Si algun cop t’has interessat per saber qui va matar Kennedy, et preguntes si la COVID-19 és una fabricació dels Illuminati o has tingut mai sospites que Hitler segueix viu, segurament et sentiràs, encara que sigui una mica, identificat amb George English, un americà que, després d’anys vivint a Estocolm, descobreix per casualitat el cas de l’assassinat d’Olof Palme. Una comèdia amb molta intriga ideal per desintoxicar-se de les sèries més mainstream i que Filmin ens ofereix des d’aquest mes de maig. Vols saber més coses sobre aquesta sèrie que va ser guardonada amb el premi del públic a l’últim Serielizados Fest? Doncs segueix llegint!
El noir suec amb vis còmica
Un director d’anuncis americà que ja fa anys que viu a Suècia i ha format una família allà, perd la seva feina per una discussió amb un conegut actor nacional i es queda a l’atur. No només això, sinó que deu 50.000 corones a hisenda, les quals s’ha gastat en el tractament per la malaltia que va patir i que no va superar el seu pare. Què pot fer George English, protagonista d’aquesta sèrie anomenada We Got This originalment, per remuntar econòmicament i poder mantenir la seva dona i la seva filla adolescent? El primer que se li acut és rebre la recompensa per haver trobat el gat d’una veïna, però tot es capgira en el moment en què la troba morta al seu pis, tot empaperat amb retalls sobre el cas d’Olof Palme. Aquesta successió de fets desencadena una obsessió (gairebé) insana d’English pel que realment va passar amb l’assassinat del Primer Ministre Suec i es veurà immers en una gran conspiració en la qual l’acompanyaran uns personatges la mar d’irreverents que navegaran entre l’absurditat i la intriga.
Olof Palme: cas obert
Segurament els suecs, i potser també els més interessats en la crònica negra, tindran molt present l’assassinat d’Olof Palme el 28 de febrer del 1986. Ell i la seva dona tornaven d’una sessió de cinema quan van disparar Palme en ple carrer. Totes les alarmes es varen disparar a Suècia, i la investigació policial va estar treballant incansablement per trobar els culpables. Entre els sospitosos hi havia diferents grups d’ultradreta contraris a la ideologia del Primer Ministre. El 1988, es va detenir a Christer Pettersson, un toxicòman suec que va quedar en llibertat per falta de proves. Tot i que la societat sueca va donar per bo que aquest home era el vertader assassí, la poca transparència policial del cas i la suculenta recompensa que s’oferia per trobar noves proves i pistes per trobar l’assassí real, va fer que sorgissin una gran quantitat de teories que parlaven del fet que l’assassinat havia estat organitzat pels serveis secrets de Sud-àfrica o per la CIA.
Si bé, tal com es diu a l’inici de la sèrie, tots els fets que succeeixen a We Got This estan basats en conspiracions reals, qui estigui més interessat en el cas potser no es quedarà del tot satisfet. Per a tots aquells que us sentiu identificats amb la meva frase anterior, us dirigeixo al podcast de Crims en què Carles Porta exposa el cas Palme, basat en gran part amb els escrits de Siteg Larsson, autor de la saga Millenium, amb qui Palme mantenia molta relació.
Tots els caps ben lligats
Tal com ja s’ha comentat en la introducció, una conspiració sueca va ser la preferida pel públic assistent al Serielizados Fest de 2020, i no és pas estrany. Obviant la veracitat i la versemblança dels fets que ens presenta, We Got This és un producte altament entretingut, i és que són molts els ingredients que ho fan possible.
Començant per un ritme realment trepida, tenint en compte que es tracta d’una producció sueca, passant per una trama enrevessada alhora que ben forjada, Una conspiració sueca fa que no et puguis desenganxar de la pantalla durant els 6 episodis de 45 minuts cadascun. Un altre dels motius pel qual aquesta sèrie aconsegueix estar tan alta en l’enganxòmetre són sens dubte tots els seus secundaris. Per una banda hi trobem els companys d’aventures d’English: una bibliotecària tranquil·la, però amb molts cops amagats; un escriptor de baixa estofa expert en totes les conspiracions hagudes i per haver-hi; a més d’un periodista escèptic que trobarà English l’oportunitat de pujar esglaons en la seva carrera professional. Per l’altra, hi trobem “els dolents” de la pel·lícula: un sicari d’estil cohenià (si és que existeix aquest adjectiu) que recorda el Bardem de No Country For Old Men, i una dolenta, dolentíssima, amb un sobrenom tan suggeridor com “Boom Boom”. Tot i els punts d’histrionisme d’aquesta tropa, la contenció sueca acaba per crear un producte equilibrat i que, la veritat sigui dita, entra bastant bé i ofereix un producte quasi rodó.
Veredicte
Agradarà a: Tots els qui tinguin ganes de riure una mica a la vegada que s’entretenen amb una aventura plena d’intriga. També a aquells qui vulguin descansar dels productes enllaunats de les grans plataformes.
No agradarà a: Qui esperi una sèrie realment seriosa sobre el cas Palme i vulgui trobar noves pistes sobre el vertader assassí.
Enganxòmetre: 8
Puntuació: 8
