today-is-a-good-day

‘The Batman’, la reinterpretació del mite

- Advertisement -

Què es pot esperar d’una enèsima pel·lícula sobre el superheroi més famós de l’univers DC —amb permís de Superman—, encarnat per un altre actor qüestionat per enèsima vegada en el rol de l’emmascarat? Doncs, el que ningú es podia esperar: una gran pel·lícula de cinema negre protagonitzada per un gran intèrpret, gràcies a un gran director. 

The_Batman_1

- Advertisement -

The Batman, dirigida amb absoluta mestria Matt Reeves, ha demostrat que, lluny de ser un altre reboot de la ‘batsaga’, és una cinta que s’allunya totalment del que ens havia ofert fins ara el personatge, tant a la pantalla gran com petita. El cineasta responsable de les dues últimes entregues de The Planet of the Apes presenta més que un superheroi a un antiheroi, un ésser humà fal·lible i turmentat, com si el desaparegut cantant Kurt Cobain hagués decidit prendre’s la justícia per la seva mà.

- Advertisement -

Sí que és cert que a la més que notable trilogia del Cavaller Obscur de Christopher Nolan ja apareixia aquest faceta més fosca del croat —no cal ni fer menció de les versions de Tim Burton, Joel Schumacher o Zack Snyder—, però allà on no arribava Christian Bale sí que ho fa Robert Pattinson. El jove actor de la saga famós per la saga Twilight, de la que ha sabut desmarcar-se amb intel·ligència i talent, ​​aconsegueix amb poques paraules i molta presència dotar al seu Batman d’una profunditat mai vista en pantalla. Només amb la seva mirada transmet dolor, ira, frustració… i amb un ampli ventall d’emocions plenes de matisos. 

Però no tot és mèrit només de l’actor, el director ha sabut extreure tot això i molt més a escala interpretativa, gràcies a un treball de càmera excel·lent, acompanyat d’una fotografia i una edició perfecta. Tots els plans estan treballats fins a l’últim detall com si cada un dels fotogrames fos una obra d’art en vermell i negre. Aquesta elecció de la gamma cromàtica és present durant tot el metratge, convertint-se en un personatge més de la pel·lícula, que acompanya i envolta a la resta d’actors. Hi ha moments en què un diria que la cinta és en blanc i negre com els clàssics del cinema de gàngsters dels anys 30 i 40. I és que Reeves ha volgut fer la seva pròpia reinterpretació del gènere, substituint al detectiu per un superheroi, com de si d’un Philip Marlowe amb capa es tractés.    

The_Batman_2

No tothom sap que el personatge de Batman va néixer a les pàgines de DC com un investigador privat que es dedicava a resoldre els casos més complicats. Les nombroses adaptacions a la televisió i el cinema han estat les responsables que aquest perfil hagi arribat distorsionat al gran públic al llarg dels anys, presentant a un superhome que pot amb tot i tothom, tot i no tenir poders. En canvi, la versió de Pattinson recupera els seus orígens detectivescos i posa al personatge davant d’una investigació al costat del tinent Jim Gordon —un contingut Jeffrey Wrigh—) i Selina Kyle AKA Catwoman —una sensual Zoë Kravitz— per detenir un psicòpata que té terroritzada Gotham City, The Riddler —un inquietant Paul Dano—, mentre la ciutat intenta sobreviure als estralls del crim i la corrupció, personificats en Carmine Falcone —un efectiu John Turturro— i la seva mà dreta Oz AKA The Penguin —un irreconeixible Colin Farrell—.

Amb aquest tauler d’escacs tan ben disposat, Reeves juga una partida guanyadora des del primer moviment, des que Batman entra en escena fins que surt. Tres hores de metratge que passen com un sospir, una maquinària cinematogràfica perfectament lubricada que no grinyola en cap moment. L’espectador se submergeix en una trama construïda sense fissures, i on cada escena connecta perfectament amb la següent donant com a resultat una pel·lícula rodona. 

The Batman és un clàssic instantani, una obra que els anys no faran més que convertir-la en mestra, un referent en el cine de superherois que va més enllà de les malles i les botes. DC ja ho va fer amb el Joker de Phillips-Phoenix i ho ha tornat a fer amb el Batman de Reeves-Pattinson. Només ens queda fantasiejar en què el futur dels dos personatges/actors passa per coincidir a la pantalla gran en un projecte dirigit pels dos directors/autors. 

Veredicte

El millor: la demostració que un altre Batman és possible i que pot atraure no només als fans dels superherois sinó als amants del bon cinema.

El pitjor: que el gran públic no pugui copsar tot el subtext que amaga la cinta i que encara la fa més interessant.

- Advertisement -

Nota: 10

Per saber-ne més…

Batman: una fosca història d’amor amb el cinema

Joker, el dolent estrella

- Advertisement -
Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que ha après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents