És indubtable la revolució que va suposar al seu dia l’estrena de la pel·lícula La guerra de les galaxias (Star Wars, 1977), amb guió i direcció de George Lucas. La producció va ser l’inici d’una saga que dura fins als nostres dies, amb un nou impuls després que el director i el productor vengués la seva companyia, Lucasfilm, a Disney el 2012 per més de quatre mil milions de dòlars. Tot i que l’origen d’aquest imperi va estar fonamentat en una decisió que semblava arriscada per a tothom menys per a ell: abaixar-se notablement el sou de director, a canvi de conservar els drets de possibles seqüeles que hi pogués haver en el futur i de llicències que poguessin sorgir de productes comercials, com joguines, roba o complements. La productora Fox es va penedir per sempre d’haver acceptat aquestes condicions, no tornaria a cometre un error semblant en el futur (com amb la saga Alien, per exemple).
La realitat és que ningú no s’esperava un èxit tan descomunal i global, ni tan sols els que estaven involucrats en la producció de La guerra de les galàxies. Per això, quan Lucas es va dirigir als principals fabricants de joguines als Estats Units, aquests li van donar l’esquena, rebutjant quelcom que fins aquell moment era inèdit: que una pel·lícula induís la compra de joguines de manera massiva. L’empresa que va adquirir els drets de la llicència de Star Wars va ser Kenner Products, que els va fabricar entre el 1978 i el 1985 en una primera etapa. Van vendre més de tres-cents milions d’unitats només en aquest període, amb més de cent joguines úniques, convertides avui dia en veritables tresors per als col·leccionistes. Els diners ingressats van permetre a George Lucas crear la seva pròpia companyia productora, per això les següents pel·lícules de la saga es consideren pel·lícules independents, ja que no hi havia un gran estudi darrere. Aquest és el motiu pel qual Lucas va cedir la direcció de les dues pel·lícules següents, per poder centrar-se en la producció i en la creació de l’imperi empresarial.
L’empresa nord-americana Mattel, fundada el 1945, fabricant entre altres joguines de la nina Barbie, creada a la dècada dels cinquanta, va ser una de les que va rebutjar l’oferta de Lucas, en una època en què l’empresa vivia uns moments convulsos amb la seva directiva. El sorprenent èxit de vendes de les joguines de Star Wars iniciava una nova forma de promocionar-les, on la ficció jugava un aspecte fonamental, en una època en què es retroalimentaven el còmic i el cinema de manera notòria. Un bon exemple va ser la producció de la pel·lícula Conan, el bàrbar (Conan the Barbarian, 1982), dirigida per John Milius amb guió d’Oliver Stone, interpretada per un culturista: Arnold Schwarzenegger. El personatge creat per l’escriptor estatunidenc Robert E. Howard (1906-1936) estava triomfant al còmic des de feia anys, impulsat per l’editorial Marvel.
En aquest context, Mattel decideix crear el seu propi univers de ficció a principis dels vuitanta: Masters of the Universe (conegut pel seu acrònim MOTU). Protagonitzat per un musculat heroi, He-Man (precisament, l’origen del nom prové de reinterpretar el terme «hero», heroi en anglès), que ha de protegir el seu planeta Eternia dels atacs del malèfic Skeletor, amb una barreja de fantasia i ciència-ficció al relat. Les figures es van llançar amb una mida lleugerament superior a les de Star Wars, cosa que les feia més visibles als aparadors, una carta de diferenciació important des d’un punt de vista comercial. Tot i que faltava una història per saber qui eren aquests personatges. La solució va ser incorporar uns minicòmics a la mateixa caixa de la joguina. Uns minicòmics que l’editorial Mostros acaba d’anunciar que publicarà a partir del novembre del 2025, recuperant els còmics originals de Masters de l’Univers, una col·lecció que ha tingut sempre una publicació esporàdica en castellà.
