Aquest any se celebra el 30 aniversari de l’emissió al Japó del primer capítol de l’anime més popular de la història. L’any 1986 les vinyetes d’Akira Toriyama prenien vida i era qüestió de temps fins que en Son Goku, la Bulma, el Follet Tortuga i tota una colla de personatges formessin part de la vida de tota una generació de catalans. TV3 va comprar la sèrie i en poc temps la songokumania era una realitat. Commemorant aquesta efemèride (i explicant pas a pas una història que no havia estat mai recopilada d’aquesta manera) arriba Songokumania un llibre que és també un documental i que, com diu el seu subtítol, va suposar el big bang del manga al nostre país.
L’autor és Oriol Estrada, (aka Capitan Urías) divulgador sobre tot allò que té a veure amb l’Àsia en general i el Japó en particular. El llibre es va presentar per primer cop al Festival de Sitges i el documental es va estrenar al Festival Sant Cugat Fantàstic, les Nits de Cinema Oriental de Vic, Sitges i es podrà veure en una versió remasteritzada al Saló del Manga el dia 1 de novembre.
És un món d’encís
“Tot i que pot semblar que la nostàlgia sigui un dels principals motius darrera aquest projecte, el cert és que té més a veure amb un intent de fer memòria històrica de l’arribada del manga a casa nostra”. Així defineix el seu treball l’autor de Songokumania: “Molts dels lectors que han crescut envoltats de manga no coneixen com van ser els inicis fa més de 25 anys. El projecte inicial era fer un reportatge llarg sobre la història del manga i l’anime a casa nostra, però mentre l’anava tirant endavant vaig adonar-me que el fenomen de Bola de Drac era una entitat en si mateixa“. Així doncs, va decidir-se per fer un documental i un llibre sobre l’impacte d’aquest fenomen principalment a Catalunya, que és on va tenir una major repercussió.
El llibre publicat per Edicions Xandri és d’alguna manera una versió ampliada del que es podrà veure al film. “S’hi explica tot allò que apareix al documental, però amb molt més detall, i amb molta més informació que per motius obvis no ha pogut entrar al muntatge final. Però també s’hi detallarà tot allò que passava abans de Bola de Drac, i tot el què ha passat després de l’esclat de la Songokumania”. Estrada, que ja va participar al llibre FantAsia de la mateixa editorial, promet més informació, més recerca, i més testimonis personals de l’època. “Hi haurà moltes anècdotes de la gent que ho va viure en primera persona, i que sorprendran als que no ho van viure. L’autor especifica que no és tant un llibre sobre Bola de Drac com un llibre sobre tot allò que va comportar a nivell social i a nivell comercial. L’edició està ja disponible en català i castellà.
El big bang del manga
Segons explica Oriol Estrada abans de Bola de Drac ja s’havia publicat manga a casa nostra, però encara no es coneixien la paraula manga, i tot i que havíem vist anime a la televisió (Heidi, Mazinger Z, Marco) tampoc no teníem gaire idea del concepte anime. “Akira es va publicar dos anys abans de Bola de Drac, tot i que en un format adaptat al gust occidental. Per tant, certament hauria arribat el manga tard o d’hora, però probablement hagués tardat més temps i ho hauria fet amb menys força i entre un públic probablement més reduït i de més edat”, explica Estrada que també és el comissari de les exposicions del Saló del Manga de Barcelona i cofundador de l’Espai Daruma.
Al documental i al llibre hi ha una bona pila d’entrevistats que es poden dividir en dos grups. Per una banda es presenten persones com Oleguer Sarsanedas (cap de programació de TV3 als noranta) o Antonio Martín (director editorial de Planeta de Agostini Cómics a l’època), que representen el sector de la indústria. O sigui, els que van explotar el boom. Per l’altra tenim a Cels Piñol, Marc Bernabé o Óscar Valiente que, malgrat que avui formen part de la indústria en aquella moment eren sobretot fans de Bola de Drac. “Personalment crec que un dels punts àlgids del documental és l’entrevista que es va fer conjuntament a Chigusa Ogino i Montserrat Samón. La primera treballa per Tuttle Mori, l’agència japonesa que va negociar els drets del manga de Bola de Drac amb Planeta, i la Montserrat Samón era qui portava la comunicació amb el Japó per part de Planeta”. Estrada assegura que “expliquen detalls molt interessants de com es va aconseguir publicar finalment el manga aquí.
