A Altamira es narra el descobriment de les pintures prehistòriques ubicades a les coves d’Altamira (Cantàbria), per part de l’arqueòleg amateur Marcelino Sanz de Sautuola, interpretat per Antonio Banderas que torna al cine aquest cop a les ordres del director anglès Hugh Hudson.
La premissa d’una troballa arqueològica planteja una certa expectació –la precedeixen èxits com Indiana Jones– però aquest cop es queda insatisfeta. La pel·lícula es fa massa tediosa i lenta per la dicotomia que es planteja entre ciència i església. El descobriment de Sautuola provoca un conflicte amb les idees preconcebudes sobre l’edat de la terra i les idees religioses, fet que el porta a enfrontar-se amb el clergat i amb la comunitat científica internacional. La descoberta de la cova i la seva importància històrica queden apartades per aquesta pica-baralla que al final està poc treballada i es presenta d’una manera mundana i poc atractiva.
Sembla que Banderas no acaba d’encertar amb la tria dels seus últims papers, anteriorment l’havíem vist a Autómata que no va rebre una acollida massa favorable. En aquest cas, el seu protagonista no fa ni fred ni calor. En línies generals tots els personatges tenen poca profunditat i poca capacitat per transmetre, sobretot Golshifteh Farahani, que interpreta el paper de l’esposa de Sautuola.
El director de Carros de Fuego (1984) feia 15 anys que no es posava al capdavant de la producció d’un llargmetratge i sembla que aquest temps allunyat de la càmera ha passat factura. En els seus inicis el projecte d’Altamira s’havia plantejat com un documental però els seus impulsors li van veure potencial i van decidir transformar-lo en llargmetratge. Després de veure el resultat hauria estat millor seguir amb la idea original.
Però no tot és negatiu, en el film hi participa Mark Knopfler –líder de la banda Dire Straits– que posa la banda sonora a la pel·lícula i ens delecta amb la seva màgia musical. Un plaer poder gaudir de la seva música en un film que passa sense pena ni glòria.
Veredicte
El millor: La música de Mark Knopfler
El pitjor: El canvi de documental a pel·lícula
Nota: 4