L’èxit de la nova col·lecció de joguines es dispararia amb la irrupció de la primera sèrie animada d’aquest univers: He-Man y los masters del universo (He-Man and the Masters of the Universe, 1983–1985), creada per l’estudi Filmation, que va produir dues temporades amb cent trenta episodis en total, de poc més de vint-i-dos minuts cadascun. Dirigit a la seva concepció a un públic infantil i, segurament, masculí, la seva popularitat es va estendre a joves i adults, inclòs públic femení. Un bon exemple d’això va ser l’impuls de la seva adaptació en una pel·lícula d’acció real: Masters del universo (Masters of the Universe, 1987), dirigida per Gary Goddard i interpretada en el seu paper principal per l’imponent actor suec Dolph Lundgren, encara que el seu gran fracàs comercial pararia molts projectes audiovisuals, fins ara, ja que s’ha anunciat l’estrena d’una nova versió el 2026, dirigida per Travis Knight.
L’èxit d’aquesta primera sèrie animada va provocar en paral·lel un gran increment de venda de les joguines d’aquest nou univers dissenyat, encara que una dada va sorprendre la companyia: una part no menyspreable de les vendes era realitzada per nenes. Mattel va decidir impulsar una nova col·lecció de joguines que estigués associada, novament, a una sèrie d’animació, però que, en aquesta ocasió, fos protagonitzada per un personatge femení. El resultat associat va ser la producció de la pel·lícula d’animació He-Man y She-Ra: El secreto de la espada (He-Man and She-Ra: The Secret of the Sword, 1985), produïda de nou per l’estudi Filmation, coincidint amb el final de l’etapa de la sèrie de He-Man. Concebuda pensant en un públic adolescent, és protagonitzada pels germans bessons He-Man i She-Ra, de la qual no hi havia constància de la seva existència fins aquell instant. She-Ra va ser segrestada per Hordak, abans mestre i ara enemic de Skeletor, que se la va emportar al planeta Etheria, on va viure aliena al seu origen, mentre que la seva família la va oblidar gràcies a un encanteri màgic que pretenia mitigar la pena soferta per la seva pèrdua al cap de pocs mesos de néixer.
La jove Adora descobrirà la seva veritable identitat gràcies a l’espasa que l’ajudarà a convertir-se en la Princesa del Poder, She-Ra (el nom té el mateix origen que el del seu germà bessó, la paraula «hero» en anglès, encara que van decidir feminitzar-ne afegint-ne una a final). La pel·lícula en realitat són els cinc primers episodis de la sèrie d’animació She-Ra (She-Ra: Princess of Power, 1985-1987), de noranta-tres episodis en total, durant dues temporades. Aquest nou univers permet expandir les històries de He-Man (que tindria diversos cameos al llarg de la sèrie), però sobretot permetia augmentar el nombre de joguines a vendre, amb molts nous personatges i accessoris.
Els dos guionistes que van donar forma a aquest univers i al perfil de la seva protagonista ja treballaven junts en la sèrie d’animació de He-Man. Larry DiTillio (1948-2019) i el mític Joseph Michael Straczynski, ara un reconegut guionista de televisió, cinema i còmic, però que debutava al sector precisament en aquestes sèries animades. Straczynski abandonaria la sèrie de She-Ra la segona temporada, per discrepàncies en la manera com es reconeixia el seu treball. Encara passarien uns anys abans que triomfés amb la sèrie Babylon 5 (1993-1998), o als còmics de superherois de Marvel i DC.
Els creadors de She-Ra van idear un argument completament diferent del ja conegut de He-Man. Mentre ell protegia Eternia dels constants atacs de Skeletor, ella s’enfrontava a un conflicte molt diferent. Etheria no era un món lliure que calia defensar, sinó un regne ja conquerit, dominat amb puny de ferro per Hordak i el seu exèrcit de dolents. Això convertia la història de She-Ra en una lluita de resistència, amb la Gran Rebel·lió enfrontant-se a un enemic molt més poderós i omnipresent. I sí, els guionistes han reconegut en entrevistes que es van inspirar en el mateix concepte que apareixia a Star Wars. Si bé He-Man i els Màsters de l’Univers tenia la dosi d’heroisme i acció, La Princesa del Poder aportava un to més dramàtic, amb un rerefons de lluita contra l’opressió i la injustícia. Els poders i les armes de She-Ra també eren peculiars.
Larry DiTillio, guionista de la sèrie original, i creador de la majoria dels personatges, es va referir a aquest joc de diferències i similituds: «Em pregunten molt per la diferència entre She-Ra i He-Man. Teníem una maquinària perfectament greixada treballant a Filmation, així que la transició a She-Ra va ser fluida. Podíem explicar noves històries amb una mica de romanç. Podíem fer coses més còmiques, a més de les escenes d’acció. Ella era meravellosa, amb una gràcia imponent. I solia dir: “¡Per l’honor de Grayskull!”», encara que en la versió doblada al castellà es va mantenir la versió de He-Man, que s’havia fet molt popular: «Pel poder de Grayskull!». La nova proposta animada va aconseguir un impacte molt positiu en les vendes de joguines, i per consolidar el nou univers estès, van decidir produir un especial de Nadal per a televisió de cinquanta-un minuts que, de nou, unia els dos germans al títol, situant-los a un mateix nivell: He-Man y She-Ra: Especial Navidad (He-Man and She-Ra: A Christmas Special, 1985), una iniciativa que, sens dubte, va contribuir a augmentar les vendes de joguines i accessoris a la campanya nadalenca, un èxit que es va repetir en els anys següents als diferents països on es va estrenar.
Diábolo Ediciones ha publicat el llibre She-Ra. Ella tiene el poder (2025), de l’escriptor, il·lustrador i músic José Antonio Godoy, més conegut pel seu nom artístic, Tsukino. L’assaig realitza una anàlisi de la contribució del personatge She-Ra a la cultura popular, convertint-se des del seu debut en un símbol de fortalesa per a la dona, destacant per la seva personalitat i valors, amb un gran sentit de la justícia. Una heroïna forta i independent que serviria d’inspiració en la ficció a un nou tipus de protagonista femenina, empoderada i guerrera, unes característiques que s’han pogut veure a la nova versió de la sèrie original, produïda per DreamWorks i distribuïda per la plataforma Netflix: She-Ra y las princesas del poder (She-Ra and the Princesses of Power, 2018–2020), cinc temporades amb cinquanta-dos episodis en total. Creada per Nate Stevenson, recupera l’essència del personatge, desenvolupant noves trames. El nou èxit d’aquesta sèrie animada ha rellançat els rumors d’una possible adaptació en imatge real, anunciada moltes vegades en les últimes dècades, sense que se’n culmini la realització, fins ara.
«Aquesta nova versió va reimaginar la història i els personatges, allunyant-se de l’univers de He-Man per enfocar-se en una narrativa més introspectiva i emocional. Tot i que aquesta reinvenció va conquistar una nova generació, els fans de tota la vida segueixen recordant amb afecte la She-Ra original, la indomable guerrera que lluitava per la justícia, la llibertat i el poder de la veritat. She-Ra no va ser només un personatge més en la història de l’animació, va ser, és i continuarà sent una llegenda. Una heroïna que va demostrar que la força no només ve dels músculs, sinó també del cor, la intel·ligència i la valentia», afirma Godoy en el seu assaig, en què fa una exhaustiva anàlisi del personatge i el seu univers, incloent-hi les joguines, els minicòmics, les sèries animades i els còmics publicats, així com referències a alguns dels productes protagonitzats per He-Man. Amb un enfocament més proper al gènere d’espasa i bruixeria, la primera sèrie que va servir per donar a conèixer el personatge de She-Ra estava dotada d’una estètica vibrant i estilitzada, amb un elenc de personatges secundaris ben definits que dotaven de profunditat la història.
La baixada de les vendes de les joguines va llastar la segona temporada de la sèrie, fins al seu final definitiu. I encara que molts van atribuir aquesta caiguda al fet que no havia agradat a aquesta representació femenina dels herois, la realitat va ser molt més tangible: en la producció de les joguines es va decidir fabricar el mateix número de tots els models, cosa que va acabar provocant una saturació de personatges secundaris sense vendre a les botigues, mentre les famílies buscaven les joguines dels personatges principals, que estaven exhaurides. La ficció ajuda a les vendes, però cal saber interpretar i gestionar els números de forma correcta al moment de planificar la producció de la fàbrica.
