Fins a quin punt podem els humans, uns éssers mortals i fràgils, mantenir una relació o un vincle amb un elf gairebé immortal? Podríem superar les nostres diferències i conviure-hi, tot i tenir una percepció de la vida i del temps completament diferents? Aquest és el joc que ens proposa l’estudi d’animació Madhouse amb Sousou no Frieren, una de les grans sorpreses animades d’aquest any.
La història ens situa en un món de fantasia i segueix els passos de la Frieren, una elfa maga que formava part d’un grup llegendari d’herois. Aquest grup va aconseguir derrotar l’amenaça més gran contra la qual ha hagut de lluitar mai la humanitat, el Rey Dimoni. Vuitanta anys més tard, en el present, la Frieren es dedica a buscar grimoris, manuals de màgia amb conjurs d’allò més peculiars i d’ús força limitat. Malgrat l’estancament en el seu hobby màgic, decidirà emprendre una altra vegada el mateix viatge que havia fet amb els herois, tot i que aquesta vegada anirà acompanyada només d’una petita maga, la Fern. Juntes s’enfrontaran a tota mena d’éssers fantàstics i situacions complicades. Durant el viatge, la Frieren anirà recordant petits detalls de la seva aventura i moments especials succeïts a diferents punts del camí, gairebé un segle abans. L’aventura que ens proposen es desenvolupa a partir d’un efecte mirall que es crea entre la realitat i els records de la protagonista, que permet tant a la Frieren com a la Fern, treure’n petites lliçons personals i morals, que les faran créixer com a persones i els permetran deixar de banda les seves diferències racials.
Criatures impossibles i espais preciosos
Visualment, la sèrie és una meravella. El disseny de personatges és molt senzill, però rodó; el món fantàstic presenta criatures impossibles i uns espais preciosos, l’animació és increïblement fluida i amb un nivell de detall extraordinari. Tot i que no és pas una sèrie que destaqui pels seus combats —de fet, en general hi ha ben poca acció—, les escenes on intervenen espases, criatures fantàstiques i conjurs màgics, solen ser d’una espectacularitat enorme. Els moviments, els efectes de la màgia, els moviments impossibles de càmera… La feina duta a terme per Madhouse es nota a cada fotograma i és gairebé impecable.
Passant als aspectes sonors de la sèrie, cal dir que gaudeix d’una banda sonora força completa. L’ending Anytime Anywhere de l’artista Milet, és una petita balada amb una guitarra acústica molt suau, que ens emociona cada cop que acabem un episodi. Al món de l’anime, poques vegades és millor l’ending que l’opening, però aquesta és una d’elles. D’altra banda, els dos openings que té aquesta primera temporada estan molt encertats. El primer dels dos és Yuusha, de la cantant de moda YOASOBI, una cançó molt festiva i animada, que ens prepara per l’episodi i que va acompanyada d’uns visuals preciosos. El segon és Yorushika, de Haru, una altra cantant femenina amb una veu molt maca. Aquest va més en la línia de l’ending, no és tan mogut com el primer, l’acompanya una guitarra acústica, la veu és molt suau… Francament, tot l’apartat musical de Sousou no Frieren és esplèndid.
Resumint, Sousou no Frieren és un anime ple de detalls, amb una història emocionant, uns personatges molt ben treballats i caracteritzats, i una animació exemplar. Diuen que la segona temporada de Jujutsu Kaisen és l’anime del 2023, però ningú s’esperava la grandíssima davallada en la qualitat de l’animació. Amb Sousou no Frieren, això no passa i podem afirmar que és el veritable anime de l’any.
Veredicte
Agradarà: A tots aquells que els flipi l’anime més aviat lent i els mons de màgia i fantasia impossibles. Amb Sousou no Frieren us sentireu com a casa.
No agradarà: Als que no els agradi l’animació o la trobin infantil, i a aquells que només consumeixen shonens.
Enganxòmetre: 9
Nota: 9,5
