit per Anna Maria Bofarull. L’àudio va circular pels telèfons mòbils dels catalans el mateix dia del referèndum i l’endemà com una mosta més de la brutalitat policial exercida durant la jornada.
El seu cas va ser dels més «polèmics» perquè, malgrat que els policies la van lesionar i li van tocar els pits, se la va acusar de mentir i exagerar. Per si això no fos prou, l’assetjament públic va passar a ser privat quan es va filtrar el seu número de telèfon i altres dades personals entre fòrums d’extrema dreta. Els missatges que li arribaven a diari són esfereïdors. Però el cas encara no acaba aquí… Torrecillas va haver de veure com la seva denúncia als agens de la Policia Nacional se li girava en contra: es van querellar contra ella per calúmnies.
El documental d’Anna Maria Bofarull (Sinjar) fa un seguiment tant de l’activisme de Torrecillas després de l’1 d’octubre com de les seqüeles físiques i psicològiques que li van quedar fruit de la seva defensa de les urnes el 2017. El retrat va des de l’efervescència del moviment independentista dels anys posteriors fins al terreny personal. Rebel també explica com es torna a la normalitat desrpés d’un trauma com aquest. I sobretot com es pot passar pàgina quan encara hi ha conflictes judicials pel mig.
Rebel una passeig pel femer
La directora del documental, Anna Maria Bofarull, explica que, per a ella, ha estat un procés que l’ha remogut per dins. «Jo també vaig ser en un col·legi electoral l’1 d’octubre amb tots els nervis sobre què passaria i recordo haver rebut el vídeo de la Marta Torrecillas aquell mateix matí. Moltes ens vam sentir reflectides en el seu cas perquè va ser ella però ens podria haver passat a qualsevol». Més tard, es van coneixer a traves d’un grup de CDR (Comitès de Defensa de la República) i van compartir activisme i amistat i van poder coneixer-se amb més intensitat.
Un dels motius que va impulsar Bofarull a començar el documental és descobrir què hi ha més enllà d’aquest casos de viralitat anònima quan la persona no ha triat ser símbol de res. «M’interessava molt veure les conseqüències d’això a nivell emocional. Ha estat un viatge molt llarg des de finals de 2017. Hi ha hagut moltes emocions, sobretot esperant judicis», assegura la cineasta. «Ha estat molt valenta perquè, malgrat haver estar diagnosticada amb estrés post-traumàtic, va decidir portar a judici tant el policia que la va agredir com les persones que la van assetjar a les xarxes».
Segons la directora, la pel·lícula no es queda només en el pla polític. També reflexiona sobre com ens relacionem amb la viralitat i l’assetjament a les xarxes socials. Una realitat molt present avui en dia a les nostres vides hiperconnectades.
Rebel arriba als cinemes el 2 d’octubre de 2026 (9 anys després dels referèndum) després de passar pel FIC-CAT. La televisió pública catalana l’emtrà a l’espai Sense ficció l’any que ve, el 2027, coincidint amb el 10è eniversari del referèndum de l’1 d’octubre.
