El 15 de gener del 2009, un avió va aterrar d’emergència a les fredes aigües del riu Hudson després d’haver perdut tots dos motors, com a conseqüència d’un impacte amb un estol d’ocells. El capità Chesley Sullenberger, més conegut com a Sully, va ser el responsable d’aquesta arriscada maniobra que per fortuna va acabar amb final feliç. La decisió de Sully va salvar les 155 vides que anaven a l’avió i aquest gest, ha estat portat al cine pel veterà director Clint Eastwood.
Films basats en fets reals n’hi ha molts, films basats en accidents (aeris, marítims o ferroviaris) també, en aquest cas Clint Eastwood ha sabut trobar l’equilibri entre la història real i el punt “peliculero” necessaris per agradar al gran públic. És d’agrair que no caigui en la temptació de buscar la llàgrima fàcil com en altres casos com Pearl Harbor o Titanic (totes dues grans pel·lícules però amb massa dosis melodramàtica).
La pel·lícula se centra en la figura del capità Sully però també aconsegueix transmetre molt bé l’angoixa de tots els passatgers, així com de la gent del seu entorn com ara la seva dona, que pateix l’assetjament de la premsa o el copilot que també es troba sota investigació. En aquest sentit, cal destacar que després de l’aterratge forçós i de ser rebut com un heroi per part de la premsa i de la ciutadania en general, els fets són investigats per les autoritats aèries per saber si la situació s’hauria pogut resoldre d’una altra manera. Durant el transcurs de la inspecció es fan una sèrie de simulacions tenint en compte tots els paràmetres del dia de l’accident i finalment arriben a la conclusió que s’hauria pogut arribar a l’aeroport La Guarida (des del qual s’inicia el trajecte). Aquestes acusacions faran trontollar la reputació i la credibilitat de Sully, fins a arribar al punt de fer-lo dubtar a ell mateix.
Tom Hanks, l’encarregat de donar vida al personatge protagonista, ofereix el millor d’ell mateix tal com ens té acostumats. També cal dir que per norma general Hanks no decepciona mai i, en aquesta ocasió tampoc. L’alegria per haver sobreviscut, l’aclaparament per l’atenció mediàtica, l’angoixa per dubtar d’ell mateix… són sensacions que Hanks transmet a l’espectador d’una manera brillant i que es poden sentir en primera persona. La resta de l’elenc que conformen el film, estan a l’altura de les circumstàncies i s’ha de destacar l’actuació d’Aaron Eckhart que dóna vida al copilot Jeff Skiles.
Personalment crec que un dels atractius de la pel·lícula és la manera com Eastwood planteja la història. Comença amb Tom Hanks després de l’accident i amb malsons pel que hauria passat i, a poc a poc, es van aclarint els fets, a mesura que avança la investigació i a mesura que l’espectador va coneixent amb més profunditat el personatge de Sully. També és veritat que en alguns moments, el ritme del film es torna una mica lent però a trets generals aconsegueix mantenir l’espectador alerta i amb ganes de saber-ne més.
VEREDICTE
El millor: Com sempre, un encertat Tom Hanks en el paper protagonista i que el film no cau en un sentimentalisme cursi.
El pitjor: El ritme es fa una mica lent en alguns moments de la pel·lícula.
Nota: 7
