Des que s’estrenà la primera temporada de The Bear, la sèrie creada per Cristopher Storrer no ha deixat d’acumular premis, nominacions i adeptes arreu del món. Aquest 2024 la història de Carmy Berzatto ha estat coronada amb el Globus d’or a la millor sèrie de comèdia. I Jeremy Allen White, qui fou guardonat amb un Globus d’Or el 2023 per aquest personatge s’ha endut de nou el guardó. Aquest 2024, però, l’ha acompanyat Ayo Edibiri amb el premi a la Millor actriu. La ficció sobre el caòtic restaurant “The Original Beef” contenia tots els elements per interpel·lar de forma directa i crua a una audiència molt vasta. Darrere d’una història aparentment senzilla s’hi podien desgranar tot de capes i lectures sobre temes com la salut mental, els abusos al món laboral o la pèrdua d’identitat i propòsit en un món accelerat.
Amb un ritme frenètic, un guió intel·ligent i unes interpretacions magistrals no fou estrany que la sèrie es convertís en un èxit immediat i es renovés per una segona temporada. El 16 d’agost, a l’estat espanyol s’estrenaren els deu capítols que conformen la segona temporada, a Disney+, un mes després de la seva estrena als Estats Units.
The Bear: Reforma a contrarellotge
A causa de l’èxit de la primera temporada, les expectatives eren molt altes, i tot i ser molt difícil, s’ha de reconèixer que han sabut mantenir el nivell. Cal destacar, en primer lloc, que augmenta substancialment la durada total de la temporada, passant de 8 a 10 episodis d’uns trenta minuts, encara que en trobem alguns que s’apropen als quaranta i inclús un (el sisè, probablement el millor de tota la sèrie) que en supera l’hora. En total, més de sis hores de metratge enfront de les 4 i busques que durava la primera temporada.
Per altra banda, el ritme vertiginós i accelerat que caracteritzava The Bear dona pas a un tempo un pèl més reposat, que permet explorar en profunditat un mosaic més ample de personatges. Aquest repòs respecte a la temporada anterior també es pot notar amb la banda sonora, que deixa d’estar marcada per un grunge rabiós i estrident donant lloc a una selecció més eclèctica on caben blues, soul i inclús Taylor Swift.
Vida nova al restaurant
L’argument d’aquesta temporada s’estructura al voltant d’un compte enrere: les dotze setmanes de caos i reformes fins a l’obertura del nou restaurant. A l’inici de cada capítol se’ns indicarà el temps restant fins al “dia D”, que veurem al darrer episodi, i que seguirem a través de la perspectiva de diversos personatges. Amb la reforma del local i els problemes que en sorgeixen (tot el que pugui sortir malament, sortirà pitjor), protagonistes i secundaris es veuran empesos a reformar-se a si mateixos.
Carmy deixarà de ser l’eix al voltant del qual s’estructura la història per esdevenir una sèrie més coral. Guanyen així protagonisme els personatges secundaris com Tina (Liza Colón Zayas), Marcus (Lionel Boyce) o Richie (Ebon Moss-Bachrach), els quals hauran de passar per un període de pràctiques en restaurants d’alta cuina on aprendran a tornar a creure en si mateixos i obtenir un propòsit. Al cap i a la fi, The Bear 2 és també una sèrie sobre les segones (o terceres) oportunitats.
En aquesta temporada, a més, tindrem l’oportunitat de conèixer més a Nat, la germana de Carmy, qui entra a formar part del restaurant com a Project Manager. Alhora s’incorpora el personatge de Claire (Molly Gordon), una amiga d’infantesa de Carmy amb qui començarà una relació afectiva que portarà el protagonista a qüestionar-se aspectes de si mateix.
Per altra banda, la trama de Syd (Ayo Edibiri), és possiblement la més fluixa de la sèrie. Encara que ens apropem a aspectes del seu passat i la seva família i explorem amb profunditat el seu món intern (marcat per una autoexigència malaltissa i dificultats per establir relacions sanes), el personatge no acaba de quallar amb l’espectador. Tot i això, s’ha de reconèixer que la interpretació d’Ayo Edibiri, qui ja fou nominada a l’Emmy per aquest personatge, és excel·lent.
A la recerca d’una estrella
Sens dubte l’aspecte que més sorprèn i que serveix d’indicador de la bona rebuda que ha tingut la sèrie és la participació de grans estrelles convidades. La majoria d’elles tenen la seva participació més important en el capítol sisè, un flashback cap al sopar de Nadal de cinc anys enrere i que ens permet conèixer el caòtic i tòxic ambient de la família Berzatto.
A part de John Bernhal en el paper de Michael, qui ja havia sortit a la temporada anterior, ens trobem amb estrelles de la talla i reconeixement de Sarah Paulson (American Horror Story) com a Michelle, cosina de Nat i Carmy; Gillian Jacobs (Community) com a Tiffany, l’exdona de Richi; Bob Odernick (Breaking Bad, Better Call Saul) com “l’oncle” Lee o l’única i inigualable Jaime Lee Curtis com a Donna Berzatto, matriarca de la família. Un repartiment de luxe al qual se sumen també, amb participacions més modestes a altres episodis, Olivia Colman (The Crown) o Will Poulter (Midsommar).
En resum, ens trobam davant una segona temporada que sap mantenir els elements que feren de la primera un èxit, però que al mateix temps sap marcar la suficient distància per poder aprofundir i expandir-se en el seu propi món i personatges. Sens dubte és una de les millors sèries que es produeixen actualment, i a la que és necessari seguir la pista.
Veredicte
Agradarà: Als qui gaudiren amb la primera temporada o que cerquin una sèrie fresca i amb bones interpretacions.
No agradarà: A les persones que cerquin mirar alguna cosa per relaxar-se. Aquí no és.
Enganxòmetre: 9,5
Nota final: 9
