La nova sèrie d’HBO, The Third Day, creada per Dennis Kelly (Utopia, 2013-2014, 2020) juntament amb Felix Barrett, i dirigida per Marc Munden (The Secret Garden, 2020) i Philippa Lowthorpe (Misbehaviour, 2020) és una barreja de drama, misteri i fantasia. Els seus sis capítols transcorren a l’escenari utòpic de la petita Osea, una illa situada a l’est de la costa britànica on habita una societat aïllada, des de fa anys, de la resta d’humanitat i que té uns costums ben peculiars plens de tradicions ancestrals celtes difícils d’assimilar. Una atmosfera perniciosa i opressiva, una comunitat autosuficient que amaga unes criatures, humanes, pertorbadores. Uns personatges excèntrics molt ben interpretats per noms com Emily Watson (Chernobyl, 2019) i Paddy Considine (The Outsider, 2020), que interpreten Mrs. i Mr. Martin, parella que regenta el bar del poble d’Osea, que tenen una relació distant entre ells però entregadíssims a la causa illenca. Si a aquesta parella hi afegim les magnífiques aparicions de John Dagleish (Judy, 2019), Mark Lewis Jones (Gangs of London, 2020) i Amer Chadha-Patel (Year of the Rabbit, 2019) que interpreten, respectivament a Larry, Jason i Preacher, amb personalitats complicades i estrafolàries, plenes de foscor i enigmes, obtenim un elenc singular i extravagant que va apareixent per aportar encara més intriga a la trama inicial.
The Third Day es divideix en dues parts, hivern i estiu, amb tres episodis cadascuna i amb un protagonista diferent a totes dues. Sam i Helen, dues cares, dues històries, dos personatges que viuen turmentats per una pèrdua i que emprenen un arriscat viatge d’exploració i de superació, i que en ambdós casos va a parar a la mateixa fi, Osea.
En la primera part seguirem en Sam (Jude Law, The Young Pope, 2016, i la seva seqüela The New Pope, 2019-2020), un home profundament perdut i traumatitzat, en dol des de la mort del seu fill. Osea significarà per a ell una espècie d’escapada efímera que li ofereix un refugi per als seus dimonis interns. Hi va amb la bona voluntat de salvar del suïcidi la jove Epona, i quan hi arriba s’hi troba atrapat. Intenta fugir de l’illa, però els seus intents es veuen frustrats i això fa que posi per davant la condició de sobreviure a la d’allunyar-se de l’illa. Gradualment, en Sam assimilarà i adoptarà alguns costums dels vilatans i participarà en rituals que desenvoluparan en ell uns certs conflictes interns, que remouran algun trauma del passat. A partir d’aquí la necessitat d’esbrinar els enigmes que amaguen els illencs conjuntament amb el seu aïllament faran que la barrera que divideix la realitat de la fantasia es converteixi en una frontera difícil de distingir.
La segona part la viurem des dels ulls de la Helen (Naomie Harris, Moonlight, 2016), mare sobreprotectora de les seves dues filles, que arriba a la misteriosa illa prometent unes mini vacances idíl·liques a les petites. Una sèrie de desafortunats incidents amb la casa que suposadament havien llogat, i l’intent forçat per part de la Helen de trobar un allotjament a l’illa, faran que es vegin forçades a quedar-s’hi i hi viuran uns esdeveniments intrigants i confosos, tant físicament com mentalment. Igual que en Sam, entraran en contacte amb el seguit de personatges que habiten a l’illa i la relació amb ells esdevindrà un malson per a elles.
A mesura que vas visionant els capítols creix el nombre de preguntes que se’t generen com a espectador. Arribaran a coincidir en Sam i la Helen en pantalla? Qui són realment els aparentment benvolents illencs? Per què ningú està preocupat per l’intent de suïcidi de la jove Epona? Per quin motiu el destí i els seus elements mantenen en Sam a Osea?
Tot plegat és misteriós i es va coent a la sèrie amb lentitud i contemplació, sense caure en cap moment a l’al·legoria del dol i la reconstrucció. The Third Day té unes qualitats innegables, però pertany a un conjunt d’obres que no agraden a tothom. Aquí també podem dividir el públic en dues parts. La primera, la que la trobarà massa críptica, visualment virolada i sobretot, lenta… molt lenta. I en l’altre extrem hi trobarem aquells que els agrada perdre’s en un viatge cabalístic a les fronteres de l’estrany, i llavors hi veuran un treball intel·ligent, atrevit i molt commovedor, que parla amb profunditat del dol i de les dificultats de superar-lo, amb la voluntat de tornar a començar, refer i reedificar una vida que està enfonsada i posada de cap per avall.
The Third Day és una minisèrie que juga la carta del misticisme al màxim, tant a l’escenari rural on passa l’acció com en la seva estètica poètica. Una sensació onírica que t’embolcalla i que es reforça amb els colors saturats i les escenes naturalistes, al·lucinògenes i sinistres que es van mostrant. Aquest efecte recorda al de Midsommar d’Ari Aster (2019) o, fins i tot, a El Viaje de Chihiro d’Hayao Miyazaki (2001), ja que ens transporten a unes pintures impressionistes on trobem al mateix temps benevolència i obscuritat, i en les que el temps queda en suspens mentre l’acció passa dins el quadre, en aquest cas a l’illa d’Osea. En definitiva, ens trobem davant una barreja de drama, thriller i terror, vici i plaer, tot plegat regat amb una narrativa poc lleugera, dramàtica, amb un ritme lent i un to filosòfic que farà que et rebenti el cap amb una trama que deixa molt tocat, però que enganxa i recompensa a l’espectador que es queda atrapat fins al final.
Veredicte
Agradarà: i enganxarà als que gaudeixen amb les històries que es couen a foc lent, en aquest cas plena d’escenaris i situacions surrealistes, allunyades del món tangible de causa-efecte, acció-reacció.
No agradarà: Poc atractiva per als amants del ritme frenètic i de l’acció de principi a fi.
Enganxòmetre: 6
Nota: 7
