Era només qüestió de temps (i, evidentment, de pressupost) que Catalunya anés desenvolupant una cinematografia pròpia. Tenint el paratge que té és normal doncs que s’hagi volgut aprofitar per a produccions d’aquí. Ja a inicis del segle XXI Catalunya tenia una bona posició dins el mercat espanyol de cine. Només cal destacar els dos títols més vistos i amb més factura del 2010, ambdós de producció catalana: Tres metros sobre el cielo i Los ojos de Julia, tot i que no es van filmar en català.
L’any 2006 va ser un any de rècord, ja que es van produir 73 films amb diferents graus de participació catalana, número que representa prop del 50% de la producció a escala espanyola. Entre aquestes produccions hi podíem trobar Animals ferits de Ventura Pons, Ficció de Cesc Gay, Honor de cavalleria d’Albert Serra entre d’altres. La següent fornada va ser la del terror català, però aquest es mereix la seva pròpia ruta en una següent entrega.
Com que Catalunya és molt gran i se n’han aprofitat força paratges, en aquest cas farem diferents rutes i cada una més petites en un territori determinat de la nostra geografia.
Ruta 1. La Catalunya Central
Aquesta segona ruta la començarem a Girona, capital de província. El pont i la Basílica de Sant Feliu són una part important del film Tres dies amb la família (2009). L’escena del funeral transcórrer en els carrers limítrofs a aquests monuments i són d’allò més protagonistes del moment. La mateixa escena també ens ofereix una bona vista de les cases sobre el riu Onyar tan característiques de Girona, cases que també podem veure al film Tengo ganas de ti (2012), la seqüela de Tres metros sobre el cielo. En aquest cas també hi podem veure els ponts d’en Gómez i de la Princesa.
Seguim el viatge cap a la Garrotxa, en què, ben a prop de la capital, Olot, hi ha la famosa Fageda d’en Jordà. En aquest indret, envoltat de volcans, el director, Albert Serra va gravar-hi algunes de les escenes d’Honor de cavalleria (2006), aquesta seva particular versió de Don Quixote. Sense moure’ns de la Garrotxa per anant cap a la Vall d’en Bas hi trobem tot de petits indrets en què es va filmar Estiu 1993 (2017), dirigida per Carla Simón. Llocs com les escoles de Les Planes d’Hostoles, el gorg del Molí dels Murris (Les Planes d’Hostoles), la plaça de l’Església (Sant Feliu de Pallerols) i la plaça del Firal (Sant Feliu de Pallerols).
Continuem per la Catalunya Central, però canviem de comarca. Ens dirigim a Osona, concretament a la zona de les Guilleries i Savassona, juntament amb la reserva de Sau. El paratge natural, envoltat de boscos i de muntanyes hi trobem el pantà de Sau, un pantà construït sobre el poble desaparegut de Sant Romà de Sau, del qual encara se’n manté el campanar romànic i que apareix per sobre de la superfície de l’aigua quan baixa en nivell de l’embassament. Aquesta imatge apareix a una de les primeres escenes de L’habitació de Fermat (2007). És precisament l’indret on se cita els protagonistes del film. Però el lloc apareix també a Herois (2010), ja que Sau és el poble on els nens passen l’estiu i que tornen a visitar un cap ja són adults. En aquest film, el campanar se substitueix per la casa de l’arbre.
Seguim la ruta cap a Taradell, un petit poble de la Plana de Vic on trobem El Serrat del Figaró, un restaurant i recinte que regenta el famós xef Nandu Jubany. Aquest indret al peu del Montseny va ser testimoni del film Dieta Mediterrània (2009). És precisament l’indret que apareix en la inauguració del restaurant. I, finalment, acabem la ruta a l’antiga colònia tèxtil de Borgonyà, on es va filmar part de La sombra de la ley (2018). La part de la revolució sindical es va filmar a l’antiga colònia i la gran majoria d’actors extres són gent de la comarca d’Osona, ja que s’hi va obrir un càsting.
Ruta 2. Pirineu i Prepirineu
Anem a visitar el Pirineu i Prepirineu. Començarem al Solsonès, a l’embassament de la Llosa del Cavall. Agafem la carretera que surt de Sant Llorenç de Munt i que ofereix unes vistes impressionants del reflex de l’aigua sobre el Cardener. Són precisament aquestes vistes les que també ens deixen esmaperduts a Animals (2012) de Marçal Forés. Seguim direcció cap al natural del Cadí-Moixeró. Quan arribem al Coll del Port semblarà que sobrevolem la petita població de Tuixent i de Josa, dues poblacions que formen part de l’escenari que es veuen a Pau i el seu germà (2001) del director Marc Recha. Un altre indret, testimoni d’aquesta pel·lícula, és Gòsol.
