Una terrorífica història real
Bernice Worden, propietària de la ferreteria de Plainfield, Wisconsin, desaparegué el 16 de novembre de 1957 mentre era a la feina. Com que era temporada de caça, durant el dia la ferreteria no tingué clients. No fou fins a la tarda que el seu fill, Jack Worden, ajudant del Sheriff, trobà la tenda buida, la caixa enregistradora oberta i un rastre de sang. El darrer que Bernice Worden havia escrit era el rebut de venda de líquid anticongelant. Aquest detall fou determinant. Segons va explicar Jack Worden als investigadors, Ed Gein, veí del poble, havia estat el dia anterior a la tenda, demanant per líquid anticongelant, i havia quedat amb Bernice d’anar a recollir-lo pel matí.
El 17 de novembre, un dia després, Ed Gein era detingut com a principal sospitós. El que no sabien els investigadors és que quan entrarien a registrar la seva casa hi trobarien el mateix infern.
Ed Gein era col·leccionista. Un col·leccionista peculiar. Entre les troballes que es van fer a casa seva hi havia cranis humans fets servir de tasses i cendrers, una làmpada i una cadira folrats de pell humana, un cinturó fet de mugrons, una caixa de sabates plena de vulves i una màscara feta de pell humana. La resta de la casa també estava decorada amb ossos i trossos de pell humans. Al soterrani, finalment, hi van trobar el cos de Bernice Worden, decapitada, penjada pels turmells i oberta en canal. Els òrgans i vísceres estaven al congelador i el seu cor en una bossa de plàstic.
Ed Gein el 1957
Durant l’interrogatori Gein va admetre haver matat a Bernice Worden i a Mary Hogan, una tavernera local desapareguda el 1954. Segons va confessar ell mateix, i que fou confirmat per l’autòpsia, Bernice va morir d’un tret, i per tant les mutilacions eren post mortem La resta dels elements de la col·lecció els havia aconseguit exhumant els cossos, principalment de dones que havien mort recentment, al cementiri municipal. Gein va negar que hagués violat qualsevol dels cadàvers que havia profanat, ja que feien massa pudor i ell només estava interessat en l’artesania.
El Llegat de l’assassí
Com era d’esperar, el cas de Ed Gein va commoure el país, i la premsa sensacionalista va començar a indagar tots els detalls possibles, no només dels crims sinó també de la persona. Pare maltractador i alcohòlic, mare ultra-religiosa i sobre-protectora, un possible síndrome d’Edip…els detalls de la seva vida omplirien pàgines i pàgines, i a poc a poc anirien construint en l’imaginari popular l’arquetip del psycho-killer. Un arquetip que ben aviat arribaria al cinema. Només tres anys després de la detenció de Ed Gein, Alfred Hitchcock estrenaria Psicosis
Norman Bates fou una de les primeres inspiracions de Ed Gein al cinema
Després de Psicosis, l’arquetip de pshycho-killer es tornaria un element recorrent del cinema de terror, inspirant, per descomptat La matança de Texas. Així doncs, el llegat dels crims de Ed Gein es veuria reflectit en milers de slashers i thrillers criminals que arribarien fins els nostres dies. Ara, Netflix recupera la seva història per la terrorífica tercera entrega de la seva sèrie Monsters.
Després de repassar els casos de Jeffrrey Dahmer i els germans Lyle i Erik Menendez, la sèrie creada per Ryan Murphy i Ian Brennan torna el proper 3 d’octubre amb el cas de Ed Gein. Un nou apropament que cerca recuperar l’èxit de les anteriors entregues amb un nom de transcendència i llegat. Charlie Hunam (Sons of Anarchy, The Lost City of Z) serà el protagonista, acompanyat per Tom Hollander, Laurie Metcalf i Suzanna Son.
Així doncs, amb la seva posada estilitzada i una perillosa romantització (i sexualització) dels assassins, Monsters: Ed Gein és la aposta forta de Netflix pel proper Halloween.
