Després de De tal padre, tal hijo i Nuestra Hermana Pequeña, el director japonès Hirokazu Kore-eda torna a presentar-nos un d’aquests retrats de les relacions i conflictes familiars que han anat definint la seva filmografia més recent. Delicada, nostàlgica i plena de petits grans lliçons de vida, aquestes són les raons per veure Después de la tormenta.
Les relacions familiars: Amb els seus darrers títols, Kore-eda ha anat aprofundint en els retrats de l’univers familiar i les relacions que s’estableixen entre pares i fills, entre germans, entre joves i grans. En aquesta ocasió, el director es basa en vivències i records personals de la seva vida al complex residencial Asahigaoka, a Tokio, on el mateix director va viure dels 9 als 28 anys. L’espai, reflex d’una època passada, aporta el punt de nostàlgia que Kore-eda busca per aquest film on el protagonista principal es debat entre l’enyor del passat perdut i el futur que no s’acaba de definir.
El realisme poètic japonès: Kore-eda és un retratista de la quotidianitat, de les petites coses, del temps que passa i de la tendresa que aflora en els petits detalls. Les seves pel·lícules destaquen per una cadència pròpia i per una mirada realista al món sempre tenyida de molta delicadesa, certa poesia emocional i un humor amable. És cert que són films, i aquest no és una excepció, que requereixen un temps de cocció lent però que, si som pacients, ens acaben deixant molt bon regust de boca. Com que ja s’ha convertit en habitual, sobrevola a tot el film un aire costumista i humanista que enllaça el cinema de Kore-eda amb el del gran mestre japonès Yazujiro Ozu.
Les lliçons de vida: “La vida és senzilla”, afirma un dels personatges, i la mirada de Kore-eda intenta transmetre aquesta aparent senzillesa de la vida quotidiana. Però només gratant una mica sota la superfície, aflora tota la complexitat de les relacions humanes, de les expectatives de vida i dels fracassos. En aquest cas, els de Ryota, un escriptor frustrat que s’acaba de divorciar i gasta a les apostes tots els diners que guanya com a investigador privat. Ryota intenta recuperar la confiança de la seva mare i el seu fill Shingo i recuperar la seva carrer d’escriptor, però de moment no sembla que se’n surti. Fins que un dia, un tifó obliga tota la família a passar una nit plegats. Amb aquest fil argumental, Kore-eda reflexiona sobre el procés d’evolució personal i les dificultats que de vegades alguns adults tenen per madurar.
Judith Vives