A través del túnel del Cadí arribem a la Serra del Moixeró, a la Cerdanya. Tot i que no se solen rodar films, pel difícil accés, el director Cesc Gay va escollir aquest indret per al seu film Ficció (2005). Lles de Cerdanya encara preserva aquesta atmosfera d’anys anteriors que buscava el director pel seu film. I, des de Lles s’arriba a la ruta dels Estanys de la Pera que es pot fer a peu, tal com fan els protagonistes. I de tornada, es pot visitar la petita parròquia de Sant Fructuós que també apareix en aquest mateix film. Seguim fins a Puigcerdà, capital de la Cerdanya, un altre dels llocs que apareixen a Ficció i en què podem apreciar el Carrer Major i el campanar de Santa Maria.
Acabarem aquesta ruta a Llívia, la capital històrica de la comarca. La particularitat d’aquesta població és que està envoltada de territori francès, conseqüència del Tractat dels Pirineus del 1659. A Tots volem el millor per a ella (2013) de la directora Mar Coll, els personatges principals decideixen passar uns quants dies en una casa en aquesta població. Però la cosa té trampa, tot i que emula ser Llívia, realment es va filmar a Alp, una població molt pròxima.
Ruta 3. Catalunya occidental
Aquesta ruta comença a Lleida. Capital de la part més occidental del nostre país. Tot i que inicialment no se li va donar la mateixa importància que a la resta de territoris, la província de Lleida ha demostrat ser també un indret d’allò més cinematogràfic amb els anys.
L’adaptació del còmic de Manuel Gago, El guerrero del antifaz es va poder presentar finalment l’any 2010, després d’uns quants entrebancs. Xavier Capell va ser qui es va posar darrere la càmera en aquesta producció. La Seu Vella de Lleida va ser un dels indrets que es va escollir per ser part de les aventures d’aquest guerrer. Aquest mateix escenari va ser l’escollit també per rodar-hi Segon origen (2015), l’adaptació d’una de les novel·les més emblemàtiques de Manuel de Pedrolo sota el títol original de Mecanoscrit del segon origen. La producció catalana i britànica dirigida per Carles Porta va ser de les més ambicioses amb un gran pressupost. Ara bé, la Seu no va ser l’únic paratge que es va utilitzar per al film, ja que també s’hi pot veure la Plaça Blas Infante.
Abandonem Lleida, però no la pel·lícula de Segon Origen. Ens n’anem cap a la reserva natural d’Utxesa, un petit oasi enmig de les terres àrides del Segrià. I uns quants quilòmetres més al sud hi ha el monestir de Nostra Senyora d’Avinganya, en el terme municipal de Seròs, la primera casa trinitària d’Espanya, construïda el segle XII. Aquest va ser un lloc perfecte, tant històricament com visualment per a la pel·lícula de El Caballero del Antifaz (2010). Seguim més cap al sud, cap a la Riba-roja d’Ebre, un indret molt popular per als pescadors. Dies d’agost (2006) dirigida pels germans Recha mostra la bellesa dels voltants d’aquest paratge natural: valls, muntanyes i rius.
Ara bé, des de Lleida, una altra opció per visitar és Almacelles, una petita població del nord del Segrià, a la frontera amb la comunitat d’Aragó. El poble va ser testimoni, i gairebé una estrella, de Catalunya Über Alles! (2010). La pel·lícula es va filmar íntegrament a la població, però dels indrets més recognoscibles hi ha la Plaça de la Vila, l’Església de la Mare de Déu de la Mercè, el Parc del Vilot i el Tossal de les Creus. Seguint el riu Noguera Ribegorçana arribem a les poblacions de Santa Anna i Canelles. Ambdues es poden veure, de nou, a Dies d’agost.
Si tornem cap a Lleida, encara tenim una altra possibilitat de ruta. Ens podem dirigir cap a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, al Pla d’Urgell. De nou ens podrem endinsar en els paratges que ens mostra Segon origen. És l’escena en què en Dídac salta a l’aigua i l’Alba l’ha de rescatar.
A la comarca limítrofa, l’Urgell, és on es va filmar Joves (2004) de Ramon Térmens i Carles Torras. La capital de Tàrrega així com les poblacions d’Anglesola i Verdú són alguns dels indrets que apareixen en el film. I en aquesta mateixa pel·lícula hi podem veure també la Plaça Major de Montblanc, a la Conca de Barberà.
Podeu seguir la ruta sencera aquí, ideada per Eugeni Osácar.
