Segurament l’èxit de la sèrie Isabel va cridar l’atenció a Pedro Almodóvar fins el punt de voler contractar la protagonista per formar part del seu selecte grup de noies protagonistes de Juelieta. Michelle Jenner se suma d’aquesta manera a un film intimista amb un paper que, malgrat no permet veure-la gaire estona en pantalla, és determinant per la història.
Se li pot dir que no a Almodóvar?
No es que no es pugui… És que no sé si ha algú disposat a dir-li que no.
Si m’hagués trucat per proposar-me un paper on senzillament he de passar per darrere d’alguna cosa li hagués dit que sí igualment. És una oportunitat meravellosa ja que Almodóvar és un director reconegut a nivell mundial. Un geni. Les seves pel·lícules són una meravella així que… És clar que li vaig dir que sí.
Ara li hem de posar l’etiqueta de chica Almodóvar…
Es fa una mica estrany. Què és ser chica Almodóvar? Haver sortit en una pel·lícula seva? Si és així doncs potser sí que ho sóc però per mi chica almodóvar és Carmen Maura o Penélope Cruz. són actrius que han treballat molt amb ell. Per això si em preguntes si ho sóc… No sé, sento com que no. Que entro en un lloc que no em pertany.
Estic d’acord… Què li ha sorprès de treballar amb ell?
No tenia cap prejudici previ i la veritat és que m’he deixat modelar per ell. Tot i tenir un paper petit he estat amb el ulls molt oberts. Com un nen en un parc d’atraccions, per no oblidar-me de res. La veritat és que no m’ha sorprès res en especial més enllà de gaudir de l’experència. Cada director és diferent i mai no he estat amb un que sigui especialment rar. Cadascú té la seva manera de fer. Sí que tenia curiositat per veure com treballava i ha estat fantàstic. Ja als càstigs fèiem gairebé assaigs, ens donava molt de temps per preparar-ho. Em feia sentir còmode i bé.
El seu és un paper a Julieta és petit però molt rellevant.
És un paper detonant. El personatge té un trobada casual amb la protagonista i això marca la resta de la pel·lícula. Fa que la vida de la Julieta es torni a desmuntar i enviï a pastar les decisions que havia pres fins llavors. També hi ha una seqüència al final que és clau per entendre l’evolució del personatge d’Emma Suárez.
Creu que aquesta pel·lícula li pot obrir portes més enllà de les nostres fronteres?
Anar a Hollywood no és una cosa que em plantegi com a objectiu. Vaig fent… Per ser feliç no tot és la feina. M’apassiona el que faig però m’agrada fer altres coses. La vida és alguna cosa més. És a dir, no sé si seria capaç de deixar-ho tot i marxar tan lluny sense conèixer ningú. El fet de treballar amb Almodóvar segur que arriba a molta més gent i com que el veuen a tot el món si això m’ha de portar nous reptes, doncs endavant!
Canviem de tema… Anem al doblatge! Ha posat la veu a dibuixos animats i ha doblat diverses pel·lícules. On hi posa la interpretació en aquesta faceta d’actriu?
Per mi és una branca més de la interpretació. Interpretes però amb la veu. En animació hi ha molta més part creativa mentre que en el doblatge has d’acostar-te al màxim a l’original perquè “no canti”. El doblatge està ben fet quan no t’adones que hi ha doblatge. La veritat és que gaudeixo també els doblatges i fa temps que no en faig m’agafen ganes de posar-me darrere els micròfons.
No podem deixar de banda el seu pas per la televisió amb la sèrie Isabel. Això sí va ser tot un repte, oi?
Ha estat una feinada! Una de les coses més difícils que he fet perquè tot i que és un mateix personatge canvia molt des del primer capítol fins l’últim. Passem d’abans dels 14 anys fins que es mor amb més de 50. Com actriu això va ser un munt de feina però a la vegada és un regal. Teníem horaris molt intensos i la TV no és com el cine on tens més temps per preparar-te un personatge. Vas capítol a capítol fins que el fas teu i arriba un moment on et fas teu el personatge.
Tiro més enrere, a Michelle Jenner la vam veure fa uns anys, molt més jove a El cor de la ciutat…
Sí! (riu). El cor de la ciutat va ser a Catalunya com Al salir de classe a Espanya, tots hem passat per allà. Jo tenia 14 anys només i va ser una de les millors escoles. En aquesta professió la millor manera d’aprendre (si pots) és treballant. Vaig estar-hi un anyet i vaig aprendre com funciona un rodatge. Coses que ara sembles estúpides com col·locar-te sobre una marca al terra sense mirar-la o saber on és la càmera…
Anem al futur. Quan la tornarem a veure al cine?
Al juny s’estrena Nuestros amantes, un film que he fet amb Eduardo Noriega. També he fet curts de Cinergía dirigits per Daniel Sánchez Arévalo a Barcelona i tinc tres coses més que estan al caure però encara no puc dir res…
