És una de les sèries de la temporada. Així de fàcil. Així de simple. The Bear, una ficció original de Hulu (aquí a Disney+) s’ha convertit en la sorpresa de l’any. Tot rutlla i tot sembla perfectament escrit i organitzat en una producció on precisament el caos és el protagonista. L’argument el podem resumir en una sola frase. Carmy Berzatto (Jeremy Allen White), reputat xef que ha treballat als millors fogons del món, intenta fer funcionar un desastre de restaurant de mala mort que ha heretat del seu germà (que s’ha suïcidat).
Si la sèrie fos un ingredient, seria una ceba. Sí, és un tòpic, però a The Bear hi ha la pell, moltes capes i un nucli. La trama principal és endreçar amb mètodes de cuiners de veritat un desgavell de negoci. Imagineu que veniu de ser caps de cuina a El Celler de Can Roca i us toca arreglar el Bar Manolo de suburbi on el plat estrella és l’entrepà de salsitxes amb la recepta de sempre del Sr. Manolo (el Tete, que ha mort, però era l’ànima del lloc). Doncs això és la sèrie… però és molt més. Amb un muntatge àgil, frenètic i meticulós que et manté vibrant al sofà veient com en Carmy va fent-se lloc en un entorn que no és el seu. El seu cosí Richard (Ebon Moss-Bachrach), que ajudava a regentar el local al difunt germà, és un mig camell a qui la qualitat i l’ordre li importen menys que l’escut del Barça a Umtiti. L’arribada de la Sidney (Ayo Edebiri), una jove (i instruïda) cuinera amb ganes d’aprendre serà per al protagonista una oportunitat per capgirar la dinàmica del local. Serà una batalla molt dura. Contra el conformisme. Contra el “sempre s’ha fet així”. Contra la mediocritat. Contra la indiferència. Però el més important. Serà una batalla contra un mateix i les seves pors.
Cada personatge té el seu propi infern interior (a banda dels fogons). Inseguretats, carències afectives, manca de formació, estatus social, expectatives… Tot aquest batibull de sentiments estan a la mateixa olla, una olla de pressió tapada, amb el foc al màxim. La feina i el dia a dia no deixen als personatges marge per la (necessària) interrelació. I aquesta és la grandesa de la sèrie. No m’estranyarà veure els tres actors protagonistes a les llistes dels nominats a les millors interpretacions de l’any. Tots tres estan esplèndids i t’encomanen la tensió i la macedònia emocional que tenen a dins. I no sempre la tenen a dins. Els moments explosius, on la confusió i l’anarquia dominen la pantalla, són dels més brillants de la ficció.
Christopher Storer és el nom del creador guionista i director de la majoria d’episodis de la sèrie. Aquest productor i showrunner sens dubte ha fet el salt a la primera divisió i, d’entrada, ja s’ha guanyat una segona temporada de The Bear. Jo friso per veure com cuinen el seu proper plat i els reptes de futur de l’estranya família que hi ha dins aquest restaurant de Chicago. Sí, xef. Em tindràs allà!
Veredicte
Agradarà a: tothom.
No agradarà a: els cuiners de veritat (que potser ho veuran massa exagerat tot plegat)
Enganxòmetre: 9
Nota: 8,5
